Fa molts anys, potser massa, que no s’hi veu cap fillet o filleta jugant a la placeta i al carrer del Roser. Tampoc s’hi veuen les veïnes seient a la fresca o amb les seves borses per anar a comprar. Ara el que hi ha són bars amb les seves terrasses, hotels i turistes que van descobrint la ciutat vella. Una ciutat vella no sols per les seves pedres sinó perquè la gent que habita aquests indrets és vella i, perquè la gent jove no hi pot accedir pels preus dels habitatges o perquè hi ha massa inconvenients per a residir-hi.
Viure al nucli antic de Ciutadella, especialment als carrers que forman part de l’eix comercial, es fa de cada vegada més difícil. Açò ha fet que en els darrers anys la vida d’aquesta part de la ciutat ja no en sigui protagonitzada pels vesins, sinó que ara els protagonistes principals en són els comerços, els bars, els restaurants, els petits hotels ciutat i el turisme, que és qui ara per ara els transita al llarg de la temporada i els deixa deserts els mesos de tardor, hivern i bona part de la primavera.
Un model municipal on les demandes dels comerciants han tingut més força que les dels residents ha desencadenat en que certs carrers del nucli antic, aquells que van des de la plaça des Born a la de Ses Palmeres i els carrers d’Es Rodol poc a poc pateixin aquest èxode de residents cap a altres zones de la ciutat o cap a les urbanitzacions, i els habitatges són comprats per a gent de fora de l’illa que gaudiran o no d’aquella llar un parell de mesos d’estiu i algun que altre cap de setmana en temporada baixa.
Gentrificació, saturació, desnonaments, renous, convivència, mobilitat, problemes, avantatges…
Es pot viure realment a la zona comercial del nucli antic? Hem d’acabar de fer fora als pocs que encara hi queden? És possible un equilibri entre l’activitat econòmica i la del descans i qualitat de vida dels residents?
Aquesta setmana intentam fer-ne quatre pinzellades i ho feim des de l’experiència del que resideix a un dels carrers del que podríem denominar la “Zona 0” del nucli antic, aquella on a més dels pocs residents de tota la vida hi conviuen també, els nouvinguts –que no en són realment persones- sinó bars, restaurants, hotels, habitatges vacacionals, comerços i aquesta nova fauna, invasora o no, que està canviant la fesomia de la Ciutadella antiga.
