Miquel Sintes, convidat d’estiu 2018 Saps que ho tens a dins teu i no te’n adones?

Qui és en Miquel Sintes?

Quan li deman en Miquel Sintes, roman en silenci llargs minuts. Mai m’havia rebut una resposta tan serena i alhora perplex. Bé, un mestre indi que vaig conèixer al Sud d’Índia sí que en preguntar-li qui era va respondre’m “no puc dir-te qui sóc, però puc dir-te qui sé que no sóc”. Un dilluns a la tarda de juliol, fent un te amb gel, en Miquel em responia: “en Miquel ja no se sent identificat en nom Miquel. Ja no m’hi sent com a tal. Som fill de l’Univers, biològicament sí que som fill de mons pares, però cada vegada tinc més clar no som el que pensem …. no sé si això arribarà a molta gent. Simplement, puc dir que som un ésser, una persona que cerca entendre sa vida, que és molt gran, inabastable, i que si sent un propòsit a la vida: ajudar a ses persones a viure millor.

 Què vols dir-nos amb això de que “No som el que pensem”?

Ens definim com a persones, definides com molt limitada, molt encaixada, és una manera que tenim de funcionar a la nostra societat, però és tan petit comparat a què som…fora inabastable expressar-ho, però justament aquesta limitació és el que precisament ens fa patir.
Som, en majúscules. Com el Tao. Anem tots junts, no estem separats per res, però aquesta identificació individual és la que ens va patir més.
Ara bé, escoltar aquestes paraules sé que no basten per entendre que podem elegir deixar de patir. Això ha d’esdevenir una vivència per a l’individu per ben entendre-ho, per sentir-ho.

 Però, com ens hi podríem acostar? Com ho has fet tu perquè esdevingués vivència i poder-ho transmetre?

Costa dir-ho amb paraules. Em sent amb un canvi molt gran. Tinc clar que he vingut aquesta vida, per ajudar a sa gent, ho he triat. Ho sé.
Per arribar a sa gent, i transmetre’ls que es pot deixar de patir ho podem fer tan sols des de la mateixa experiència. Hem de saber de què tot té solució. Tot es pot entendre. I que l’únic que hem de tenir clar és seguir endavant. Tot té solució. Que no ens quedem “ai pobret de mi, per què m ha passat a jo…”.

Entenc Miquel que ens dius que hem de responsables de la part que ens toca i sé cocreadors de la pròpia vida?

 Saps que ho tens a dins teu i no te n’adones? Em respon en Miquel.
Tan sols necessitem ajudes per entendre’ns, i jo, em dedic ajudar els altres, a rebre el què cada individu necessita i el que precisa, … Personalment consider que jo ja no utilitz cap tècnica, és la mateixa vida sa tècnica, només cal deixar “sentir” el què la persona et mostra. En realitat és el mateix individu el què et diu com ho necessita i el que precisa en cada moment, sense posar cap filtre, per tal que cada persona que acut a mi trobi la més adequada per a ell.

(Silenci) Si volem alliberarnos, sa tècnica ens ajuda a avançar, però hem de transcendir la tècnica.

No som en Miquel que ho fa, ho fa a través meu, no sé explicar d’una altra manera. El treball és personal, però en realitat és col·lectiu. Això ho veiem molt a les constel·lacions familiars. Quan una persona és conscient del procés de la constel·lació familiar, el fet de reconèixer-ho tot, es veu com tota la família ho “sana”. (Nota els lectors que no coneixeu les constel·lacions familiars, us comuniqueu que hi aprofundirem en un article aviat.)

 Què vols expressar que una persona “Sana”, quan comprèn….?

Una comprensió de certs aspectes que tenen bloquejada a una persona ajuda a sanar, però no sempre. Depèn del punt que està sa persona.
El que em trob darrerament, és que hi ha molts terapeutes que donen eines, informació a les persones que ho requereixen, però no hi ha un “click” profund en elles, i llavors no se sana.
Hem d’anar a la llavor, a l’arrel de l’origen del patiment, de la malaltia, patologia, … Moltes vegades és aquest click el que realment falta a la persona.

Per què patim?

El cos manifesta el que no entenem amb sa ment.
Però ja tenim tota sa informació per entendre això, i ho tenim dins. No ho hem de cercar fora. En realitat ho sabem tot, però no ens atrevim a connectar amb aquesta part nostra que està plena de saviesa. El que ens vela i no ens permet veure-ho és la identificació limitada, de l’ego.
L’ego té por, no ens deixa que el defensem amb la imatge. Quan defensa els seus ideals, és perquè no vol morir. Si no hi hagués la identificació limitada de l’ego, ens sentiríem éssers complets. L’ego no ens deixa veure que som complets, però ho som.

 Aquesta ajuda la cerquem a fora, per què no ens atrevim a connectar amb aquesta part nostra, que és plena de saviesa?

Perquè no ens escoltem, no ens coneixem prou. Sa educació fa que ens desconnectem. Però la part més sàvia de nosaltres ho sap tot.

M’arriben moltes persones que han fet un recorregut, han treballat molts aspectes, veig com cada passa és important, no pot ser d’una altra manera. Aquesta cerca, és la “xispa” per evolucionar, sovint el sofriment és el nostre aliat, el que ens fa créixer com a éssers.
Quan no sofrim, no movem un dit, sembla paradoxal però és justament el sofriment el que ens fa avançar i evolucionar. El sofriment en tots els seus aspectes, física, mental o emocional, bé sigui en forma de malaltia, d’una pèrdua d’algú estimat, una mala gestió de la ment i les emocions…

 Cada un ha triat la vida que té? La Consciència tria passar l’experiència en cada un de nosaltres?

La consciència tria passar per aquest procés. Per això hem nascut aquí, amb la família i entorn que tenim per desenvolupar-nos… Res és casual. Tot és causal (causa-efecte). Cal alliberar-nos de la limitació humana. Estem aquí perquè volem.
A vegades però les mateixes paraules, ens fan perdre. Jo parl des d’una vivència, no la podem aprendre, i la mateixa vida que tenim, és la vivència que hem triat per a aprendre, per evolucionar i transformar-nos, reconeixent-nos allò que ja som. Quan ho aprenem es naturalitza, entrem en la dinàmica i és fàcil, és com quan aprenem a manar un cotxe, el principi sembla que no podem fer res més, i amb l’experiència t’adones que es fa sol, que pots afegir escoltar música, parlar amb el copilot. Pots estar conscient que fas però pots sumar més elements sense perdre la consciència que condueixes el cotxe.

(CONTINUARÀ)