Des de que la balandra “Valldemossa” es va enfonsar en aigües del port de Ciutadella per mor d’una via d’aigua l’any 2001. Va ser llavonces quan l’empresa Peixos Sans Mas va decidir fer-ne donació a l’Ajuntament per tal que fos restaurada i se li donés un ús. Al 2003 es van iniciar tallers de restauració i d’aprenentatge de l’ofici de mestre d’aixa que va impartir Miquel Huguet i finançats a càrrec del SOIB.
Des de llavonces la balandra ha estat es pot dir abandonada de la mà de Déu en espera de quin ha de ser el seu futur.
A la vista de que no hi havia més propostes de cursos des de 2014, la secció d’escafandrisme del Club Nàutic de Ciutadella en va demanar que la balandra fos enfonsada per a crear un derelicte que serviria d’atractiu per al turisme d’escafandrisme.
Però Diego Huguet mestre d’aixa ciutadellenc, conscient del valor patrimonial que representa en si aquesta balandra única per a la seva construcció es va posar en contacte amb el Museu Marítim de Mallorca, que s’ha interessat en la recuperació d’aquest patrimoni marítim de les Balears.
Restaurar la “Valldemossa”, donar-li vida i que pugui tornar a navegar, com ho fan “La Balear” i el “Nuevo Tomàs” a Mallorca, o el “Sant Rafel” a Palamós, que tenen utilitat com a barques escola o xàrters.
Tot apunta que el Consell de Mallorca n’està interessat en fer-se càrrec de la balandra que van portar els germans Calafat a Ciutadella, a la qual li van donar el nóm del poble on havien nascut, Valldemosa i que durant dècades i dècades va ser l’imatge més representativa de les barques de bou al port ciutadellenc.
Des del Setmanari El Iris ja vam defensar des del primer moment que la “Valldemossa” no fos enfonsada, aquesta també era la voluntat del seu propietari Miquel Sans Mas quan la va cedir a l’Ajuntament.
No es pot malmetre el nostre patrimoni marítim, i la vella balandra en forma part, i per tant hi ha que salvaguardar-la perquè pugui tenir una altra vida, més enllà de ser un derelicte més al immens cementiri de barques i plàstics que és la Mediterrania.
