Entrevista a Joan Triay Lluch, per Llorenç Allès “El balanç d’UPCM és satisfactori per jo, perquè ho és pel poble de Ciutadella”

Joan Triay Lluch ja ha fet públic que el 2019 no serà cap de llista a les eleccions municipals a Ciutadella. També ja ha comunicat que el partit que ell va crear, Unió des Poble de Ciutadella de Menorca (UPCM) desapareixerà i deixarà pas a Ciutadans. Des que el 2007 fou escollit regidor, Triay ha liderat la lluita contra la corrupció a l’Ajuntament, i ha presidit les comissions d’investigació que van acabar amb els casos Nerer i Citur als jutjats. Ara, a les portes d’un nou curs polític, repassa la trajectòria d’un partit que només ha estat deu mesos al govern, però que ha marcat, sense cap dubte, la vida política ciutadellenca de la darrera dècada.

• El març de 2007, quan es va fundar UPCM, us marcàveu com a un dels objectius regenerar la vida política de Ciutadella. Ho heu aconseguit?
• S’ha fet molta feina, i precisament amb el compliment d’aquest objectiu podem estar contents. Quan vam arribar a l’Ajuntament, hi havia entramats de corrupció com Nerer o CITUR, o casos com un expedient urbanístic desaparegut de forma delictiva de la mà d’una tinent de batle… Crec que podem estar raonablement satisfets, sí. Vam acabar amb totes aquelles irregularitats.
• Quan va entrar a l’Ajuntament, el 2007, pensava que la situació que es trobaria seria tant greu?
• No tant. Teníem sospites, perquè eren temes de domini públic, i no només aquests casos de corrupció tant descarada, sinó també de malbarataments com despeses personals fetes a través de telèfons mòbils municipals, males pràctiques com voler pagar una factura de 139.200 euros per un projecte d’obres adjudicat de manera il·legal que s’havia emmascarat com un estudi de viabilitat i que vam evitar que s’abonés, com també vam evitar que l’Ajuntament assumís l’assistència jurídica de dos ex regidors que finalment van ser condemnats i que ens hagués costat 50.000 euros només per començar… La llista és llarga.

• Certament, la llista de causes que vostè va denunciar és llarga, i durant un període l’enfrontament fou dur. Aquest enfrontament, aquesta fixació amb aquests casos i persones, arribà a l’esfera personal?
• Alguns polítics tenien la “fixació” de fer les coses malament en perjudici del poble, i noltros vam tenir la “fixació” de que les coses es fessin bé, de que no es robés, de que no es jugués amb els doblers dels ciutadans i es respectés la legalitat. Personalment, aquestes persones m’inspiraven una profunda indiferència. En canvi, a UPCM i a molts, la seva política ens semblava deplorable, i s’ha demostrat que a vegades, fins i tot, era delictiva.
• I com se sent algú quan, per exemple, veu un ex alcalde detingut?
• Humanament és lamentable, però hem de complir amb el nostre deure. Independentment dels presumptes implicats, denunciar malversacions de cabdals públics es una obligació. Cadascú ha de ser responsable dels seus actes i assumir-los. El primer deure d’un regidor és fer complir la Constitució i les lleis. Així ho prometem quan prenem possessió de l’acta. Noltros tenim paraula, i complim allò que prometem.

