El principal obstacle per a la comprensió és la ignorància. La ignorància sobre les tradicions i els costums d’una societat diferent a la nostra pot provocar un somriure, però també, ens altres moments, pot ser motiu de rebuig, i a la llarga d’animadversió, no sols dels individus que les practiquen, sinó de la societat en la qual està immers.
Parlar dels costums i de les pràctiques de les dones, immerses dintre les diferents societats musulmanes que coneixem de manera superficial, pot provocar en nosaltres, persones alienes i amb uns registres de valors culturals diferents, una incomprensió que provoquen uns judicis de valor que no s’ajusten a la realitat.
El matrimoni en el món islàmic és un contracte social pel qual el marit adquireix sobre la desposada uns drets, que ha pagat mitjançant una transacció estipulada (mahr) amb el pare de la donzella, i contreu a la vegada certes obligacions i condicions.
Malgrat la seva aparença purament contractual, el matrimoni requereix un mutu consentiment entre els dos contraents, i és per tots ells una institució divina; per tant té uns elements que el converteixen amb un sagrament.
Per formalitzar un matrimoni són necessaris uns requisits molt simples: hi ha d’haver una proposició i una acceptació clara entre els dos contraents; un ferm compromís davant Allah (Déu) i entre ells dos; l’entrega d’una dot de part del marit, com a futura garantia en cas de viudetat de la dona; i el desig de que l’enllaç durarà tota la vida. I tot això fet en presència de dos testimonis, com a mínim, que simbolitzen la societat en la qual viuran conjuntament.
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem.
