ULLS PER LLEGIR
Tercer Reich
Malgrat som un apassionat lector de llibre d’història, gairebé no n’he ressenyat cap en aquesta secció. Avui però no me’n puc estar de parlar-vos d’una obra monumental, immensa. Em referesc a la trilogia de l’historiador britànic Richard J. Evans. Tres llibres que sota els títols La llegada del Tercer Reich, El Tercer Reich en el poder i El Tercer Reich en guerra, ens aporten un amplíssima visió del que foren aquells anys en que el nazisme dominà Alemanya i, després, bona part d’Europa. Així, des de l’ascensió fins a la caiguda, ens passeja per cada un dels racons d’aquesta ideologia monstruosa i ens fa viure tot l’horror que comportà. És una tasca enciclopèdica, amb multitud de detalls però de fàcil lectura. Evans no es limita a narrar-nos els grans esdeveniments, ens posa dins la pell de la gent corrent i no dubta en cercar, exposar i debatre la ideologia que ho feu possible.
Es formulen llavors la grans preguntes i, per una vegada, es responen sense subterfugis ni excuses. Així..fins a quin punt la societat alemanya va ser còmplice de la “bogeria” nazi? Quin paper va jugar la por en la victòria política de Hitler? Van recolzar les velles elits aristocràtiques al partit nazi o es van oposar tímidament? Estava Hitler boig? Va tenir alguna possibilitat Alemanya de guanyar la Segona Guerra Mundial? Les mesures adoptades contra els marginats socials per l’Alemanya nazi van ser pròpies d’aquest període o ja s’havien desenvolupat dècades enrere? Quant va tenir d’excepcional la “solució final”?
Evans no defuig cap ni una d’aquestes qüestions, i ens demostra com gairebé tota la societat alemanya de l’època va acceptar –fins i tot amb entusiasme- les politiques hitlerianes, com els grans industrials d’I.G, Farben, Krupp, Thyssen, l’hi donaren suport i en foren beneficiats, com les esglésies –catòlica i protestant- foren, amb el silenci i sovint amb la connivència, còmplices de la barbàrie.
Ens posa davant els ulls la covardia inicial de les democràcies, la traïció que patí l’Espanya republicana, l’exultant satisfacció dels austríacs per l’anschluss, les teories racials – no exclusivament germàniques- que vestiren de racionalitat l’assassinat de milions de jueus, la submissió entusiasta de la judicatura i de la majoria d’acadèmics universitaris… En dibuixa el paisatge de l’horror, ens desvetlla les causes i ens adverteix de les conseqüències.
Hi trobem els fets històrics i hi trobem les vivències dels que patiren i dels que feren patir. Veiem els alemanys i alemanyes tot sacralitzant Hitler com un déu a la terra, encensant-lo d’elogis i reverències, validant una vegada i altra les seves decisions assassines….i només renegant d’ell quan ja la derrota es mostra inevitable. Veiem com la propaganda substitueix la informació i la mentida goebbelsiana esdevé veritat oficial.
Coneixem també les xifres de l’holocaust i el dolor amb nom propis, coneixem la planificació científica i l’abominació de la “solució final”, coneixem la política sistemàtica d’assassinat de discapacitats, gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà. Coneixem la perversió d’una professió mèdica posada al servei de la mort.
La història no és amable, i aquests llibre no són –no ho poden ser- amables. Ens obliguen a enfrontar els nostre dimonis, a no aclucar els ulls, a no mirar a una altra banda. Quan la dignitat de la persona, els drets humans i les llibertats són anorreats per mor d’una “idea superior” comença aleshores la matança. Quan el màxim jurista de l’Alemanya nazi, Hans Franck, declarava que “No existeix cap independència de la llei respecte del nacionalsocialisme. A l’hora de prendre una decisió, ens hem de demanar: Què faria el Führer al meu lloc” certificava la mort de la llibertat.
El nazisme fou derrotat al camp de batalla. Però el nazisme va arribar al poder per la divisió, miopia i covardia dels demòcrates. El nazisme es feu fort amb la utilització de la violència però també amb la aquiescència dels que, pel lloc que ocupaven, havien de combatre’l.
Llegir aquesta mena d’obres ens ajuda a conèixer allò que va passar i també allò que no podem permetre que torni a passar. En aquests dies en que se’ns vol imposar el pensament únic, en que la tergiversació mediàtica al servei del poder embruta el nom del periodisme, en que la justícia és simplement l’obediència a la veu de son amo…llavors hem de tenir els ulls ben oberts, estar força amatents. L’obra d’Evans ens exigeix que no comportem que el nazi-feixisme pugui reviure. Però està revivint, està revivint.
Eduard Riudavets
