QUADERN DE BITÀCOLA
Que la creu ens parli al cor
Diumenge de Rams
Jesús entra a Jerusalem. Hem acabat el temps quaresmal. En un primer moment, Jesús és acollit amb crits d’alegria. Per les portes de la ciutat no hi entra un qualsevol. Hi entra, qui està dispost a complir una missió. És el Servent que anuncien els profetes.
En un segon moment, Jesús assumeix totes les morts i tots els sofriments en el seu sofriment i mort. Contemplam la Passió de Jesús. L’evangeli de st. Marc ens diu que tots els seus deixebles fugen. La soledat en el sofriment és superior al patiment físic. Jesús desitja desesperadament la presència del Pare.
Avui ens demanam: Estem disposats a transmetre la persona i el missatge de Jesús fins i tot en hores d’incomprensió i soledat?
Dijous Sant
Recordam la capacitat del poble d’Israel de viure i de fer història de salvació. La primera pasqua, la sortida d’Egipte, és assenyalada en clau familiar i comunitària. St. Pau als Corints, relatant el Sopar Eucarístic, anuncia la Pasqua definitiva. Si la primera, té caràcter d’urgència, la definitiva, la té de relació solidària.
L’evangeli de Joan és tot un exemple de servei i d’amor. Jesús sap que ha arribat la seva hora, i opta per estimar fins el final actuant en clau de servei a favor de tots. Servir i estimar a tothom, especialment als més necessitats, és la nostra vocació.
Avui ens demanam: Com miram i ens relacionam amb els més necessitats: Emigrants, refugiats, marginats, malalts, persones grans, gent sense feina, …
Divendres Sant
Si Diumenge de Rams escoltam el relat de la Passió de Jesús segons l’evangelista Marc, avui ho feim segons l’evangelista Joan. Cadascú introdueix uns aspectes concretes del dolor de Jesús i de la seva mort en creu. Ja ho havien anunciat els profetes: el dolor i el sofriment tenen sentit segons els plans de Déu. Mes, com ens pot estimar qui permet el sofriment del Just? El que sembla un fracàs total, al final té sentit.
Jesús no és el servent derrotat, fracassat. És el vencedor que assumeix la voluntat de Déu. Els plans de Déu es realitzen en qui viu, sent i pensa a favor dels demés.
Avui ens demanem: Qui ens acompanya realment? Qui ens ajuda a créixer com a persones? Qui ens ajuda a descobrir el sentit de tot? Li som agraïts?
Vigilia de Pasqua
Ens preparam per a viure i celebrar la gran notícia! És una nit de festa i de llum. Nit de vida! Tot comença a l’origen quan l’obra de Déu crea el món i a qui és Imatge i Semblança seva: la persona humana. La història que va començar amb harmonia i es va esqueixà a causa del pecat, de nou es recrea gràcies a la resurrecció de Jesús.
Reconeixem que uns i altres hem caminat de forma dubtosa tant en la nostra història personal com col·lectiva. A vegades hem viscut i vivim un “cor de pedra”. Aquest vespre celebram que és possible fer-nos “amb un cor de carn” on la compassió i la justícia floreixen.
Estem cridats a viure una trobada vital amb el ressuscitat. El nostre destí és viure “ressuscitats!”
Avui ens demanam: Hi ha novetats positives en la nostra vida personal i col·lectiva? Vivim l’esperança d’un futur renovat, pasqual? Confiam en Déu?
Diumenge de Pasqua
Feliç Pasqua de Resurrecció! Al·leluia! Comença un nou dia: el primer de la setmana. El sepulcre està buit. El servent s’omple de vida. Les seves arrels són victorioses. Els deixebles corren, porten una nova joiosa. El que Jesús els deia és veritat: Sols la creu, sols el servei salva! Aquesta és la missió de l’Església: veure, creure i comunicar la victòria en el servei!
Aquesta setmana ens proposam fer el que ens assenyala Ana Edo, religiosa de la Consolació: Mira Jesús crucificat. Recorda les seves paraules: “veniu a mi, que jo us faré reposar”. Contempla per un instant el seu cap ferit per la corona d’espines, les seves mans travessades pels claus, el seu costat obert per la llança, els seus genolls ferits per les caigudes… estàs davant d’un dolor sofert per amor. Deixa que contemplar la creu parli al teu cor.(Full dominical, 18 març 2018)
J. Bosco Faner i Bagur
