El director general del Patrimoni Cultural, Júsep Boya, el conseller de Cultural i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria Ballester i la directora general de cultura del Govern de les Illes Balears, Joana Català, han inaugurat l’exposició Arquitectura talaiòtica a la prehistòria de Menorca.
L’exposició «Arquitectura talaiòtica a la Prehistòria de Menorca» ens descobreix, a través de l’arquitectura, els universos simbòlics dels homes i les dones que van habitar l’illa durant aquest període. Una arquitectura monumental, ciclòpia, i molt present en el paisatge menorquí. Menorca és com un museu a l’aire lliure que concentra més de 1.500 jaciments prehistòrics, dos per km2. Com ha dit el Conseller de Cultura del Consell Insular, Miquel Àngel Maria, «el patrimoni natural i el patrimoni històric de Menorca, que no han sucumbit a la voracitat del ciment, l’asfalt i la voracitat de l’especulació immobiliària, volem que siguin la nostra manera de ser el món».
L’exposició mostra una de les manifestacions culturals més singulars de la Mediterrània occidental durant la prehistòria. La signifcació d’aquesta cultura prehistòrica ha conduït a la seva presentació com a candidata a la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO. L’exposició que es presenta és una de les iniciatves per donar a conèixer aquesta cultura i impulsar la candidatura. L’any 2013 la UNESCO va incloure la candidatura menorquina a la Llista Indicatva i també fou aprovada el març de 2015 pel Consell del Patrimoni Històric del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Espanya. El maig de 2017, el Consell Insular de Menorca va rebre un informe d’ICOMOS on s’expressava la recomanació de posposar la declaració de la Menorca Talaiòtica a un cicle posterior d’avaluació, amb algunes recomanacions per millorar l’expedient. Per tal de tenir clar en quina direcció s’havia de replantejar l’expedient, es van convidar, durant la segona meitat de 2017, a una sèrie d’especialistes. El 16 de febrer de 2018 s’ha designat a Cipriano Marín com el nou supervisor durant l’elaboració del nou expedient, coneixedor de Menorca perquè va formar part de l’equip que va treballar en la declaració de Menorca Reserva de la Biosfera, i alhora també va intervenir en les declaracions de la Costa Amalftana, Lanzarote i Fuerteventura. Es considera que l’expedient podrà estar enllestt i lliurat a ICOMOS a fnal del 2019, fet que permetrà optar a la inscripció el 2021.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya acull aquesta exposició del 22 de febrer al 6 de maig de 2018 que dóna conèixer la prehistòria de Menorca i impulsa la candidatura a la declaració de Patrimoni Mundial. Anteriorment l’exposició ha visitat ciutats com Alcalá de Henares, Eivissa i València. El director insular de Patrimoni del Consell Insular, Antoni Ferrer, ha emfatitzat que «aquesta exposició, Arquitectura Talaiòtca en la Prehistòria de Menorca, és la principal acció de difusió de l’arqueologia i la candidatura davant de la UNESCO que portam a terme fora de Menorca».
L’exposició, però, no només tracta d’arquitectura sinó que recorre més de 2.000 anys de transformacions i canvis a través d’una mirada dual: la vida i la mort, dues cares d’una mateixa moneda que mai no s’han percebut per separat. Les edifcacions són el reflex per entendre qui eren i com vivien els grups humans que van habitar Menorca a la prehistòria, a què es dedicaven, com s’organitzaven socialment…, però també ens mostren les seves creences i els seus rituals d’enterrament. Durant les primeres fases de l’ocupació humana a Menorca, les arquitectures per a la mort són més monumentals i, per tant, més transcendents. Però aquesta relació s’anirà invertint fins que les arquitectures per a la vida (residències, edificis de culte, edificis polítcs, magatzems o infraestructures) adquiriran més rellevància que les arquitectures per a la mort (tombes).
Aquestes construccions se’ns presenten amb objectes quotidians, uns procedents de contextos d’hàbitat i d’altres en espais funeraris. Tots ells complementen l’univers d’aquestes societats. En l’àmbit de la vida, els estris ens mostren les actvitats econòmiques i la tecnologia que utlitzaven, mentre que els ornaments reflecteixen aspectes simbòlics o socials. En l’àmbit de la mort, els objectes que es van utilitzar en vida acompanyaven els difunts al més enllà, especialment aquells més personals o simbòlics.
La mostra ha estat organitzada per la Conselleria de Cultura, Partcipació i Esports del Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca i Menorca Talaiòtica, amb la col·laboració de Triangle Books, Fundació Balearia i AC/E Acción Cultural Española.
L’exposició estarà oberta al públic fns el 6 de maig de 2018 i està prevista la programació de dues conferències, el 5 d’abril (Talaiots i taules: l’arquitectura per als vius a la Menorca talaiòtica, a càrrec d’Antoni Ferrer Rotger) i el 3 de maig (Navetes i coves: l’arquitectura per als morts a la Menorca talaiòtica, a càrrec de la Dra. Elena Sintes Olives). Museu d’Arqueologia de Catalunya, Passeig de Santa Madrona, 39-41, 08203 Barcelona.
