El jove ciclista Albert Torres Barceló (Ciutadella 1990) és ja, sense cap dubte, un dels millors esportistes que ha donat la nostra terra en els darrers temps. Ciclista en la modalitat de pista és especialista en les proves Madison i Omnium. Ara mateix no hi ha qui l’aturi, i així ho demostrà aquest passat cap de setmana quan es penjà la medalla d’Or en Òmnium a la copa del món de Ciclisme en pista que es celebrà a París. En una demostració de fortalesa i excepcional preparació física, Torres va acabar líder sumant la puntuació de les proves del matí i del capvespre amb un total de 174 punts en una competició que és puntuable per als Jocs Olímpics de Tòquio el 2020.
Ell ja participà a les olimpiades de Londres on quedà sisè en una prova de persecució per equips i ara, totes les mirades ja es dirigeixen a Tòquio. El seu palmarès és llarguíssim i només cal recordar algunes dades: campió d’Espanya de ciclisme en ruta el 2010 (amb 20 anys), el 2011 bronze en el campionat del món de ciclisme en pista, el 2014 es proclamà campió del món en Madison. Compta amb una dotzena de medalles entre els campionats d’Europa i del Món de ciclisme en pista. Olímpic el 2012…i el què ha de venir.
Torres representa l’esforç i el treball, però també la il·lusió i la humilitat. En l’èlit esportiva mundial hi ha campions soberbis i vanitosos i d’altres d’humils i propers i els reconeixem d’enfora. Cal valorar, no només la trajectòria dels campions, sinó també l’actitud i en el cas d’Albert Torres, ambdues valen un fort aplaudiment. I aquí és on, des d’aquest humil editorial, ens agradaria proposar a l’Ajuntament de Ciutadella que el Pavelló Municipal d’Esports (perquè la Pista Voltadora no crec que la vegem), dugui el nom d’un campió del món ciutadellenc, d’un jove esportista local, d’un ciclista amb esperit olímpic. Perquè l’exemple de n’Albert Torres mereix un reconeixement popular destacat. Dit queda.
No estoy en contra de esta nueva nomenclatura. Pero pienso que sensibilidad con el pasado, hace falta. El detalle recordando donde se ubicaba el “Campo de Fútbol San Nicolas” queda “pobre”. Porque no se dedica aquel espacio a “Plaça Des Futbolistas”; en recuerdo a todos aquellos que tan buenas tardes hicieron pasar a los aficionados. Igualmente opino de la incorrecta denominación “Campo del Sami”; opciones muy validas las hay….Son Expedito, Pedro Casasnovas, José Rotger, jugador infantil fallecido en tragico accidente in itinere (no recuerdo el nombre), Marc Llufríu Llorens, etc. Perdón si soy inoportuno. Salud.