SOMNIS I REALITATS
Un any 2018 de conversió
El començament d’un nou any, el meu desig és que les comunitats cristianes visquem una experiència nova de Jesús, reanimant la nostra relació amb ell. Posant-lo decididament en el centre de la nostra vida. Passar d’un Jesús confessat de manera rutinària a un Jesús acollit vitalment. L’evangeli de Joan fa alguns suggeriments importants quan parla de la relació de les ovelles amb el seu pastor. Lo primer és «escoltar la seva veu» en tota la seva frescor i originalitat. No confondre-la amb el respecte a les tradicions ni amb la novetat de les modes. No deixar-nos distreure ni atordir per altres veus estranyes que, tot i que s’escoltin a l’interior de l’Església, no comuniquen la seva Bona Nova. És important, a més, sentir-nos cridats per Jesús «pel nostre nom». Deixar-nos portar per ell. Descobrir poc a poc, i cada vegada amb més alegria, que ningú respon com ell a les nostres preguntes més decisives, als nostres anhels més profunds i les nostres necessitats últimes. És decisiu «seguir» Jesús. La fe cristiana no consisteix en creure coses sobre Jesús, sinó en creure’l a Ell: viure confiant en la seva persona; inspirar-nos en el seu estil de vida per orientar la nostra pròpia existència amb lucidesa i responsabilitat. És vital caminar tenint Jesús «davant nostre». No fer el recorregut de la nostra vida en solitari. Experimentar en algun moment, encara que sigui de manera confusa, que és possible viure la vida des de la seva arrel: des d’aquest Déu que se’ns ofereix en Jesús, més humà, més amic, més proper i salvador, que totes les nostres teories.
Aquesta relació viva amb Jesús no neix en noltros de manera automàtica. Es va despertant en el nostre interior de forma fràgil i humil. Al començament és gairebé només un desig. En general creix envoltada de dubtes, interrogants i resistències. Però, no sé com, arriba un moment en què el contacte amb Jesús comença a marcar decisivament la nostra vida. Estic convençut que el futur de la fe entre noltros s’està decidint, en bona part, en la consciència dels que, a hores d’ara, ens sentim cristians. Ara mateix la fe s’està reviscolant o s’està extingint en les nostres parròquies i comunitats, al cor dels sacerdots i fidels que les formem.
El «no creure» comença a penetrar en noltros des del mateix moment en què la nostra relació amb Jesús perd força o queda adormida per la rutina, la indiferència i la despreocupació. Per açò, el papa Francesc ha reconegut que «necessitem crear espais llocs on regenerar la fe en Jesús». Hem d’escoltar la seva crida. I precisament ara és un dels moments de fer-ho.
Desig per tots un Any 2018 plegat de bons auguris.
Andreu Genestar Sabater
