Entrevista a Marc Olomí, director de projectes de la International School of Forgiveness
Creada a Itàlia per Daniel Lumera fa devers cinc anys, ara fa un parell d’anys que la International School of Forgiveness (Escola Internacional del Perdó, ISF) es va establir també a Espanya, on entre d’altres, des de llavors i encara abans de constituir-se oficialment, hi treballen els lleidatans Júlia Salat, que n’és la directora, i Marc Olomí, actual director de projectes.
La setmana passada, en uns intensius tres dies, de dijous a dissabte, tant Júlia Salat com Marc Olomí van ser a Menorca per donar a conèixer la ISF i el seu contingut, oferint sengles conferències introductòries a Ciutadella i Maó sobre el perdó, així com un taller específic per als reclusos del Centre Penitenciari ubicat a Maó i un altre a Ciutadella obert al públic en general, basat en el mètode dels ‘7 passos del Perdó’, que també (‘Els 7 passos del Perdó. La ciència de la felicitat’) és el títol del llibre més conegut de Daniel Lumera. Aprofitant aquesta estada a l’illa ens hem interessat sobre aquest mètode i aquesta escola que, entre d’altres, treballa compromesa amb el desenvolupament d’un concepte laic del perdó. I hem parlat amb Marc Olomí Solà (Artesa de Lleida, 1985).
Perdonar és oblidar?, dir que ja no ho faré més si veig que una cosa que he fet ha molestat l’altre?, o va un poc més enllà aquest perdó de què parlau a la International School of Forgiveness?
Sobretot, perdonar no és oblidar, ni tampoc és permetre que me facin mal…, sinó que el perdó, el que ens permet és recordar o viure una experiència sense el dolor, la ràbia, la impotència o la tristesa que ens ha pogut provocar en aquell moment. El perdó és deixar anar tots aquells elements pesats vinculats a una situació (o a una relació o a una altra persona), però sobretot del que no es tracta és de perdonar per oblidar. De fet, una de les maneres que utilitzem per definir el perdó és explicant el que no és, i diem que no és oblidar, ni que tampoc és permetre que l’altre ens faci mal, ni no actuar, ni tampoc és no perdonar per ser superior… A la vegada, i tot i que a nivell terapèutic o psicològic l’empram d’aquesta manera, el perdó no té perquè estar vinculat a una agressió o transgressió, a quelcom necessàriament ‘negatiu’, sinó que també puc perdonar una alegria o una situació polida. En certa manera esteim posant llum a un concepte del perdó més profund.
Si t’interessa llegir l’entrevista completa la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
