Aquesta setmana s’han iniciat les més que necessàries obres per arranjar les problemàtiques en infraestructures que pateix el port de Ciutadella, conegut popularment com Baixamar, i que es desenvoluparan als molls vells, entre el tram que va des de davall la murada a l’antiga caseta dels carabiners, que és en sí la zona de serveis de restauració del nostre port, i a la vegada la que més rèdit aporta a l’economia local i també a la de Ports de les Illes Balears.
Des de fa massa anys, els restauradors vénen reclamant millores en una xarxa de clavegueram totalment obsoleta i que moltes vegades ha descarregat les aigües brutes enmig del port, de la mateixa manera que s’ha de fer un repàs a les voravies i a les diferents infraestructures comercials exteriors que allà s’hi troben.
El port de Ciutadella, però, res té a veure amb el que és el model turístic i comercial del nucli antic, perquè allà la normativa mai ha estat municipal sinó de les Administracions que han gestionat i gestionen el molls comercials i pesquers.
De cap manera podem tancar els ulls, encara que a molts el cor els hi demani una altra cosa, davant una realitat ben clara i patent: la de l’atractiu turístic que té el nostre port, com el tenen també la majoria de ports històrics d’arreu de la mediterrània, on encara conviu l’ofici de pescador amb l’ofici de restaurador, i és allà on existeix aquesta simbiosi que els beneficia a tots dos, perquè el sector primari aporta directament les captures al sector terciari, al dels serveis, perquè arribi fresc a les taules, tot donant valor a un del principals objectius que ara per ara té la nostra illa, el foment i el consum del producte local.
És ben cert que el port de Ciutadella té elements històrics que s’han de salvaguardar, com s’han salvaguardat i conservat des de fa moltes dècades i, per tant potser ja en formen part del seu paisatge portuari, i a la majoria dels ciutadellencs i de visitants no els hi fan cap mal als ulls.
Ciutadella, sincerament, té altres coses a preservar que corren més perill que el fet de que hi hagi o no tendals sota la murada per acollir les taules i cadires dels restaurants del port. Hi ha edificis catalogats i històrics amb un greu perill de runa on hi calen actuacions ben urgents que evitin encara més la seva degradació, i d’exemples n’hi ha per a omplir un bon covo.
Ciutadella té ara per ara dos ports, un de modern, el port comercial que acull el tràfic dels grans vaixells, i Baixamar, el port vell de tota la vida, on hi conviuen els pescadors amb els restauradors, com han fet gairebé sempre al llarg del segle XX, i ens agradi o no, els restaurants del port són per la seva ubicació uns dels més atractius de cara al visitant, i per tant hem de seguir donant serveis còmodes, moderns i acords amb el que és un port turístic i sostenible, un port on el seu atractiu són les petites embarcacions menorquines i no els grans iots, un port on es pugui passejar al costat de la seva vorera i asseurer-se a berenar, dinar o sopar a les seves terrasses els mesos d’estiu, i gaudir de l’ambient mariner que el rodeja.
