De la festa de Sant Antoni, patró de Ciutadella des de la reconquesta cristiana de l’illa i Diada del Poble de Menorca des de 1981, podem dir que és un dels pocs casos on no tenim una gastronomia pròpia d’aquesta data o que bé s’ha perdut, a excepció dels dàtils, taronges i fins fa poc els garballons, que es venen al mercat de la plaça de l’Hospital i que rememoren els anys del sant eremita al desert, o del brou amb el que s’obsequia a les autoritats quan fan la visita a l’antic hospital dels antonians. També hi ha la rifa del porc, un porc que antany era molt valorat, perquè amb ell encara hi eren a temps de fer-ne porquejades, cosa que els hi assegurava disposar de carn, ossos, embotits i xulla per passar la resta de l’hivern, als agraciats a la rifa.
El dia de Sant Antoni és costum la celebració d’un dinar familiar, i si seguim els costums gastronòmics de les grans celebracions a Menorca, possiblement el plat principal d’aquesta diada era el be al forn amb patates, metxat amb olives, bocinets de xulla i de sobrassada, i acompanyat de patató.
Barret de Sant Antoni
Però amb la publicació del meu darrer llibre: “Les arrels de la cuina menorquina, receptes de cuina antiga” hi ha una recepta que ens aporta el manuscrit de la noble família dels Squella de Ciutadella, que en ve a parlar d’un farciment que porta per nom “Barret de Sant Antoni”, i que ens fa pensar si seria aquest el farciment amb el que es cuinarien els rostits per a commemorar aquesta celebració, la més antiga dels cristians menorquins. Amb aquest barret es podrien farcir cuixes d’anyell, porcelles, capons o gallines…
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem.
