El tema de la zonificació del lloguer turístic és un tema que està damunt la taula ara mateix i tot apunta que des del Consell de Menorca es tindran en compte les propostes i al·legacions que es faran des de l’Ajuntament de Ciutadella, cap al decret inicial que ha estat considerat, per a molts, massa restrictiu, i que no contemplava les característiques generals que té la nostra població com a principal municipi turístic de l’illa, i no s’hi feien les excepcions contemplades a altres nuclis i poblacions menorquines.
Les propostes del Partit Popular al plenari, on s’han de tenir en compte aquells habitatges situats a menys de 200 metres de la vorera de la mar, o com s’ha fet a Mallorca on els habitatges situats als nuclis urbans i, en especial al nucli antic, es puguin llogar –sempre amb previ acord de comunitat de veïns- vacacionalment un màxim de 60 dies a l’any, cosa que permetrà treure un rèdit a qui va invertir en aquesta matèria, que és sense cap dubte, una de les principals maneres de obtenir una renda que pugui assegurar el manteniment de moltes economies familiars.
El lloguer turístic té moltes coses a favor, però també altres en contra, i per tant aquestes són les que s’han de solventar. Qui lloga ha de fer-ho amb les mateixes garanties i requisits que es demana als petits hotels de ciutat, que són també els vertaders motors del nou turisme, i per tant el que es demana a ells, s’ha de demanar també als llogaters d’apartaments, cases i habitatges al camp. S’han de donar facilitats, però també dins el marc legal i acomplint tots el requisits que han d’aconseguir els petits hotels i fondes per a poder fer la seva activitat.
El turisme és canviant, evoluciona, com evolucionen les modes i, si abans ens vam adaptar a un turisme de masses, amb dependència dels touroperadors, ara estam davant un nou model, on el turista cerca més independència, cerca descobrir personalment tot allò que li brinda la destinació escollida, des de paisatge i natura, a cultura, petit comerç i gastronomia, i per tant ens hem de saber adaptar a les noves demandes del turisme, un turisme més respectuós, més especialitzat, més independent, i a la vegada més exigent, però amb major despesa al comerç local, que cerca les particularitats del lloc escollit, i que en vol gaudir de la seva cultura, i que té com a un dels seus principals reclams la gastronomia, i açò ho podem veure, ara per ara a la nostra illa.
Per tant hem de donar facilitats a aquest nou tipus de turista de qualitat, i hem de cercar les fórmules per evitar massificació, molèsties al veïns, acompliment de la normativa, i també com fer que aquest nou segment contribueixi, com ho fan els que opten pel turisme tradicional d’hotel, amb l’impost turístic i en la promoció de l’illa, perquè als hotelers els hem de tenir molt en compte, perquè són ells, encara, els que engeguen els principals engranatges de la maquinària econòmica que mou l’economia menorquina.
