Ben segur que les Festes de Sant Joan, per molts ciutadellencs, són les festes més grans de les que es fan i es desfan i pot ser ho siguin. Tenen tradició, litúrgia, bellesa i el punt just de companyonia que el gin amb llimonada li donen. Menys als que es passen de mesura.
El que he escrit fins aquí tenia un valor segur fa uns anys, els qui hi érem, els ciutadellencs i quatre amics convidats. La podíem veure de prop, sabíem que era nostra i la gaudíem, déu me’n guard de voler insinuar que ara no és gaudeixi encara que de diferent manera.
Com moltes altres festes de fama, aquesta fama les ha anat ofegant i en conseqüència la massificació les ha canviat, canvis que dissortadament en alguns cassos s’han incorporat com a tradicionals.
En un programa de l’horari de les festes, no sé si oficial o no, amb disgust he vist com es transformava el que nosaltres li dèiem anar tirar avellanes durant l’espera del retorn de cavalls i cavallers de Sant Joan de Missa, en – guerra d’avellanes –. Guerra és un mot amb connotacions violentes, que potser que els foresters que no en saben res de la festa s’ho prenguin al peu de la lletra i es dediquin a fer mal, quan sempre havia estat un passeig de festeig i respecte.
Desconec que en pensen els actuals ciutadellencs de com són ara per ara les festes, no els ciutadellencs de nova fornada que des de sempre les coneixen tal qual són, sinó aquells que hem tingut la sort de veure un Born o el Pla manco massificat o poder escoltar, sense colzades ni empentes, com el flabioler demanava permís per anar a fer el replec.
M’he fet vell, un estatus que em permet enyorar el temps viscut. Me’n guardaré com de caure, de dir que aquell va ser un temps millor que el d’ara, com molt puc dir que va ser diferent i en algunes coses per oblidar, però Sant Joan era un altre, més íntim, més ciutadellenc.
Cercar culpables a la massificació actual és un exercici estèril, podem culpar a les circumstàncies, fet que no pot ofendre a ningú. Tenim una informació més ràpida i directa , la televisió i altres a l’abast de tothom, una capacitat de viatjar més àgil, un poder adquisitiu més alt, curiositat per unes festes que tenen nom i les ganes de disbauxa de la gent. Doncs benvinguts i que en gaudeixin.
Anant a l’assumpte crematístic, podem considerà que no tot és perdut. Per a molts les festes de Sant Joan són els dies on la facturació del seus negocis cobreixen un tant per cent important de la de l’any, navilieres, companyies aèries, bars, restaurants, llogaters, venedors de camisetes, de capells, mocadors, etc., podrem dir que aquesta és la cara bona de les festes, sigui i tot només per uns quants.
Bon Sant Joan pels ciutadellencs i visitants.
Pilio.
