Les IV Jornades d’Habitatge organitzades pel Consell Insular van celebrar ahir al Cercle Artístic de Ciutadella una segona sessió dedicada a la pobresa energètica i la seva relació amb la salut. Entre les ponències del dia, que havien inaugurat les intervencions de la batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, i la consellera de Serveis Generals, Participació Ciutadana i Habitatge, Cristina Gómez, la responsable de programes de l’entitat sense ànim de lucre Provivienda, Miren Josuno Huidobro, va exposar que el 16,2% de les llars de Balears no es podenmantenir a una temperatura adequada durant l’hivern degut al cost de l’energia, xifra que duplica la mitjana espanyola del 8%. També hi ha un percentatge significatiu de llars (35%), que no té capacitat per afrontar despeses imprevistes i un 10,9% s’han endarrerit en el pagament de rebuts relacionats amb la casa, tot i ser una de les comunitats autònomes amb major renda per càpita, el que indica un augment de les desigualtats socials i econòmiques.
Pel que fa a la situació de les cases, un 28% pateixen problemes de renous de l’exterior o de veïns, gairebé el doble que el 15% d’Espanya, i un 13,3% tenen problemes ambientals i de contaminació, mentre que la mitjana estatal és del 8,2.
Huidobro va explicar les dimensions de la salut relacionades amb l’habitatge, tant les físiques com les socials i psicològiques. Així, les persones sense llar o en situació de fragilitat residencial tenen una major incidència de patologies mentals, abús de substàncies o problemes de conducta, així com de malalties cròniques, de manera que la millor política de prevenció de la salut és una bona política d’habitatge. En el cas de les Illes, el risc de pobresa i exclusió social es situa en el 24,7%, xifres pitjors que al principi de la crisi l’any 2008 (23,6%), i la carència material severa és del 6,9%, un 1,8% més que la mitjana espanyola. A tot això no ajuda l’augment del preu del lloguer a les Illes fins a tocar màxims històrics superiors als de 2007 amb una mitjana de 9,7 euros per metre quadrat, i que fa que l’esforç per pagar el lloguer segueixi pujant i ja suposi el 42,8% del salari brut (a Espanya és del 33,5%).
Sergio Tirado, vicepresident de la Asociación de CienciasAmbientales (ACA), va presentar les dades de l’estudi que ha dirigit sobre pobresa energètica i el seu efecte sobre la salut destacant que Espanya és el quart país europeu amb l’electricitat més cara i el tercer país en el que més ha pujat aquest cost entre 2008 i 2016. Tirado va apuntar que uns 9 milions d’usuaris es podrien beneficiar del nou bo social elèctric però de moment només 1 milió de llars el tenen reconegut, igual que pràcticament tothom es podria beneficiar de la discriminació horària en el consum però molt poca gent ho sol·licita, i en part això es deu a falta d’informació. En aquest sentit va detallar que una casa que no va al mercat lliure, contracta una potència correcta per les seves necessitats i demana el bo social, pot estalviar un 50% en la factura elèctrica.
Per la seva banda, Ana M. Novoa, metgessa i tècnica de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, va afirmar que els problemes econòmics i legals per accedir a un habitatge digne s’associen a un mal estat de salut físic i sobretot mental, amb molta diferència amb la resta de població general. Per evitar-ho, va recomanar posar en marxa polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge digne per a tothom, atenuar els efectes en la salut dels afectats, fomentar el treball en xarxa i millorar els sistemes d’informació.
Després, l’arquitecte de Cíclica, Joaquim Arca, va fer un recorregut detallat de les necessitats de rehabilitació energètica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Arca va senyalar que s’ha d’aspirar a que totes les cases siguin habitables des d’un punt de vista energètic, independentment de la renda de les famílies que hi viuen. En aquest sentit, demanà a les administracions públiques més informació sobre dades energètiques per poder fer un diagnòstic més detallat de les necessitats dels habitatges.
Dins el bloc d’experiències a altres indrets va intervenir Borja Gumuzio, un dels responsables de la plataforma EuroPACE. Es tracta d’una eina de finançament per rehabilitar habitatges destinada a un sector de la població que no té accés a préstecs convencionals per fer projectes d’eficiència energètica. De la mà de diversos agents públics i socials, EuroPACE ofereix un tipus de finançament privat avantatjós, cobrint el 100% del cost del projecte i vinculant el préstec a la propietat, i no al propietari. L’objectiu d’EuroPACE és desenvolupar aquest projecte en els propers tres anys a quatre ciutats europees, començant amb una prova pilot a l’Ajuntament d’Olot.
La sessió la va tancar l’arquitecte de la cooperativa Arqbag, Bernat Colomé, qui mostrà la intervenció que s’ha fet al barri Les Planes de Sant Cugat del Vallès per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. El projecte es va centrar en millorar sis cases d’aquest barri, aixecat els anys 60 del segle passat pels propis habitants i amb un índex de pobresa energètica del 37%, tot i formar part d’un dels municipis amb major renda per càpita d’Espanya. En total es van invertir 18.000 euros amb l’objectiu de pal·liar els problemes de salut derivats de les deficiències energètiques de les cases.
El proper divendres, 23 de novembre, hi haurà una tercera sessió de les IV Jornades d’Habitatge a Ca n’Oliver de Maó, en aquest cas sobre ciutat i arquitectura centrada en la persona, mentre que la sessió final es tornarà a fer al Cercle Artístic de Ciutadella dia 30 de novembre i tractarà la nova bombolla immobiliària del lloguer.
