Benvolguts, revisant de què us hem estat parlant aquestes setmanes, veiem que us hem fet un assentament dels diferents graons com el camí del Ioga proposa i ens pot aportar molts beneficis, si tenim una determinació i compromís amb un mateix. Aspectes vitals com la pràctica constant de l’estar atén en el moment present (desenvolupar la presa de consciència), l’acceptació dels mateixos límits (físics, emocionals, circumstancials…); tot regat amb una actitud i voluntat d’expandir la zona “de confort“, deixant que aquests límits creixin, ens permeten augmentar l’auto coneixement. Vèiem primer la importància de treballar la relació amb un mateix, després la relació amb els altres, i des d’aquesta base, iniciar el camí de l’auto coneixement envers els propis aspectes físics, mentals, emocionals i energètics o subtils que anomenàvem (en el número 3.818) com els 5 cossos, les cinc capes que ens envolten.
Des del punt de vista iòguic l’ésser humà ja és sublim, ens assenyala i mostra que el nostre interior és la guspira de la divinitat, la nostra realitat espiritual, el Jo en majúscules, que en terminologia sànscrita l’anomenen âtman. En realitat no hem de fer res, tan sols hem de reconèixer que “ja som”, i actuar amb conseqüència, però aquest recordar “qui som” en molts casos s’ha oblidat.
Des de la visió del Ioga, una persona és una entitat espiritual, que interactua en el món material, emprant un cos-ment com a vehicle.
Us proposem una imatge per tal que sigui més fàcil visualitzar el propi cos-ment amb tot el seu equipament. Això permetrà una visió més àmplia de la que potser tenim fins ara, reconeixent els diferents aspectes:
-el vehicle, que requereix de “combustible” per mantenir vida (anna: “aliment”)
-el subministrament d’energia (prana: energia vital)
-un sistema sensorial i de percepció que emprem per detectar activitats en el món físic (jñanendriyas: els òrgans de coneixement)
-un sentit del “Jo” (ahamkara: la consciència d’identitat del Jo)
-la memòria, com a magatzem
-un mecanisme cognitiu (de pensament i planificació) per anar avaluant els diferents “imputs” i decidir el comportament (manas: la ment, buddhi: la part que el Ioga anomena l’Intel·lecte i ment superior)
-un mecanisme efectiu ( emocions i sentiments, motivacions) per activar el comportament
-els òrgans d’acció que ens permeten actuar en el món, bé sigui abordant o evitant els objectes de l’exterior (karmendriyas: els òrgans d’acció)
Evidentment el què tenim aquí és una descripció d’un vehicle humà, si ens permeteu l’expressió, que està complet i en perfecta harmonia. Sabem que no sempre l’ésser humà neix o aconsegueix aquest estat estable però seria una definició global dels diferents elements d’un ésser humà, per tal de poder fer una situació-descripció.
Mariona GirijA
Si t’interessa saber més d’aquesta notícia la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
