ULLS PER LLEGIR
Cançó de la Plana
Vaig comprar aquest llibre fa uns mesos, a la fira del llibre en català, però fins ara no m’hi havia posat. De fet al començar a llegir-lo em va venir al cap The Last Picture Show, l’excel·lent pel·lícula de Peter Bogdanovich. Un poble petit de l’Amèrica Profunda, una vida sense horitzons, un ensopiment que congria desgràcies…
I si bé és cert que hi ha elements en comú, prest aquesta primera impressió se’m va esvair. A Cançó de la Plana de Kent Haruf hi ha esperança, hi ha possibilitats, hi ha fe en l’ésser humà.
Al petit poble de Holt, Colorado, un professor s’ha de fer càrrec dels seus dos fills, que s’inicien en l’aventura de viure, després de l’abandó de la seva dona; una adolescent embarassada és rebutjada per la seva mare i es veu obligada a buscar refugi, i dos germans solitaris d’edat avançada que viuen en una granja dels afores veuen com el seu dia a dia s’altera sense remei.
Fa uns mesos vaig escriure sobre Els germans Burgess,d’Elizabeth Strout, el que llavors explicava pot ser íntegrament aplicat al llibre que avui comentem:
“Estic parlant d’aquelles novel·les que, més que més contar-nos una història lineal tot seguint l’esquema clàssic de presentació, nus i desenllaç, ens mostren una escena rere l’altra, un situació rere l’altra, una vivència dels personatges rere l’altra.
L’efecte final és una visió global, com passar de contemplar cada una de les tessel·les del mosaic a veure-les en conjunt tot revelant l’esplendor d’una gran imatge.
Si bé aquesta mena de novel·les han florit arreu del món, crec que els autors nord-americans són especialment aptes per a obres d’aquestes característiques. Un dia parlarem del meravellós Winesburg, Ohio de Sherwood Anderson.”
He de deixar clar, però, que els elements que apareixen al film de Bogdanovich també són presents a Cançó de la Plana. L’autor no endolceix la realitat de les petites comunitats rurals americanes. La intolerància, la brutalitat, la incultura, l’absència d’ambicions hi són retratades, ara bé sempre des de la convicció que es possible superar-les.
Cançó de la plana ens mostra el dia a dia d’uns personatges en l’entorn aparentment encalmat i serè de Holt, els habitants del qual malden per aconseguir acoblar els valors tradicionals que tan arrelats tenen i les innovacions de la vida moderna. Això no sempre és fàcil, si no és amb comprensió i complicitat.
Haruf, amb una narrativa senzilla i directa, assenyala el valor que tenen les petites coses, els gestos més simples, les decisions quotidianes. No per això és menys dur i incisiu, senzillament fa una aposta per allò que de millor tenen els éssers humans sense caure en cap moment en la complaença ensucrada.
A la web Todo Literatura hi podem llegir sobre l’obra d’aquest autor:
“Un autor de escritura sobria, contenida y de gran intensidad emocional bajo esas capas de naturalidad y delicada narrativa, y su prosa ha sido comparada por la crítica con Ernest Hemingway. Sus historias tienen como denominador común el Condado de Holt en Colorado, su Macondo de García Márquez, o su Yoknapatawpha County de Faulkner. La crítica norteamericana lo ha reivindicado como el escritor que ha puesto en el mapa la literatura de extrarradio, de los pueblos de las llanuras norteamericanas. Haruf ha sabido reflejar en sus historias las vidas comunes de “una América que quizá sólo los grandes escritores puedan recuperar. La canción de la llanura es sin duda su obra más aclamada.”
Kent Haruf, que va traspassar el 2014, és autor de cinc novel·les més. Esper prest poder llegir-les. Sincerament, val la pena.
Eduard Riudavets
