Entre el fosquet de la inauguració, el passat 15 de juny, i el primer dia complert de visites, per l’exposició ‘Viatges’ que es pot veure a la sala del Roser ja hi havien passat devers unes 500 persones. I més que n’hi han passat fins ara, i més que n’hi passaran fins al proper 15 d’agost en què es preveu tancar la mostra, que no és sinó, en forma d’homenatge i també d’agraïment cap a l’artista, tot un recorregut emocional per la vida i obra d’en Pepe Torrent Vivó, mort inesperadament a Pisco (Perú) a finals d’octubre de 2017 en patir una crisis asmàtica mentre es trobava de viatge, una de les seves grans passions, açò quan tenia 42 anys d’edat.
A l’espai de recepció de la sala del Roser, abans d’entrar a l’exposició en sí, un text de benvinguda ja t’avisa i te posa en situació, en la que és tota una declaració d’intencions d’aquesta mostra, produïda per l’Ajuntament de Ciutadella i que ha comptat amb la coordinació de Pau Marquès i Pepe Capella, amb l’ajuda també en el muntatge i guió final de Joan Mesquida i Joan Julià, tots bons amics de Torrent Vivó.
Al text s’hi diu que per tal de partir cap a l’exposició “prepareu les maletes i ompliu-les d’emocions. Acompanyeu-nos en aquest intens recorregut entorn a l’univers del nostre estimat artista i amic Pepe Torrent Vivó”. La idea és que el recorregut sigui per “cadascun dels viatges que han anat forjant la seva fèrtil capacitat artística. Des del retorn emocional a la seva infantesa, abraçada a l’amor immens de la seva família, fins als seus últims dies, en què, justament, estava viatjant per complir un dels seus innumerables somnis: conèixer Perú. Caminant junts entre la seva obra i els seus records, descobrirem una personalitat elèctrica, quasi magnètica, que es plasmava en cada pinzellada”.
Un recorregut per fer com si quedéssim per prendre un cafè
Si a cada apartat, o viatge, en què es divideix aquesta exposició s’hi pot trobar el seu punt, particularment és al principi i al final de la mostra, amb dues frases i un pocs elements d’atrezzo, on es resumeix ben bé l’esperit d’aquests ‘Viatges’ i, també, el tarannà vital d’en Pepe Torrent Vivó, en una mena de metàfores i simbolismes preciosos.
Al començament del recorregut s’hi pot llegir la frase “On vas tan guapa?”, una pregunta que, adreçada tant a dones com a homes (però més a les dones), un moment donat en Pepe solia fer quan te veia pel carrer, per donar-te qui va o, si era el cas, per convidar-te a seure i fer la xerradeta, amant com era també de la conversa. O simplement la feia, a la pregunta, amb una gràcia i somriure com qui fossis a l’únic a qui li ho deia. Tot plegat, la frase es completa amb una taula, dues cadires i dues tasses de cafè com a atrezzo, i en el que s’intueix com una invitació personal d’en Pepe a fer el recorregut de l’exposició amb ell, a manera de conversa, més o manco íntima, com si estéssim prenent un cafè asseguts a qualsevol de les terrasses a l’aire lliure de Ciutadella.
I al final del recorregut, que en realitat està separat físicament del principi tan sols per un espai on s’exposa la seva pròpia bicicleta (un element clau en el seu anar i venir quotidià per Ciutadella, i com qui també la puguis agafar per fer el recorregut), juntament amb una foto de Torrent Vivó a manera de comiat, una altra de les seves frases, que també solia gastar sovint: “M’ha alegrat molt veure’t”. Açò com si un el senti i sigui ell mateix qui, una volta acabat el recorregut, t’acompanyi fins a la sortida i te mostri la seva satisfacció per haver vingut, talment feia no només després d’una trobada, casual o no, sinó també després d’una visita a qualcun dels llocs on mostrava obra seva, com ara a l’espai del carrer de Santa Clara alguns dels darrers estius.
