D’AQUÍ I D’ALLÀ
El desig d’una Espanya única
Un dels efectes col·laterals de l’anomenat procés català és el renaixement de la idea d’una Espanya única, retornar al centralisme, escanyant les autonomies fins a reduir-les a meres representacions de l’estat central.
Els partits, tant el que avui encara governa com els possibles recanvis, Ciutadans i PSOE, si més no de manera encoberta, ho van insinuant i alguns ni tan sols se n’amaguen.
L’assaig general s’està fent amb la comunitat rebel, la que primer convé doblegar perquè la resta de comunitats no siguin bel·ligerants o al manco no ho siguin tant i acceptin sense fer escarafalls la imposició, vist l’horror i dolor de com s’empra la força.
L’estat, amb un rei al cap davant al qui ningú a votat, ha aprofitat la rebel·lió de la primera comunitat que s’ha adonat de quines són les intencions i voler sortir-se’n del que això pot significar, per llençar el missatge de “ningú pot rompre espanya” d’escalfar motor per aconseguir el desig imperial d’esclafar la revolta i retornar a l’altiplà el poder absolut, el de l’Espanya imperial.
La pretesa unitat d’Espanya, que mai ha existit i si ho ha fet ha estat per la força de les pistoles i del tribunal d’ordre públic, ara, Audiència Nacional, com s’ha vist a Catalunya, ho han tornat a intentar, amb menys pistoles però amb més porres i amb el mateix tribunal.
Catalunya és el cap visible, però les intencions s’estan ramificant d’una manera més subtil, intentant descapitalitzar les autonomies, ofegar-les i portant als tribunals les lleis que aproven per millorar la vida dels seus habitants. Volen deixar clar qui té el poder.
Altres comunitats ja estan patint l’atac, reducció dels diners aportats des de Madrid, en algunes la intervenció dels comptes per ser controlats pel govern, govern desmanyat que ha portat al país a un deute públic estratosfèric.
Per aconseguir la quota màxima del desig que planeja pel cel espanyol, de l’espanya única, la prioritat és la destrucció de les llengües que no siguin el castellà. El govern i l’estat, per incloure la corona al desig, sap que les llengües són un fet identitari de pertinença, un fet diferencial i per tant pertorba el desig de la corona i del govern, és l’arrel a atacar.
Aquesta màxima és tant forta que es troba a nivells més reduïts i el govern de Madrid deixa fer, perquè sap que al final va a favor seu.
A Balears hi ha un conglomerat de grups o associacions on el seu pregó sumant tot el que diuen uns i altres, el podríem reduir a «som balears-menorquins, etc., i espanyols, però no som catalans», on es vol explicitar sense embuts que no es vol dependre del parent lingüístic superior o més gran, sinó que es vol marcar identitat pròpia, per al final acceptar la identitat d’espanyol, no sé si com a mal menor, convicció de sentiment o pel fet que per ells, l’estat espanyol, no ens conquerirà perquè ja ens té conquerits i com que l’estat ho sap, deixa fer als nous lingüistes que vagin minant la llengua pròpia, dividir és guanyar, per acabar implantat la llengua de l’imperi.
Només ens cal fer una ullada a la polèmica que un mot ben català i usat des de sempre en el català que s’escriu i es xerra a Menorca, «Diada», ha destapat una polèmica contraria al mot tan sols defensable pels que volen ignorar l’història de l’illa.
Pilio Piris
