No menteixo si dic que els germans Russo han creat la millor pel·lícula de superherois de la història. El que han fet amb Vengadores: Infinity War és un regal molt i molt gran a tots els fans de Marvel que han seguit totes les pel·lícules d’aquest univers en els últims 10 anys. Vengadores: Infinity War és la culminació d’aquest decenni de films de l’univers Marvel, i el resultat no hauria pogut ser millor, ja que els germans Russo han fet, sense cap dubte, la millor pel·lícula de la franquícia fins avui, i també la més fosca i completa. Primer, perquè és una pel·lícula que té de tot i amb la seva mesura justa: acció, èpica, entreteniment, diversió, humor, batalla, drama i emotivitat. Segon, perquè ha fet interactuar a personatges que fins ara no s’havien vist mai les cares amb un resultat notable, gens postís. I tercer, perquè finalment Marvel ha aconseguit un malvat amb unes motivacions i de qui podem veure fins al més profund dels seus sentiments. No exagero si dic que Thanos és l’autèntic protagonista de la pel·lícula i que és un dels millors malvats que ha donat mai la història del cinema, gairebé a l’altura de Darth Vader o el Jóker. Per moments sembla que Vengadores: Infinity War estigui contada des del seu punt de vista, i contar una història des del punt de vista del dolent és atrevit i complicat, però el resultat és notable.
Ara bé, tota aquesta adrenalina que us prometo només la sentireu si sou seguidors habituals de Marvel. Només us emocionareu i patireu si heu vist algun cop el Capità Amèrica, Ironman, Thor, Hulk i companyia en acció. En cas contrari, si no heu vist cap producció d’aquesta franquícia i no coneixeu els personatges ni la seva història, notareu que la pel·lícula no va dirigida a vosaltres i segurament se us faci una mica lenta i pesada. Però de ben segur pugueu gaudir, encara que no tant com els fans, d’una pel·lícula molt ben feta i treballada, on res hi és de més.
Vengadores: Infinity War és de les pel·lícules de superherois el que és El Imperio Contraataca d’Star Wars. Però els Russo van més enllà i no es conformen en deixar un personatge en carboncle. Ells et deixen amb un final molt i molt sorprenent i que ningú s’espera, i dirigeixen una pel·lícula de superherois que va molt més enllà de l’acció i les batalles. En aquest viatge de dues hores i mitja podem veure les autèntiques personalitats de tots els protagonistes, patir, gaudir i empatitzar amb ells, fins i tot amb el malvat Thanos. Seria de justícia que Vengadores: Infinity War pogués entrar en la pròxima edició dels Oscar. Ja seria hora que l’Acadèmia tingués en compte les pel·lícules de superherois perquè guanyessin en millor pel·lícula.
NOTES
- Direcció: 8
- Interpretació: 7
- Guió: 8
- Aspectes tècnics: 8
- Banda sonora: 8
