El Consell Insular presenta l’estudi sobre l’electrocució d’aus en esteses elèctriques a la Reserva Biosfera de Menorca

Recentment s’ha donat a conèixer els resultats de l’estudi sobre l’electrocució d’aus en esteses elèctriques a la Reserva Biosfera de Menorca.  L’estudi, presentat pel conseller de Medi Ambient i Reserva Biosfera, Javier Ares, la directora insular de Reserva Biosfera, Irene Estaún, pretén escenificar el problema global d’electrocució d’aus que afecta a un gran nombre d’espècies amenaçades, sent en l’actualitat una de les amenaces més importants de la biodiversitat.

A través de la col·laboració de vuit institucions i associacions (escoltes de Ciutadella, Ferreries i Alaior, agents de medi ambient del Govern Balear, personal del Parc Natural d’Es Grau, la Unió Excursionista de Menorca, una brigada del projecte Visibles, tècnics del departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera), coordinats pel Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, es va portar a terme una campanya de control de línies elèctriques des de mitjan 2016 fins a mitjan 2017.

Des de la institució insular s’ha volgut remarcar que l’estudi ha permès detectar que hi ha un repunt en el nombre d’aus electrificades i ha posat en manifest que algunes de les espècies d’aquestes aus, que contribueixen en la qualitat del medi ambient, estan en perill d’extinció. Gràcies a l’estudi, s’han pogut identificar les zones on es concentren un major índex d’aquestes mortalitats i serà on l’Agència Reserva de Biosfera concentrarà els seus esforços per pal·liar aquesta problemàtica.

Resultats de l’estudi

Des de la meitat del 2016 fins a la meitat del 2017, es van controlar 13 de les 28 línies elèctriques que hi ha a l’illa, revisant 3.772 suports corresponents a 312 km, amb un esforç de 112 jornades de treball de camp. A més, es va dur a terme una revisió de tots els estudis realitzats a l’illa (14 estudis) amb l’objecte d’unificar-los i obtenir una visió global més actualitzada.

Des de l’any 1995 al 2010 es van controlar a l’illa 7.042 suports (656 km lineals) i es va detectar la mort de 681 aus, la qual cosa proporciona un índex de mortalitat mitjana de 9,7 aus mortes cada 100 suports elèctrics. Durant aquest període es van dur a terme actuacions d’aïllament que van provocar una disminució de la mortalitat per electrocució.

Durant 2016 i 2017 es van detectar 161 aus mortes, sent les espècies més afectades el corb (48% de les morts), la gavina camagroga (22%), el soter (9%) i el milà reial (3%). S’ha comprovat que hi ha algunes línies amb una alta perillositat, fins a 30 aus mortes cada 100 suports, mentre que altres línies no provoquen mortalitat. Aquestes diferències vénen donades pels diferents dissenys de cada suport, així com per l’hàbitat i relleu on es troben situats.

 Valors de mortalitat d’aus en esteses elèctriques de la Reserva de Biosfera de Menorca, expressats com nombre d’aus mortes per 100 suports. Dades obtingudes en els anys 2016-17. En blau s’indica el valor de cada estesa, i en verd els valors per a alguns trams de l’estesa Es Grau i Mediterraneo.

Comparant els períodes 1995-2010 i 2016-17, en les esteses que han estat controlades els dos períodes, s’observa que hi ha hagut un descens general de la mortalitat durant els primers anys segurament a causa de les actuacions d’aïllament que es van dur a terme, però en algunes esteses elèctriques s’observa un increment de mortalitat els últims anys, segurament a causa del deteriorament de les mesures que es van aplicar fa ja més de quinze anys.

S’observa que hi ha espècies amenaçades que segueixen morint per electrocució, sent el grup de les rapaus, algunes catalogades en perill d’extinció, especialment sensibles a aquesta problemàtica. Com a punt positiu no s’ha trobat cap àguila peixetera morta, quan fa uns anys era una espècie especialment sensible a la mortalitat per electrocució.

S’han classificat els suports com a perillositat alta, perillositat mitjana, i perillositat baixa segons les seves característiques. El 6,5% del total de suports mostrejats (n=247) es consideren d’alta perillositat per a les aus, i han provocat el 51% de les morts, mentre que s’han considerat de perillositat mitjana el 22% dels suports (n=832) que han provocat un 33% de les morts. Aquestes dades haurien de servir per prioritzar les actuacions de correcció de suports, perquè al corregir un 6,5% dels suports s’aconseguiria reduir un 51% la mortalitat.

S’ha observat també un important impacte a causa de la gran quantitat de restes de materials deixats en el camp i provinents de modificacions dels suports, tals com aïlladors, trossos de cables, restes metàl·liques, ….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.