Dilluns es van presentar a Can Alcover, Palma, les entitats i persones que han estat guardonades amb els Premis 31 de Desembre 2017, distincions que des del 1987 atorga l’Obra Cultural Balear i que reconeixen i estimulen les actuacions que afavoreixen l’ús normal del català en tots els àmbits de la vida social i pública; que promouen la cultura i que també desvetllin i despleguin la consciència nacional de l’arxipèlag.
El president de l’entitat, Jaume Mateu, acompanyat de Lila Thomàs, membre de la Junta Directiva, va presentar els guardonats que han estat els següents:
El PREMI FRANCESC DE B. MOLL, que distingeix una entitat que, a les Illes Balears, s’ha destacat per la seva dedicació a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional, enguany s’ha concedit al Setmanari El Iris, de Ciutadella. Setmanari d’informació i cultura, és el degà de la premsa periòdica de Menorca. Inicià la seva singladura el 1913, però la Guerra Civil impedí la seva continuïtat fins que el 1943, sota l’impuls de Josep Al·lès Quintana, reprèn l’activitat i d’aleshores ençà es publica ininterrompudament. Ara mateix és l’única publicació setmanal en català a l’illa de Menorca i sempre s’ha distingit per defensar la nostra llengua.
El PREMI JOSEP MARIA LLOMPART, que distingeix una persona que, a les Illes Balears, s’ha destacat per dedicar-se a la normalització de la llengua i la cultura catalanes, i a l’aprofundiment de la identitat nacional, enguany s’ha concedit a Maria Barceló i Crespí, Llicenciada en Història (1975) i Doctora en Història Medieval (1982). Va ser la primera dona a formar part de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat que també presidí des del 1993 al 2011. Ha centrat la seva trajectòria científica a la investigació en el camp de la història medieval mallorquina i, en concret, de Palma. Actualment és la investigadora Principal del grup de recerca Estudis Medievals de la UIB, Magister de la Scuola Maioricensis Lullistica i Acadèmica de número de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, Acadèmica corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
El PREMI EMILI DARDER, que distingeix una iniciativa o experiència en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure, d’una manera especial les que tendeixen a la normalització del català com a llengua vehicular de l’aprenentatge, la renovació pedagògica o l’educació ambiental, ha estat concedit a Magisteri Teatre — Mag de Poesia. Es tracta d’un projecte acadèmic liderat per Antoni Artigues que pretén apropar els autors més destacats de la literatura catalana o autors universals en versió catalana, preferentment poetes, tant als mestres com als estudiants. En definitiva, que el teatre i la literatura entrin a les aules. Fundat fa 25 anys, han estat molts els ensenyants i ensenyats que han pogut conèixer l’obra d’aquests autors a través de més de cent muntatges.
El PREMI BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL, que distingeix una persona o col·lectiu jove que ha excel·lit en el camp de l’animació cultural, de la investigació o de la creació, enguany s’ha concedit a: Joana Gomila i Sansó, nascuda a Manacor (1982), és Graduada en cant jazz pel Conservatori Superior del Liceu i al Souza Lima de Brasil. També és llicenciada en història de l’art. Tot i la seva joventut ha format part de nombrosos projectes artístics entre els quals en destaquen Espiral d’Embulls, Mula Morta, el col·lectiu Pèl Capell o Projecte d’Efak. El Jurat també ha destacat el seu projecte més personal, Folk Souvenir, en el qual explora la música tradicional de Mallorca cantant tonades amb sonoritats properes al jazz i la música improvisada.
El PREMI BARTOMEU OLIVER, que distingeix una activitat cívica (de dinamització cultural, de recuperació lingüística, de revalorització de la cultura popular, etc.) desenvolupada en un determinat àmbit territorial o social, o el treball que contribueixi a la recerca o millor coneixement d’aquest àmbit, el Jurat ha decidit atorgar-lo conjuntament a Jaume Llabrés i Aina Pascual, dos historiadors que han fet una incansable tasca d’investigació, divulgació i recuperació del patrimoni etnològic de Mallorca. Al llarg dels anys i amb els seus estudis, han contribuït decididament a mostrar i a potenciar la riquesa patrimonial que ens envolta. Un dels treballs més reconeguts que han portat a terme és el de la recuperació del betlem de les caputxines de Palma que és visitable, gràcies als seus esforços. De fet, foren pioners en una ruta de betlems a Palma.
El PREMI MIQUEL DELS SANTS OLIVER, que distingeix un treball editat durant l’any de la convocatòria, que pren el passat o el present de les Illes Balears com a camp d’investigació o objecte d’estudi, al llibre SOMNIS COMPARTITS. LA IDENTITAT MALLORQUINA A DEBAT de Joan Pau Jordà, Joan Colom i Gabriel Mayol, editat per Documenta Balear. Es tracta d’un text que analitza els diferents discursos identitaris existents a l’arxipèlag i en fa una proposta de futur que superi les velles concepcions nacionals i s’adapti a la realitat de la Mallorca del segle XXI. És, per això, una revisió actual del mallorquinisme que intenta aportar noves veus fins ara poc tingudes en compte en el sobiranisme, com les de la immigració o dels “mil·lenials”.
El PREMI AINA MOLL I MARQUÈS, que distingeix una persona o entitat que hagi destacat per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic, per a Maria Magdalena Gelabert i Miró, filòloga i escriptora. Des de la seva fundació i fins ara ha dirigit la Institució Antoni Maria Alcover, de Manacor. És una de les persones que més coneix la vida i l’obra de mossèn Alcover, fet que l’ha convertit en la seva màxima divulgadora. Experta en les rondalles que recollí Alcover, n’ha publicat nombrosos treballs i les ha difós profusament, raó per la qual esdevé una figura rellevant en la promoció, difusió i prestigi de la nostra llengua.
El PREMI GABRIEL ALOMAR, que atorga la Junta directiva de l’OCB i destinat a reconèixer i promoure els estudis, les actuacions i les aportacions en qualsevol àmbit que, atenent el conjunt dels Països Catalans, hagi permès expressar amb tota normalitat la catalanitat de les Illes Balears, i hagi contribuït a conèixer, difondre i respectar aquesta realitat, a Jordi Cuixart i Navarro, i Jordi Sànchez i Picanyol, per obrir vies àmplies de coneixement i difusió de la cultura catalana en tota la seva extensió. Per organitzar exemplarment les més grans mobilitzacions populars a favor del dret a decidir del Principat de Catalunya i de la resta de pobles amb el pacifisme i la conseqüent no-violència com a model irrenunciable d’actuació. I per obrir el catalanisme a totes les lluites socials i compartir-les, principal factor de l’èxit de les seves propostes radicalment inclusives i democràtiques.
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem.
