“Sabies que és rellevant conèixer l’origen de la personalitat en peixos com el raor per mantenir les seves poblacions estables i seguir gaudint de la seva tan preuada pesca a les Balears? La desaparició dels peixos vulnerables, atrevits i matiners posaria en risc la seva població, que es tornaria sedentària, i es cenyiria a unes poques àrees, amb la qual cosa augmentaria el risc d’extinció”.
Amb aquesta pregunta i resposta prou gràfica si la visualitzam expliquen des de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) la creació d’un equip multidisciplinar (dit Chronofish) amb l’objectiu d’entendre perquè els peixos com el raor tenen personalitat (mostren diferències en el seu comportament de la son, per exemple) i aprofundir en la seva rellevància ecològica i evolutiva, al final per obtenir informació per dissenyar una pesca sostenible i garantir el futur d’aquesta activitat per a les generacions per venir.
En aquest equip s’hi integren científics de l’IMEDEA, experts en el maneig i desenvolupament de projectes en laboratoris de peixos del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura del Govern balear (LIMIA), així com experts en el camp de la cronobiologia i la fisiologia animal de l’anomenat Laboratori de Neurofisiologia de la Son i dels Ritmes Biològics de la Universitat de les Illes Balears. A l’equip el lidera l’expert en comportament de peixos i ecologia quantitativa Josep Alós, del grup d’Ecologia de peixos de l’IMEDEA, i integra físics, biòlegs, matemàtics, fisiòlegs, veterinaris i genètics.
En un comunicat fet públic des de l’IMEDEA, comencen explicant que quan els pescadors surtin a la mar a partir d’aquest dissabte 1 de setembre per pescar l’apreciat raor, una activitat de pesca recreativa de les més practicades a les Illes Balears i que ve generant un moviment social i econòmic qualificat de molt rellevant, només podran capturar a la fracció més vulnerable de la seva població. Els estudis realitzats durant els darrers anys en aquest camp diuen que aquesta fracció de peixos vulnerables s’integra pels individus “més agresius, atrevits, actius, socials i matiners”. Sí, perquè, igual que en els humans, “la majoria de peixos marins, com en el cas del raor, presenten diferències entre individus a l’hora de despertar-se i tenen trets de personalitat constrastats com l’agressivitat, la sociabilitat o l’atreviment”.
Aquest mateix resultat ha estat demostrat en moltes altres espècies, fent que les captures de peix a nivell global, tant en la pesca professional com en la pesca recreativa, “depenguin fonamentalment de l’existència de la personalitat en peixos”, fins al punt, a la vegada, que si desapareguessin aquests peixos vulnerables, atrevits i matiners es posaria en risc la seva població, succeint açò de què es tornaria sedentària i circunscrita a unes poques àrees, augmentant el risc d’extinció i, “per suposat, els pescadors no estarien satisfets amb les seves captures”. És més, argumenten des de l’IMEDEA, les invasions biològiques de nous hàbitats i el fluix de peixos des de les reserves marines “depenen exclusivament de les decisions de comportament que realitzen els individus atrevits de la població”.
Des d’aquest punt de vista, conèixer l’origen de la personalitat en els peixos és, així, “no només molt rellevant per mantenir les poblacions de peixos estables i poder seguir d’aquesta manera gaudint d’activitats tan populars com la pesca del raor a les Illes Balears, sinó per garantir la salut de tot l’ecosistema marí”. Per fer-ho entenedor, des de l’IMEDEA empren una certa comparació entre peixos i humans. Diuen que l’origen dels trets de personalitat o els ‘cronotipus’ (les preferències per aixecar-se prest o tard) són ben coneguts en l’espècie humana, tot i que la seva existència en els peixos i el seu origen és un enigma.
Perquè existeixen raors, que és un peix que s’enterra a l’arena durant la nit per evitar els depredadors, que es desperten dia rere dia a la sortida del sol i altres, més vessuts, ho fan al migdia?, es demanen. Perquè existeixen raors que sociabilitzen més que no altres? “Si un de noltros se’n va al llit tard un dia, es pot esperar que al dia següent s’aixequi més tard, però aquesta explicació no serveix per als peixos”, assenyalant que, encara que l’ambient té certa capacitat per modificar el ‘cronotipus’, hi ha alguns indicis que diuen que les diferències individuals en els ‘cronotipus’ dels raors són innates i estan integrades al seu codi genètic, passant el mateix amb altres trets de la personalitat.
Deixant de banda aquestes semblances amb els humans, el perquè de les diferències en la personalitat dels animals, i concretament dels peixos, “és un misteri, però molt rellevant per definir la dinàmica de la població”. I si es tracta d’una espècie de tant valor socioeconòmic com el raor, conèixer el seu comportament “pot revelar valuosíssima informació per aquest disseny d’una explotació sostenible”. És clar que els tests de personalitat estandaritzats emprats en humans no serveixen per a altres espècies i, molt manco, en animals tan diferents com els raors, la qual cosa fa, asseguren des de l’IMEDEA, que l’estudi del comportament en peixos sigui “un repte extremadament complexe”.
L’equip multidisciplinar, per a aquest estudi, utilitzarà sistemes no invasius de vigilància contínua de la vida diària del raor, tal com si es tractás d’un “gran hermano” que vigilarà un grup de peixos ben identificats. Des de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats s’ha explicat que es dissenyaran aquaris experimentals que permetran als peixos desenvolupar la seva vida normalment (“i expressar la seva personalitat”) en un ambient controlat, a la vegada que diverses càmeres recolliran i analitzaran en tot moment el seu comportament durant vàries setmanes. L’equip Chronofish compta amb finançació d’una Acció Especial R+D+1 de Vicepresidència i de la conselleria d’Innovació, Investigació i Turisme del Govern balear, cofinançat amb Fons Europeus FEDER.
Text: Joan Mascaró M. Fotos: JosepAlós/Fernando Garfella/IMEDEA
