Alcaufar Vell era una de les explotacions agrícoles i ramaderes més importants del llevant menorquí. La família, propietària de la finca des de fa segles, passava llargues temporades de descans a la casa senyorial, construïda al segle XVIII sobre una antiga torre medieval. Les antigues terres de conreu i pastura avui ens ofereixen afables passejades pels idíl·lics jardins i boscos de la finca, la bugaderia i els estables també es conserven reformats en exquisides i confortables habitacions, i allà hi trobarem un dels millors i més idíl·lics restaurants de l’illa de Menorca, perquè és un lloc que manté l’esperit i la màgia de Dony Joan Mercadal, del que la seva família regenta aquest casat senyorial i que dóna nom a les terres d’Alcaufar des de fa més de 400 anys.
Descobrir la cuina d’Alcaufar Vell és redescobrir l’antiga cuina menorquina amb el seu toc d’autor, el que avui coneixem com la nova cuina menorquina, del que l’establiment de Jaume de Febrer n’és tot un referent.
El restaurant té dos ambients, en temporada baixa, quan no es pot estar a la fresca ocupa les dependències del que van ser les cotxeres de la casa palau del segle XVIII, i a les nits d’estiu es pot viure la màgia de sopar al pati dels ullastres, un dels indrets més romàntics per anar-hi en parella.
Un dels atractius del restaurant Alcaufar Vell, és el Menú de Don Joan, o “Els petits secrets de Don Joan”, un menú experimental, que ens convida a fer una volta gastronòmica per la cuina tradicional de l’illa; un recorregut per la finca i per la Menorca del XVIII, la de les conquestes i reconquestes, narrada pel besavi dels actuals propietaris i que permet tastar plats d’avantguarda, de la nova cuina menorquina, però sempre fidel a les seves arrels.
Des de fa un parell d’anys l’assessoria gastronòmica del restaurant la porta l’investigador i escriptor gastronòmic Pep Pelfort, que ha aconseguit una carta atractiva on hi té un paper principal, no sols la bona cuina, sinó el producte local, del que Pelfort n’és un gran coneixedor i promotor.
Tot aprofitant aquests primers dies de la tardor vam fer optar per a sopar i conèixer les propostes que més bona acollida han tingut aquest estiu.
Com entrants recomanar la seva minestra de verdures de temporada; els sipionets amb crema de carxofes i les espectaculars gambes vermelles de Menorca tèbies amb salsa de verdura, que són realment impressionants.
Altres propostes interessants a la carta eren el carabassó en caneló i blat o els vermells d’ou de S’Hort des Pont amb patata, monyaco i tòfona d’estiu, on per força hi has de sucar el pa de pagès.
Pels amants de l’arròs no deixin de provar el seu arròs d’anar a vega, aquell arròs que es feia a les anades a la vorera de la mar i era cuinat sempre per homes amb les captures del dia.
A l’apartat de carns destacar la seva terrina d’anyell de Menorca amb regalèssia i mini panades; la porcelleta de senyoret amb cols o la ballotina de conill amb sàlvia, olives i figues. Una opció pels amants de la vedella és la vermella menorquina rostida.
Pels amants del peix hi ha opcions ben interessants com el bacallà amb borrida d’arròs de la terra, cuina antiga i senyorial; o els filets de moll de roca amb gamba i puré de panadera, que són tota una creació i un plaer pels 5 sentits. Demanar també el peix del dia, quan hi vam anar era escorball, al vapor de sal i maonesa d’olivó (feta amb oli d’ullastre).
Per arrodonir la nit, hi ha suggeridores postres com el sorbet d’aranja i gin; les maduixes macerades amb gelat; el pa amb oli i gelat de xocolata, que ens trasllada a la nostra infantessa o la copa de crema dolça amb escuma de fruita. A més de la seva versió del lemon pie fet amb llimones de sant Jeroni o poncims; la poma en homenatge a les germanes Tatin o la seva taula de formatge de Menorca, que van variant segons la temporada.
Bona cuina i servei a un indret màgic, carregat d’història, de compromís amb l’illa i especialment romàntic per a gaudir d’un sopar en parella. El problema, és que tanca les seves portes el primer cap de setmana de novembre, just passat el pont de Tots Sants, així que ens hem d’espavilar si hi volem anar o bé esperar a la propera Setmana Santa en que torni a obrir les seves portes amb noves propostes de gastronomia menorquina, de nova cuina que de segur que ens tornaran a seduir.