• Nerer i CITUR són els majors casos de corrupció que vostès van denunciar, però a dia d’avui segueixen encallats als jutjats. Com ho viu vostè?
• Les actuacions inicials del cas CITUR van ser molt ràpides. Vaig declarar a Palma davant la Fiscalia Anticorrupció el gener de 2011, i el mes de març ja es va actuar en l’Operació Xoriguer, amb detencions incloses. La jutgessa va instruir ràpidament el cas, l’abril de 2012 la instrucció estava pràcticament enllestida, només faltava resoldre recursos de imputats. I des de llavors, estem en el mateix moment processal. Ciutadella és un destí on els jutges fan poc temps i passen molts titulars pels jutjats. Expedients amb molts de mils de folis no els poden fer avançar persones que fan pocs mesos a Ciutadella. Noltros vam dur diversos casos als jutjats com CITUR o el de l’expedient desaparegut… Hem hagut d’abonar despeses de moltíssims de mils d’euros de moment i, encara que ens anima alguna sentència favorable que estableix que els condemnats ens han de pagar les costes, quan veus tot açò, entens allò que va patir UPyD, un partit que va denunciar molts casos com el de les targetes “black” però va haver de suportar una càrrega econòmica tan gran que va desistir en més d’un cas…
• Vol dir que si acaba UPCM potser es retiraran les denúncies en aquests casos que, com Nerer, encara queden pendents?
• Perquè l’acusació particular és exercida per l’Ajuntament i la Fiscalia.
• I CITUR?
• Mentre UPCM tingui recursos continuarem fins baix i a més la Fiscalia també està personada en aquest cas i ha presentat un contundent escrit d’acusació.
• Nerer, CITUR, el cas de l’expedient desaparegut… Van ser casos molt importants, que vostès van liderar i que els van posar en primera plana en moltes ocasions. Però una vegada aquests casos han passat, sembla que UPCM ja no tingui la força que tenia abans…
• El dia a dia és menys mediàtic que denunciar la corrupció, però sempre anem duent la iniciativa en moltes coses. I, només per exemple, vam encapçalar l’oposició a pujar l’IBI en plena crisi, essent els únics capaços de presentar un Pla d’Ajust Alternatiu, vam aconseguir reduir amb més del 50 per cent els costos desproporcionats de material que adquiria l’Ajuntament, hem denunciat i acabat amb series deficiències amb la neteja tant abans (una d’elles va acabar amb una sanció de 96.000 euros) com també molt recentment , hem explicat els sobrecostos que patim a l’escorxador urgint a posar-hi remeis viables, hem denunciat les irregularitats i els preus desproporcionats respecte altres anys dels contractes de la seguretat privada i auxiliars per les Festes, exigim que s’acabi amb tanta deixadesa en competències pròpies de l’Ajuntament com el manteniment de carrers i camins, hem instat a mantenir la més elemental atenció al ciutadà en lloc de tancar dos dies per setmana l’àrea d’Urbanisme, perquè fa afrontar que en ple segle XXI encara es practiqui aquell vici propi del segle XIX de “vuelva usted mañana”…
• Tot i així, UPCM mai no ha passat dels dos regidors a l’Ajuntament…
• És un partit que no tenia cap referent a nivell nacional, autonòmic ni insular. Però també es pot fer la lectura inversa, i dir que és l’únic partit local que s’ha mantingut en tres eleccions i sempre ha incrementat percentatge de vots. A les primeres vam aconseguir un 5,20 per cent dels sufragis, un 8,93 per cent el 2011 i un 9,53 el 2015. A més, jo destacaria la manera com hem pujat. El 2011 hi havia un candidat molt sòlid i popular, com era José María de Sintas, i així i tot vam experimentar una pujada molt important passant de 604 a 1.038 vots. I el 2015, les eleccions es van fer en un context d’eufòria de l’esquerra. I també vam millorar lleugerament el nostre percentatge mentre el de l’altre partit que va quedar a l’oposició es desplomava.
• Vostès van governar amb el PP uns mesos durant el 2008. La resta del temps han estat a l’oposició. Li hagués agradat poder governar durant més temps i d’una altra manera?
• Més que governar, s’ha de procurar complir el programa, i ho hem aconseguit en molts casos, des del govern i des de l’oposició. La municipalització dels parquímetres era un dels punts importants, i la vam aconseguir abaratint el servei considerablement, per exemple. El càtering social sorgeix d’una idea nostra acceptada per l’equip de govern que hi havia i fins i tot millorada pel regidor Magí Muñoz. Vam prometre rebaixar els sous dels polítics i ho vam fer… fins a tres vegades! I la darrera -el passat mandat- amb els 2 vots d’UPCM i 19 abstencions. El sou d’un regidor era de 3.300 euros i l’hem baixat a 2.000, i el de l’alcalde de 3.800 l’hem reduït fins a 2.300.

