SOMNIS I REALITATS
Placidesa i bon humor
Quina alegria que tinc quant penso en “monpare”; era una persona alegre, allà on ell era es notava la seva presencia, ja que regnava l’alegria; a casa nostra en tants fills van creure que un fillet de molt jovenet, tenia que ser educat per l’alegria posant-lo en contacte directe amb l’equilibri, l’ordre, la força i la bellesa dels éssers que l’envolten. Hem de canviar les nostres actituds depriments, negatives i derrotistes per altres entusiastes, positives i esperançadores si volem descobrir valors humans.
Penso que per convertir l’alegria en hàbit i elevar el nivell d’autoestima , fent que ens sentiguem importa’ns i necessaris en la família, a allà om convisquem, en definitiva, pels altres. Portar una vida ordenada i senzilla, gaudint de les coses petites i quotidianes que estan a l’abast de qualsevol: el descans, el diàleg familiar, el contacte amb la Natura, la diversió sana, el viure intensament el present. Pensar sempre en positiu, no permetent l’entrada a la nostra ment del derrotisme i actituds depriments i desesperançadores. Dic axó i no es fàcil, a vegades ,les nostres preocupacions fan enfora aquesta alegria, com tampoc aconseguir que la nostra ocupació o treball , algun contratemps sigui font d’alegria, com tampoc fomentar cada dia, a cada instant, els sentiments d’acceptació, de conformitat i fins de complaença i alegria de la realitat quotidiana, sigui quina sigui. Però no ens conformem amb sentir l’alegria dins nostre, feixem que aflori a l’exterior i contagiem-la als que ens envolten amb paraules, actituds i gestos que lis arrosseguin a compartir la nostra pròpia alegria. Acceptem l’irremeiable, ja que una actitud de protesta i disgust per alguna cosa que no ens solucionaria cap conflicte.
La veritable alegria, la que neix del cor, de profundes motivacions, es manifesta més per l’estat de constant placidesa, fàcil somriure i bon humor que per la riallada fàcil, poruga, superficial i momentània. La veritable alegria neix sempre de la bondat de les nostres accions i de les nostres intencions. Procurem viure la nostra vida com el més apassionant i fantàstica aventura està a les nostres mans, aprendre a fer-nos càrrec de nosaltres mateixos i ser persones d’auto disciplinades, evitant un absurd perfeccionisme, perdre temps i energies per sentiments de culpa, el perdó és la “clau mestra de la felicitat” perquè ens fa comprensius, profunds, intel·ligents i bons (el perdó és l’única venjança). Junt amb l’alegria es ;L’amor que té una força incontenible. És bo recordar que “el miserable vol que nosaltres siguem també miserables i si no ho som els desermem i trenquem els seus esquemes”. L’acceptació és la primera llei del creixement personal i és condició per a la felicitat i per saber viure. La ira i el mal geni són reaccions apreses davant la frustració. Viure l’experiència d’una amistat autèntica és imprescindible a qualsevol esser humà per ser feliç. A jo l’experiència m’ho ha demostrat.
Andreu Genestar Sabater i C.
