El Parlament ha aprovat avui la primera Llei d’habitatge de les Illes Balears, una norma que té com a objectiu principal facilitar l’accés dels ciutadans a l’habitatge i garantir-n’hi la permanència.
La Llei neix per intentar donar solucions a la problemàtica d’accés a l’habitatge que viuen les Illes Balears i inclou mesures efectives per abordar-la. Reconeix el dret dels ciutadans a l’habitatge i estableix mecanismes per fer-lo efectiu, tant incrementant la borsa d’habitatge públic de lloguer social, com obligant l’Executiu a facilitar ajudes d’accés a l’habitatge (per exemple, amb una ajuda econòmica per pagar el lloguer) a les persones en situació de vulnerabilitat (acreditada per Serveis Socials) si no hi ha habitatge públic disponible.
L’obligatorietat dels grans tenidors de cedir els habitatges buits que duguin més de dos anys tancats per destinar-los a lloguer social quan hi hagi necessitat d’habitatge és una de les principals mesures de la Llei, que també estableix vies de protecció als ciutadans, com el servei d’acompanyament per a qualsevol qüestió relacionada amb la problemàtica de l’habitatge i el dret als subministraments bàsics per poder viure en una llar en condicions.
La llei destaca també que s’han de promoure polítiques dirigides al foment del parc públic d’habitatges de lloguer.
Igualment, la Llei preveu un règim sancionador, que és el camí per fer efectives les exigències que planteja.
La Llei d’habitatge entra en vigor l’endemà de la seva publicació en el BOIB.
Les principals mesures que preveu aquesta Llei són les següents:
— Servei d’acompanyament als ciutadans en matèria d’habitatge
Es crea un servei d’acompanyament en matèria d’habitatge, universal i gratuït, per a tots els ciutadans.
La funció d’aquest servei, que estarà integrat en l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), és guiar els ciutadans en situacions de risc de pèrdua de l’habitatge —perquè no poden pagar el lloguer o el préstec hipotecari— i assistir-los amb la informació que requereixin en processos de compra, lloguer o finançament de l’habitatge per a la defensa correcta dels seus drets.
— Manteniment dels serveis bàsics
Es garanteix el dret de tots els ciutadans als subministraments bàsics. No hi pot haver tall de subministrament si els serveis socials municipals acrediten la situació de dificultat de la família. L’empresa ha d’informar els afectats que tenen aquest dret abans de tallar els subministraments.
— Registre d’habitatges desocupats i obligació dels grans tenidors de cedir-los temporalment per a lloguer social
La Llei pretén tant facilitar que les famílies mantenguin la seva llar com incrementar la disponibilitat d’habitatges de lloguer a preu assequible —lloguer social— a la comunitat autònoma balear.
El Consell Consultiu ha avalat una de les principals mesures que inclou la Llei de l’habitatge per obtenir habitatges de lloguer social: la cessió temporal obligatòria per part dels grans tenidors dels habitatges que duguin dos anys buits si n’és necessària l’aportació per cobrir la demanda d’habitatges de lloguer públic.
S’han introduït en el text els condicionants que ha de tenir aquesta mesura per tal de reforçar-ne la constitucionalitat i s’hauran de cedir els habitatges que duguin dos anys buits quan hi hagi una necessitat objectiva de dificultat d’accés a l’habitatge. Aquesta necessitat ve acreditada a través del Registre de sol·licitants d’habitatge públic. Les entitats rebran una compensació econòmica adequada.
La Llei fixa l’obligació dels grans tenidors d’inscriure els habitatges buits de què disposen en el Registre d’habitatges desocupats, sota l’advertència d’una sanció en cas que no ho compleixin. No fer-ho implica una sanció greu: des de 3.000 fins a 30.000 euros.
El termini per inscriure-s’hi és de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei o des que es produeixi la situació de desocupació de dos anys.
Qui és un gran tenidor?
