D’AQUÍ I D’ALLÀ
La C (trencada)
Catalunya s’escriu amb C i la parla catalana també, se’n diu el català. Ara mateix l’escalada per anar contra Catalunya i la llengua catalana, amb totes les seves modalitats , podriem dir que s’ha fet massiva.
Un alegal decret que s’empara en el famós article de la constitució, el 155, ha donat peu al govern espanyol de reprendre un nou atac a la llengua catalana, tampoc hem d’oblidar que els polítics catalans, de moment, són incapaços de formar el govern que la majoria parlamentària dels vots els hi dona, fent més llaminera la possibilitat d’aconseguir el propòsit de castellanitzar els nens d’escola i de rebot a la resta d’administracions.
El ministre Íñigo Méndez de Vigo va advertir en roda de premsa post consell de ministres del divendres passat que la intenció del govern de la nació era acabar amb la immersió lingüística, amb una frase realment lapidària «No sabem com, però ho farem». Hi haurà casella per el castellà. Es tracta de destruir el que hi ha que funciona de fa més de trenta anys, el que faràn no ho saben. El que sí sap el ministre és que la comunitat educativa, associacions de pares i molts altres col·lectius hi estan en contra.
Ens trobam davant un altre “A per ells”, ara per rompre la base que fa que una societat estigui cohesionada, la llengua. El crit d’atac ha esclatat violentament, la premsa cavernícola s’hi ha apuntat cegament, igual que molts dels canals de TV d’àmbit espanyol. Els moviments anticatalans han tret pit, alguns són partit, com el propi PP o Ciutadans/Ciudadanos, plataformes d’una certa entitat com Societat Civil Catalana, Fundació Círculo Balear, Fundació Jaume III, Acadèmia de sa Lengo Baleà, etc., unes amb més predicament que altres, i darrerament, MosMovem, un moviment que havent trobat molts d’espais ocupats per anar en contra del català, ha pres com a boc expiatori la sanitat.
MosMovem, liderat a Menorca per una empresària de la sabata (sembla), que segons me va contestar en una entrada que jo havia fet al FB sobre el tema del català, que estava molt propera a SCC i Ciutadans, per coordinar estratègies.
Entenc que aquest moviment o plataforma on es reivindica el “som menurquins no catalans” o el “xerram menurquí no català” entre altres, és un més per desprestigiar tot el que sigui català, en aquest cas la sanitat és el motiu, però no el fons.
Els de MosMovem, han col·locat el col·lectiu sanitàri, metges, infermeres, infermers etc., a un nivell superior a la resta de mortals, on tots els catalans parlants, els hem de rendir homenatge per ser el que són i que no poden ser molestats amb cap exigència de que ens entenguin amb la llengua que varem mamar de les nostres mares.
Una frase que diu què i com són els que defensen aquest postulats la va pronuncià Albert Rivera, “Jo ho tinc clar, si m’han d’operar o atendre, l’important no és si tens un certificat lingüístic, sinó si et salvaran la vida”. Jo el que tinc clar és que el metge entengui què és el que em fa mal, si tinc mal per un costat, no caigui en que tenc apendicitis i que vagi directament a operar-me de fimosis.
Si posam en valor les coses tot es qüestió de voluntats. Un exemple verídic. Anys de migració a Catalunya, arribada d’un jove de 18 anys murcià, la seva feina era de pagès, es va llogar a una finca.
L’amo li anava demanant estris de feina, ara l’aixada, ara el càvec o la barcella, el noi no l’entenia i tot era un anar i venir del magatzem a la tanca. Ho va tenir clar del primer dia, si vull treballar aquí he d’aprendre la llengua que es parla aquí i així ho va fer.
Pilio Piris
