Aquesta setmana hem viscut un episodi lamentable al Parlament de les Illes Balears. Durant el plenari de dimarts el diputat popular Antonio Gómez va interpel·lar la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, recriminant-li que s’utilitzés doblers públics per a celebrar la Nit de la Cultura de l’Obra Cultural Balear on es va premiar els “Jordis”. Enmig d’un debat encès el diputat digué a la consellera que “a l’Estat espanyol no hi ha presos polítics ni s’empresona les persones per les seves idees” i afegí: “la prova evident és que vostè és ara aquí i no en un altre lloc”. Tur li respongué que “en quin altre lloc hauria d’estar, si a la presó o en una cuneta”.
És indubtable que el debat sobre tot el que envolta el procés català és extremadament sensible i correm el perill de traspassar certes línies vermelles. És el que succeí dimarts amb el comentari del diputat Gómez que traspassà la línia vermella que separa l’argument de l’amenaça. No es pot insinuar de cap manera que la consellera de Cultura pot acabar al mateix lloc que els presos per les seves idees polítiques, és inadmissible fer aquestes afirmacions en un estat de dret. Les reaccions d’alguns companys de files del diputat Gómez, enfora d’apaivagar el debat, el que han fet és traslladar la disputa a les xarxes de comunicació social que és on, habitualment, es lliuren les guerres dialèctiques més mesquines. El president de la cambra no pot permetre aquest tipus de comentaris barroers que no fan sinó transportar-nos als pitjors moments de la nostra història rememorant aquell esperit del 36 que tant de mal ens va fer a tots.
El president del Parlament hauria de convocar als portaveus dels grups polítics i fer una reflexió global en forma de pacte de no agressió verbal. Declaracions tan indignes, en boca d’un càrrec públic, no haurien d’estar permeses a la cambra de representació institucional de tots els partits democràtics. Aquest no és el camí de l’enteniment i la concòrdia. Cada diputat és lliure d’exercir el seu dret de paraula com bonament li plagui, però per defensar una postura cal argumentar, mai amenaçar. Cal rectificar aquesta manera de fer política i recuperar el parlamentarisme en majúscules; els ciutadans d’aquestes illes no ens mereixem altra cosa.