Són grans tenidors les persones físiques i jurídiques que, directament o indirectament (a través de les societats que controlin), participen de manera activa en el mercat de l’habitatge i tenen deu habitatges o més en propietat, lloguer o usdefruit. Han de desenvolupar una activitat econòmica amb els habitatges; no basta la mera tinença. No afecta propietaris que els tenguin com a part del seu patrimoni. Han de ser empresaris actius en el mercat de l’habitatge, donats d’alta.
Què és un habitatge desocupat?
Buit o desocupat és l’habitatge, a l’efecte de les obligacions derivades d’aquesta Llei, que dugui un mínim de dos anys desocupat sense causa justificada.
— Dret a l’habitatge per situacions d’especial vulnerabilitat
La Llei reconeix el dret a l’accés a l’habitatge en situacions d’especial vulnerabilitat i, per tant, l’obligatorietat de l’Administració de garantir-lo. Així, s’han de facilitar habitatges públics de lloguer social o ajudes a aquelles persones que les necessitin per poder accedir a un habitatge.
Els requisits són:
— No disposar d’un altre habitatge, estar empadronat a les Illes durant un determinat temps (que s’ha de fixar reglamentàriament), no disposar de recursos per accedir a un habitatge de preu de mercat i l’informe dels serveis socials que acrediti aquesta especial vulnerabilitat.
— Les dones víctimes de violència masclista, tot i que puguin tenir un habitatge, poden demanar aquest emparament a l’Administració. És prioritzarà col·lectius com jubilats, víctimes de violència, famílies desnonades i famílies amb menors a càrrec seu.
— Habitatges de protecció oficial de lloguer i amb qualificació permanent
S’ha de fomentar un parc públic de lloguer. Totes les noves promocions que construeixin les administracions públiques seran de lloguer i poden impulsar també habitatges amb fórmules distintes a la propietat (exemple: els habitatges que facin les cooperatives). Igualment, per tal de garantir l’existència suficient d’habitatges de protecció oficial a la comunitat autònoma, totes les noves promocions mantindran per sempre la seva qualificació com a HPO, de manera que mai no es podran vendre per sobre del preu que s’estableixi, per part de l’Administració, per als habitatges protegits, encara que siguin de promoció privada. Mai no seran de mercat lliure. Aquesta mesura NO afecta els HPO actuals. No té caràcter retroactiu.
— Condicions d’ús dels habitatges protegits
La Llei detalla les condicions d’ús d’un habitatge protegit, que s’ha de destinar a domicili habitual. Els habitatges de protecció oficial no es poden llogar, excepte en alguns casos justificats (com canvi de domicili per feina, per salut, per motius familiars, en casos de violència de gènere, terrorisme i aquelles altres situacions que es justifiquin i siguin autoritzades).
— Dipòsit de les fiances de lloguer
Tot i que l’obligació de dipositar fiances dels contractes de lloguer ja existeix, ara la Llei en reforça l’obligatorietat amb sancions en cas d’incompliment.
També es reforça l’obligatorietat de la fiança, per exemple per accedir a ajudes de l’Administració.
S’exigeix el dipòsit de la fiança d’un mes per als lloguers d’habitatge habitual. Per a tots els altres casos (siguin de dies o setmanes), s’exigeix el dipòsit de dos mesos de fiança.
— Noves vies per a habitatges, com les cooperatives
La Llei preveu també l’impuls de noves fórmules per posar a disposició de la ciutadania habitatges a preus assequibles. Així, preveu la cessió de sòl (com a cessió temporal de superfície) a cooperatives de ciutadans per a la construcció d’habitatges. Les persones que, mitjançant la cooperativa, accedeixin a aquests habitatges, no els tindran en propietat, però sí en tindran l’ús de per vida.
— Cos inspector. Detecció d’habitatges desocupats
La Llei preveu un cos d’inspecció tant per detectar habitatges buits com usos irregulars dels habitatges protegits i altres infraccions.
— Obligacions exigibles amb un règim sancionador contundent
La Llei no és una mera declaració d’intencions. Fixa obligacions i sancions per als casos d’incompliments.
Tots els incompliments impliquen una sanció (lleus, de 60 a 3.000 euros; greus, de 3.001 a 30.000 euros; o molt greus, de fins a 90.000 euros).
