ULLS PER LLEGIR
Sant Felip Neri
Vaig saber d’aquesta novel·la d’una forma ben curiosa. L’amiga Conxa Forteza Bruno (autora del llibre Històries del Carrer, avui descatalogat i que, sens dubtes, mereixeria una reedició) va penjar al seu perfil de facebook una fotografia de la barcelonina plaça de Sant Felip Neri després del bombardeig franquista del 1938 en el que moriren quaranta-dues persones, la majoria infants. Vam estar parlant telemàticament sobre aquesta plaça, els nostres records i vivències. Prest es va afegir a la conversa Dora Muñoz, també amiga i autora de Massa mares per a un fill, excel·lent novel·la negra que vaig comentar a aquesta mateixa secció i de la que vaig tenir el plaer de fer-ne la presentació a l’Ateneu de Maó. Dora va escriure: En Sebastià Bennassar té una novel·la molt bona que es titula Nocturn de Sant Felip Neri.
Al cap de tres dies ja la tenia a les meves mans. He de confessar que, havent llegit altres obres de Sebastià Bennassar i coneixent les credencials de Dora Muñoz, m’esperava una novel·la negra. No ho és. És, això sí, un dels llibres més corprenedors que mai he llegit. Una joia.
Una noia de bona família tancada en un casalot en penombres. Un músic, virtuós del violí, supervivent de la Guerra dels Balcans. Un aspirant a escriptor que s’arrossega per la ciutat inhòspita. Un llibreter de vell, una fidel serventa.
Una petita plaça, testimoni mut de massacres terribles, encastada en el cor d’una Barcelona explotada i bruta. Una plaça minúscula i vella que, tanmateix, el sol encara visita i que pot contenir totes les històries del món.
Vet aquí, molt resumit, l’esquema argumental de Nocturn de Sant Felip Neri. No cal dir-ne més.
He de confessar que, tot llegint la novel·la, vaig ser a Barcelona i per a mi fou un plaer immens anar voltant pels indrets que s’hi anomenen. Sempre he estimat la plaça de Sant Felip Neri, un del racons més bells de Barcelona. Hi tinc molts records –guitarres i nova cançó, cerveses de litre i fum, asseguts al terra, eren els anys setanta- i és un lloc d’obligada visita cada vegada que través el mar.
Pot ser aquest escrit m’està sortint un poc massa nostàlgic. Si més no crec que és el moment d’explicar que aquesta novel·la de Bennassar si bé genera un clar sentiment de malenconia és també un al·legat duríssim contra la guerra, una crítica sense embuts a aquesta societat plastificada que ens ha pertocat viure, un clam contra la gran hipocresia que es vesteix de modernitat, contra tantes renúncies, mentides i traïcions.
He dit abans que no desvetllaria res més de l’argument però no me’n puc estar de citar textualment alguns paràgrafs de l’obra que m’han colpit, potser perquè posen en paraules talment allò que pens.
“…i molt especialment Manuel de Pedrolo, que és i continuarà essent per sempre el meu escriptor preferit i un dels homes més lúcids i amb les idees més sensates que hi ha hagut mai a Catalunya, un ferm defensor del marxisme independentista…”
“…que el sistema educatiu havia bandejat d’unes aules destinades a crear perfectes màquines productives que no es qüestionessin res, ciutadans adotzenats sense capacitat de fabulació i, per tant, sense capacitat de revolució…”
“…aquests sí que són els veritables lladres de la societat contemporània, homes i dones que viuen de destrossar la vida dels altres, de treure’t de casa teva, de no respectar la vellesa, de no servar la memòria.”
Podria seguir, n’hi ha abastament per fer-ho, però possiblement ja n’he fet un gra massa.
En definitiva Nocturn de Sant Felip Neri ens parla dels nostres dimonis, ens posa davant un mirall que ens retorna una imatge gens amable, ens porta de la mà a fer un passeig per les misèries que sovint tolerem i fins i tot emparem. Hi ha sentiments, grans sentiments, però sens dubtes no hi trobareu cap mena de sentimentalisme. Cap.
He gaudit molt, molt, llegint aquesta novel·la. He gaudit de les seves referències literàries i musicals, he gaudit de retrobar-me amb tots els escenaris que s’hi dibuixen, he gaudit molt del missatge que ens aporta.
És un llibre que cal llegir i que cal recomanar. De fet, el meu exemplar està ara en mans de la meva filla que, vivint a Barcelona, és també una enamorada de la plaça de Sant Felip Neri.
Que aquest nocturn que ens ha regalat Sebastià Bennassar sigui escoltat sempre. Creieu-me que és ben necessari.
Eduard Riudavets
