Com dèiem en les primeres nostres col·laboracions, el iogui Swami Sivananda descrivia el Ioga com la integració i l’harmonia entre el què fem, pensem i sentim. Jo entenc el Ioga com una manera de viure, tot i que a Occident ho hem conegut com una activitat setmanal que anem a fer, ara bé tot ho podem anar comprenent, integrant a la nostra vida quotidiana i alguns que ho senten desitgen aprofundir, i convertint els valors de l’arrel del Ioga, com a base intrínseca del propi modus vivendi.
Dèiem també que s’havien descrit en els Yoga Sutras de Patanjali escrit segles abans de Crist (difícil datar concretament) una exposició clàssica del Raja Ioga , que aquesta va des d’una part més racional, analítica de la ment conscient a una part molt més subtil, i trascendent. Des d’aquest paràmetre clàssic, el camí del Ioga s’inicia quan estem en estat de vigília, vinculats en el comportament envers els altres (el 1er.graó) i el comportament amb un mateix (2on.graó). En el tercer graó trobaríem ja el vincle amb l’estructura personal, el treball es desenvolupa amb el què coneixem com la postura-posició, el que en ioga se’n diu Asana.
Tota persona que s’inicia en el Ioga, els primers dies sobretot que estem molt més receptius i “verges” ens adonem de la vinculació que te el gest o moviment corporal que realitzem, amb les emocions, l’estat mental-psíquic i inclús l’energia que es mou en practicar Ioga de manera conscient. Això ens dóna peu a fer referència a la definició de la dimensió del concepte de fisiologia del cos que es considera des del món del Ioga, com també els tenen en consideració altres pràctiques, en què el cos es considera l’eina o l’escala per accedir a l’experiència de la consciència trascendental.
Mariona GirijA
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
