La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, i el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, acompanyats del director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, han explicat aquest dijous als integrants del Consell Balear de l’Energia el contingut de l’avantprojecte de la futura llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.
Armengol ha destacat que la norma situa a Balears a l’avantguarda de les Comunitats en la lluita contra el canvi climàtic, “amb mesures capdavanteres que acceleren la transició del dièsel i la benzina cap a una mobilitat 100% neta, amb transport públic i vehicles elèctrics”.
“L’objectiu –ha continuat la presidenta– és posar els fonaments perquè en el futur Balears funcioni totalment amb energies renovables i créixer de forma intel·ligent i sostenible, respectant allò que més estimam: el nostre territori i el nostre medi ambient”.
La titular de l’Executiu ha afegit que la futura llei “s’avança al futur i mira al llarg termini, planificant la societat que volem a l’horitzó 2050, amb mesures concretes i calendaritzades”. “La transició energètica necessita temps, mitjans i la col·laboració de tots i totes”. “Aquesta llei ens permetrà acomplir els compromisos internacionals adquirits a l’Acord de París”, ha assenyalat la representant del Govern.
Les mesures que inclou la futura llei del canvi climàtic de les Illes Balears es justifiquen tant en la situació actual de les Illes Balears com en la vulnerabilitat de les Illes als efectes del canvi climàtic, al mateix temps que permeten definir un futur més sostenible amb una transició cap a un model energètic net que deixi enrere els combustibles fòssils i, per tant, les emissions.
La mobilitat i la producció de les centrals han estat assenyalats com a principals causants de les emissions, unes emissions que es podran reduir amb l’aplicació de les mesures que inclou la futura llei.
El 35% de les emissions de CO2 a les Illes Balears prové del tràfic rodat, mentre que la central d’Es Murterar és la responsable del 25% de les emissions a tot Balears i la central de Maó, del 56% de les que es produeixen a Menorca. Cal destacar que Balears únicament produeix un 2% d’energia de fonts renovables.
El conseller Marc Pons ha detallat les mesures de la llei que permetran revertir aquesta situació.
Els objectius que es marca la llei són: la reducció d’emissions (40% el 2030 i 100% el 2050) i el foment de les energies renovables (un 35% del total de producció energètica el 2030 i 100% el 2050).
Per tal de fer possibles aquestes fites, la llei fixa determinades obligacions, que afecten tant a l’àmbit públic com al privat, amb un calendari d’aplicació, que les fa realistes i viables.
Algunes de les mesures que inclou la llei són:
– S’hauran d’instal·lar plaques solars als grans aparcaments i nous edificis i naus industrials de més de 1.000 metres quadrats. Aprofitament sòl ja urbanitzat.
– Els Consells hauran de zonificar els llocs idonis per instal·lar renovables a cada illa i els edificis en rústic no destinats a usos agraris s’hauran d’autoabastir amb renovables.
– Plantejament del tancament o reconversió de les centrals energètiques contaminants (en aquest cas la decisió depèn de l’Estat).
– A partir del 2025 no podran entrar a les illes vehicles dièsel a les Illes Balears.
– A partir de 2035 no podran entrar vehicles de benzina.
– A partir del 2020, els rent a cars han d’incorporar un 2% anual de vehicles elèctrics a la flota, fins al 100% en 2035.
– El 2020, les grans i mitjanes empreses hauran de calcular i registrar la seva petjada de carboni i a partir de 2025 hauran de presentar plans de reducció amb objectius mínims vinculants.
– Els ajuntaments hauran de substituir tot l’enllumenat públic, que haurà de ser LED en 5 anys.
La llei també preveu mesures que suposen la implicació i lideratge de l’administració pública en la transició energètica, directament en el foment de les renovables i en l’ordenació i planificació de mesures per abordar i mitigar els efectes del canvi climàtic.
Així, es crearà l’Institut Balear de l’Energia, que permetrà promoure des de l’àmbit públic projectes de renovables, potenciarà la participació ciutadana en el sistema elèctric i també podrà actuar com a agent actiu en els mercats energètics.
El conseller ha destacat que la proposta de la llei del canvi climàtic, que en breu iniciarà el període d’exposició pública, neix d’un procés participatiu (en què s’han escoltat més de 2.000 opinions) i s’han realitzat reunions amb els distints sectors econòmics i socials per tal articular mesures que garanteixin que la seva efectivitat. Pons ha insistit en el fet que “amb aquesta llei s’està planificant el futur, un canvi de model que no tan sols permeti mantenir la riquesa ambiental i qualitat de la vida a les nostres Illes, sinó que la millori per les futures generacions”.
