SOMNIS I REALITATS
Deures i obligacions
Començaré el meu escrit donant el meu parer sobre el diàleg entre fills, mesclant la mateixa de com veiem la política i el polítics, ja que avui precisament, és parla molt de política i dels polítics, afegint que estem convençuts que són moltes les persones que pensen que i creuen que els polítics, són estúpids i no saben exercir adequadament el seu poder.
Vull pensar que és molt probable que els polítics s’assemblen molt els que els han votat, potser massa i tot. S’ha demostrat que desgraciadament, que hi ha molta gent que, o bé voten sense pensar i sense conèixer els candidats o que en realitat són tan propis com els polítics. Creiem que el candidat o candidats que votem han de ser per noltros persones que comprenen el que el millor per la societat, afegint “ un però “ i és que no sent llistes obertes, a vegades estem obligats a votar persones no grates, però sempre hi ha la possibilitat de escollir els que creiem els més adequats per poder dur a terme la millor gestió.
Respectant les idees de cadascú hem procurat que dins la nostre família hi hagués una total llibertat , creiem que hem donat el nostre testimoni tant de la nostre creença religiosa com a lo concernent en les obligacions i deures com a ciutadans.
A alguns pares i de cada vegada sembla que més consta és precisament xerrar amb els seus nostres fills. Per a noltros, ha estat mol important poder xerrar amb ells , sobre molts de temes de vida força importants; referent a tot el que el llarg de la vida poden trobar, i que tindrien que escollir el més just i més honrat, per el bé i el progrés de les persones i de la societat en si, segurament que ells recorden vagament la seva infantesa, com també és segur que els hi han quedat records puntuals de molts de fets de vida, per tant amb tota seguretat , que sols els hi quedat gravat com una pel·lícula amb algunes parts confuses, sobresortint fets agradables com també tristos, segurament fets puntuals, però de segur que el contacte constant entre pares i fills, ha quedat guardat dins el cor de cadascú com és ha quedat a noltros amb els nostres progenitors, sobre tot les coses que en la vida han estat viscudes en positiu, lo negatiu de segur que ens ha servit a tots per poder rectificar si en qualque moment de la vida ens hem trobat en les mateixes circumstancies.
Molt sovint ens assalten dubtes de si amb sabut educar com pertoca: i és natural que ens faixem algunes importants preguntes, i que tinguem i ens faixem alguns interrogants; recordant fets importants, circumstancies, testimoni, que hagin calat dins la seva vida, per poder ser ells més persones ; la resposta en tot cas sols la poden donar els nostres fills, com noltros la poden donar dels nostres pares. Amb sabut transmetre el que és la llibertat, la comprensió, els remordiments, la imitació de les coses positives, la motivació de perquè se han de fer les coses justes, del perquè de la honradesa, del perquè de esbrinar el bé i el mal, saber esbrinar sens avergonyir-se del que som i prendre consciència, de saber escollir sols els que són plaers positius, hem sabut transmetre la nostre fe, hem sabut transmetre el saber donar valor a les coses i a les persones, ser honestos, bondadosos, amables, sincers, complidors del deure com a ciutadà, i un llarg etc?
Per tot pare, és molt important que en cap moment se sentin avergonyits del seus avantpassats, sinó més bé orgullosos i agraïts.
Serà un orgull, saber que els fills han sabut transmetre ells també tot lo positiu a la seva descendència.
Andreu Genestar Sabater i C.
