L’any 1301 Jaume II va proclamar l’Ordinació Eclesiàstica de Menorca (document conegut com a Pariatge) amb qual creava sota el patronat de la monarquia set parròquies i tres capellanies en diferents llocs poblats de l’illa. A més d’una pabordia a Ciutadella i d’una rectoria a Maó, el monarca pretenia crear cinc parròquies en el centre de l’illa (sobre l’alqueria Monastrell a Ciutadella, a l’església de Sant Bartomeu a Ferreries, a l’alqueria de Binixems en el terme de Favàritx, a l’església de Santa Eulàlia i a l’alqueria de Santa Creu de Lloriach), un projecte del qual tan sols dues parròquies arribarien a formar una pobla en el segle XIV.
Pretendre dir que el projecte inicial de Jaume II va ser un èxit, no deixa de sorprendre. Les causes del lent repoblament de l’illa hi ha que buscar-les en les disposicions i manaments emanats posteriorment per Jaume II de Mallorca en prendre possessió, ó de l’illa després del Tractat d’Anagni, de manera que els primers pobladors catalans arribats a Menorca, durant els regnats dels reis d’Aragó, Alfons III i Jaume II d’Aragó, sembla ser que s’enfrontaren amb certes dificultats polítiques que fins ara ningú ha esmentat, ja que l’absència de documentació i d’informació al respecte no ha permès preveure la situació viscuda pels primers nouvinguts.
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
