Gairebé quaranta anys de democràcia a l’Estat espanyol han estat insuficients per tancar les ferides i els dols generats per la Guerra Civil i la dictadura. La recuperació de la memòria democràtica del país és un deure de les institucions públiques, que han de vetllar pel coneixement de la veritat dels fets per poder fer-ne justícia i per reparar quan calgui, amb l’objectiu final de garantir la no repetició dels fets traumàtics.
D’ençà de l’aprovació, l’any 2007, de la Llei estatal de Memòria Històrica, i de la llei balear per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, aprovada el juny de 2016 per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca no ha desenvolupat fins ara una línia de treball pròpia en matèria de Memòria Democràtica.
Al llarg dels darrers dos anys, el Consell Insular de Menorca ha participat en els treballs de la comissió de fosses, creada per l’esmentada llei de 2016, i ha rebut diverses peticions d’informació o intervenció de ciutadans de Menorca que tenen algun familiar, víctimes represaliades pel franquisme que romanen desaparegudes, o sobre les quals hi ha poca informació en relació al procés que va acabar amb la seva vida. En alguns casos es coneix el lloc d’enterrament, però en altres casos només hi ha indicis, sovint fora de Menorca, i els familiars volen recuperar les restes dels seus familiars.
A partir d’aquesta realitat, el Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca ha iniciat una línia de treball orientada a la recollida d’informació, recerca biogràfica i restitució de la memòria de les víctimes represaliades i silenciades pel. La primera fase d’aquest projecte consisteix en la recerca i elaboració de trenta biografies menorquines.
La presentació d’aquest projecte de recerca històrica i memòria democràtica es celebrarà demà divendres, 27 de juliol, a les 19:00h amb un acte al cementeri de Ciutadella.
L’elecció d’aquest lloc respon al fet que la primera víctima del conflicte a Menorca, abans i tot de l’esclat de la guerra, va ser Dionisio Gelabert, que es troba enterrat en aquest cementeri.
L’acte de dia 27 combinarà intervencions institucionals, de familiars de persones represaliades i actuacions musicals, amb el lliurament final d’un element simbòlic de la Memòria Democràtica, instituït per la Comissió de Fosses de les Illes Balears, a la família de Dionisio Gelabert.
El conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria, serà l’encarregat d’explicar la nova línia de treball que ha iniciat el Consell, i que enfortirà el compromís amb la memòria democràtica de Menorca.
Després del conseller intervindran en l’acte alguns familiars de persones represaliades. En aquest cas, es comptarà amb les intervencions de Patrícia Gomila, que parlarà de Jesús Gabaldon, Josep Cladera que parlarà de Joan Miret Preto, i finalment Rafel Carretero, que parlarà dels germans Carretero.
El duet format per Josep Peñalver al teclat i Clara Gorrias a la veu interpretarà un parell de cançons, la qual cosa donarà pas a la segona part de l’acte.
L’historiador Josep Portella Coll, a qui el Consell ha encarregat l’elaboració del treball de recerca biogràfica de les trenta primeres víctimes, explicarà una semblança, resumida, de Dionisio Gelabert, primera víctima de l’espiral de violència del 1936. Després de l’historiador, tindrà la paraula la família de Dionisio Gelabert.
L’acte també comptarà i les intervencions de Josep Juaneda, regidor de cultura i batle accidental de l’Ajuntament de Ciutadella; Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balear; i Susana Mora, presidenta del Consell Insular de Menorca.
