La conquista del regne de Mallorca per Alfons III el Liberal (1285) a resultes de la Guerra del Vespro Sicilià, va tenir com a darrera conseqüència la presa de l’illa de Menorca a l’Islam (1287).
El jove monarca Alfons va fer tot un seguit de donacions a diferents Ordes Religioses (antonians, franciscans, clarisses …), amb la pretensió de iniciar el repoblament de l’illa. Però quan Menorca fou retornada a Jaume II de Mallorca (1298), aquell va aplicar el dret feudal que li competia, mitjançant el capítol II de la Carta de Franquesa de Mallorca, pel qual no s’autoritzava l’assentament de certes Ordes Religioses a Menorca, i les que obligava a eixir-ne. Tan sols va permetre la presència dels franciscans i clarisses, situats un a cada extrem de Ciutadella.
Per tant la fundació del convent de clarisses de Ciutadella va ser a iniciativa del monestir de Ciutat, del qual van sortir Sor Maria Gràcia de Déu i Sor Agnès Riquer per iniciar allà la primera comunitat religiosa femenina de l’illa.
El Monestir de Santa Clara en el segle XIV
Les persones econòmicament solvents, alhora de testar, assignaven quantitats importants a les institucions religioses o afavorien les obres d’una església; altres, feien almoines a hospitals o centres assistencials i d’acollida. La màxima preocupació de tots ells era que algú prevere o eclesiàstic pregués per la salvació de la seva ànima.
Na Nicolaua esposa de Pere Bernat Puigdorfila, quan redactà la seva darrera voluntat, assignà al Convent de Santa Clara de Ciutadella la quantitat de 5.000 sous (250 lliures) per a la construcció d’un altar en la capella del monestir, la creació d’un benefici sacerdotal, el cost d’una llàntia, la creació d’un aniversari i el dispendi de 10 sous anuals per la “pitança” de les monges residents en el convent.
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