• Del tema dels sous dels polítics n’han parlat molt des del seu partit. Quant ha de cobrar, segons vostè, un alcalde?
• Crec que el sou que cobren ara està bé. És un sou digne. Una vegada vaig sentir dir que aquest debat es podia solucionar presentant la darrera nòmina que un cobrava abans d’assumir el càrrec públic i cobrant el mateix. La política ha de ser vocacional. Jo donaria la volta al tema dient que, en el passat a Ciutadella hi ha hagut un munt de gent amb dedicacions exclusives i sous de ministre que, a part d’arruinar l’Ajuntament i protagonitzar tot tipus de corrupteles, els seria molt difícil demostrar la seva vàlua per ocupar el càrrec que van ocupar i algun no tenia la capacitat ni els requisits ètics mínims exigibles per manejar ni una botiga de venda de pipes.
• UPCM és només Joan Triay i un grup de persones que el segueixen?
• Ni fer-hi prop. Ara mateix a l’Ajuntament som dos regidors que feim feina en equip, com hem fet sempre tots els d’UPCM. Però és evident que en Joan Triay sense molt valuosos companys i col·laboradors ni podria aconseguir més de mil vots ni podria fer tantes coses com feim. A l’època del govern trànsfuga, ja es va demostrar que UPCM no era només en Joan Triay quan vam encapçalar la protesta popular. O quan vam recollir 6.000 firmes pel dic, o 4.000 demanat que apleguessin aquells trànsfugues… A l’hora de patir represàlies es va veure clar que UPCM no era jo tot sol perquè van arribar a molts de companys pressions de tota casta que tots van aguantar admirablement … Una altra cosa és que jo hagi estat el cap visible del partit, però si hi ha un partit que, des del principi, hagi tingut un funcionament assembleari, aquest ha estat UPCM. Fins i tot, vam deixar entrar a la premsa quan debatíem el recolzament o no a la moció de censura, i aquell dia hi van haver una vintena d’intervencions de militants i no totes coincidents… És senzillament tant ridícul com que per presentar-se a l’Ajuntament ja fan falta 21 candidats i tres suplents i UPCM el 2011 i 2015 també es va presentar al Consell i Parlament. Precisament haig d’agrair a tots els companys d’UPCM el suport, col·laboració desinteressada i sinceritat a l’hora d’exposar el seu criteri, especialment quan, pel que sigui, no ha coincidit exactament amb el meu o amb el d’altres afiliats.
• Vostè sap quant costa aixecar un partit, crear una marca amb suport, i ara que UPCM ja sembla més que consolidat, decideixen canviar i passar-se a Ciutadans. És una bona idea prescindir d’una marca que ha funcionat?
• Va ser una decisió de l’assemblea a proposta meva. Va haver-hi una majoria bastant nombrosa a favor de la integració a Ciutadans. Tot projecte té un principi i un final, i noltros pensam que, sense estar d’acord cent per cent amb tot el que fa Ciutadans, compartim molts valors, com el tan poc respectat dret dels contribuents a tenir una bona administració, exigir tolerància zero amb la corrupció, eliminar privilegis polítics, la cohesió social, la transparència, la solidaritat, la unitat d’Espanya dins el respecte a la seva diversitat, el regeneracionisme… estem d’acord en el que més importa.
• Com es trobarà vostè dins un partit molt més gran, on algunes decisions no es prenen aquí sinó bastant més lluny?
• Un dels fets que més vam valorar de Ciutadans és que respecten el dret a la discrepància. Jo, i tota l’agrupació de Ciutadella, vam discrepar clamorosament pel tema del transport aeri, i ens van comprendre perfectament fins al punt que es va modificar el punt de partida a certs nivells. La nostra agrupació de Ciutadella continua prenent les decisions de política municipal de forma assembleària. Altres partits no són tant flexibles.
• Què farà vostè el 2019?
• Des de l’agrupació de Ciutadella i des d’algun altre àmbit m’han fet diferents propostes. Som un dels 9 membres del Comitè Insular de Ciutadans i com ja vaig deixar clar el 2015 -i a pesar de la insistència de molts companys- no tornaré a encapçalar la llista de les eleccions de 2019. I tots saben que en canvi estic disposat a ajudar amb tot el que pugui, treballant i anant a qualsevol lloc, des de el nombre dos fins a darrer suplent, però exclusivament de la llista municipal.
• Per què no vol encapçalar la llista?
• Tot té un principi i un final. Ja he estat tres vegades primer candidat de la nostra llista, són ja prop de dotze anys al capdavant, i crec que hi ha un moment a la vida que has de saber donar el relleu. Ja vaig dir públicament l’any 2015 que no tornaria a anar de nombre un. Ara tenim gent preparada que ho farà molt bé i jo ajudaré en tot el que pugui.
• Si vostè no encapçala la llista, qui ho farà?
• Qui decideixi el partit. En tenim una idea bastant formada ja.

• I vostè, què farà després de les eleccions de 2019?
• Ja he explicat que dins l’àmbit públic puc ser a la llista municipal al lloc que el partit consideri. Pel demés, com mai he viscut de la política, segurament tindré mes temps per dedicar a les persones que aprecio i a les meves aficions.
• I ara que ja du onze anys a la vida política municipal, l’administració local és allò que s’esperava?
• En política has de tenir constància i paciència. Constància jo en tenc bastanta, paciència no tanta. Ja sabia que la política –especialment si vols fer les coses bé- no era un jardí de roses quan hi vaig entrar. Les administracions locals en general, són més lentes del que esperava
• Recomanaria llavors ser regidor?
• Ni ho recomano ni ho deixo de recomanar. Depèn de la vocació de cadascú. La feina ben feta té les seves gratificacions, i també mals moments puntuals. És una etapa de la meva vida de la que estic ben raonablement satisfet, tenint la sort que el poble de Ciutadella m’hagi elegit tres vegades. El balanç general és satisfactori perquè estic convençut que és satisfactori pel poble de Ciutadella.

Text: Llorenç Allès Camps – Fotografies: Alvaro Anglada ©Setmanari El Iris.