Els diversos espais dels passadissos, i Sant Joan
Entremig d’una i altra frase i atrezzo, en aquesta volta per la vida i obra d’en Pepe Torrent Vivó i sobretot a través dels passadissos i capelles laterals del Roser, s’hi pot trobar un tast de les seves pintures i art, agrupades en alguns dels seus aspectes més significatius. Com ara les parts que s’han titulat ‘Blau Menorca’, ‘Foscor plena de vida’ (referit a l’espai de refugi que era la pintura per canalitzar el seu estat d’ànim, tot i el seu caràcter extravertit i positiu, amb obres que malgrat una primera impressió pogués transmetre tristesa o melancolia, “en realitat era una mostra del seu humor irreverent”), ‘Sant Joan’ (que mereixerà un punt i apart), ‘Viatges en gran format’, ‘Monocroma’ (referit a l’entusiasme que mostrava per “l’elegància d’un color injustament desprestigiat: el negre és el color”) i ‘Creador de personatges’, que, de fet, fa referència al gust que prenia també observant les persones que passaven davant seu, cadascuna amb les seves pròpies històries, quan, assegut a una terrassa prenent un ‘cortado’, per exemple, s’anava inventant (“regalant”) noves identitats, immers dins el seu món sempre en constant efervescència creativa.
Un dels apartats més espaiosos de la part merament artística és la dedicada a Sant Joan, un tema que l’encantava i que pintava i dibuixava des de diverses perspectives, algunes d’elles fins i tot incòmodes però que passades pel seu procés creatiu, i pel seu particular somriure, d’ironia i certa picardia innocent, esdevenien si més no motiu per a la reflexió i de treure-li també certa punta.
En aquest apartat, entre d’altres, s’hi poden veure dibuixos de les carotes que Torrent Vivó va pintar els anys 2012 i 2013 per encàrrec del caixer Senyor, que si bé aquell bienni fou titular Carlos de Olivar Despujol va delegar la representació en els seus nebots Luis de Olivar O’Neill i Simón de Olivar Vivó. Açò al costat d’una seixantena de bocins d’aquelles carotes que algunes persones han cedit temporalment per a l’exposició, després de la crida feta pels coordinadors per tal que qui en guardés qualque fragment i volgués deixar-los en pogués aportar per incloure’ls a la mostra ‘Viatges’. I també al costat d’un escrit personal seu on, en 2012, hi explica les seves intencions i sentiments amb l’encàrrec, fugint de qualsevol clixé: “Pintaré les vuit carotes com mai les han pintades. Faré ressò i història amb la manera de crear-les i agafaré personatges del poble de Ciutadella i els transformaré en quadres dels pintors més grans. Me criticaran i em recordaran com un pintor arriscat i diferent”.
‘What 2 do in Menorca’ i el ‘túnel del temps’
En aquests ‘Viatges’ de/amb Pepe Torrent Vivó, a la part de l’altar del Roser, també s’hi pot veure una part audiovisual, amb la projecció de fragments d’episodis i ‘preses falses’ del projecte ideat en el seu dia per Ivan Khanet, ‘What 2 do in Menorca’, i que va formar part de la vida d’en Pepe durant més de dos anys, participant activament en l’equip de creació i com a un dels conductors que sortien als diferents capítols d’aquesta divertida i propera manera de descobrir Menorca de la mà dels seus residents. I on es diu que “aquí molts varen descobrir la seva enyorada personalitat”, amb la recomanació de “viatjar amb ell i reviure algunes de les seves aparicions”, açò en un projecte que “també ens va demostrar un dels principals dogmes que segueixen els grans actors: ser un mateix”.
I per al final hem deixat la que és, també, una de les parts més emotives de la mostra, titulada ‘Viatge amb família i amics’, i que en realitat és una mena de túnel del temps on, per parlar del valor que donava a la família i a l’amistat, s’hi poden veure des de fotografies de la seva infantesa i adolescència fins a un mapa del món amb postals de record assenyalant alguns dels seus viatges.
Açò passant igualment per l’exposició d’elements on hi ha plasmada la seva obra (com ara un got de plàstic reutilitzable, una etiqueta d’una marca de cervesa, unes avarques o un cànter, per exemple) i per un ‘Racó compartit’, situat al fons d’aquest túnel del temps, que, decorat com un espai per pintar, parla de la seva relació amb sa mare i pintora, Carmen Vivó, podent-se veure damunt un cavallet un dels quadres que en Pepe Torrent Vivó tenia començats quan va morir i que posteriorment sa mare ha acabat, talment havien fet en anteriors ocasions creant pintures conjuntes i talment volien tornar a fer prest en una nova exposició.
Text: Joan Mascaró M. Fotos: J.M.M./Pau Marquès
