La localització d’altres inventaris en els Arxius illencs, ha permès constatar que la distribució de les estances i la decoració existent a les cases medievals del segle XV diferien molt d’aquells petits i estrets habitatges en els quals vivia la majoria de la població, durant la centúria anterior. Alguns albergs havien experimentat un eixample, quan el seu propietari havia adquirit part o la totalitat d’unes cases adjacents o s’havia annexionat les andrones que romanien desocupades als seus costats. Així doncs, molts habitatges eren més grans, més espaioses i amb un major nombre d’estances i habitacions al seu interior.
Si en el segle XIV la majoria de les cases tenien entre 6 – 8 estances (entrada, obrador, menjador, cuina, més dues o tres cambres), durant el segle XV alguns habitatges gaudien de 20 a 25 estances, moltes vegades formades per dos immobles que se comunicaven entre si, de manera que era freqüent disposar de dues sales, dues cuines i entre 8 – 10 cambres (unes pels senyors, altres pel personal de servei, tan masculí com femení, i altres per cadascun dels membres de la família).
L’atenta lectura dels nombrosos inventaris, redactats i guardats en els protocols notarials, són una font valuosa a l’hora de saber quins eren els mobles que decoraven les cases, els útils que s’empraven per cuinar, la indumentària que vestien, les joies que portaven i un llarg etc., informació que els converteixen en una mena d’instantània escrita i fossilitzada d’un moment passat, en el qual el notari es convertí en el narrador de tot quan veia al seu voltant dintre la casa.
Pretendre en poques pàgines sintetitzar tota la riquesa material existent a les cases medievals del segle XV de Ciutadella no és el nostre objectiu. La tasca ja ha estat estudiada en un altre llibre titulat “Alguns aspectes de la vida quotidiana a la Menorca Medieval (Palma 1995). Però la localització de nous inventaris i de nova informació documental, permet afegir alguns temes nous i unes noves idees que enriquiran aquelles primeres paraules sobre un tema tan callat a Menorca com és l’Època Medieval.
Un punt que crida l’atenció és la decoració del mobiliari i els elements sumptuaris existents a les cases medievals, i per plantejar-la d’una manera didàctica i amena (és la nostra intenció), ho farem dividint el tema en quatre apartats diferents: L’ambient espacial comú i reservats pels qui habitaven la casa; El mobiliari propi en cadascuna de les estances; La decoració pictòrica que adornava la casa; i la relació dels qui l’habitaven la casa amb l’exterior.
L’ambient espacial: A la majoria de les cases hi havia tres espais molt ben definits: la zona freqüentada per l’amo de la casa (masculina), identificada per l’obrador del treballador, l’estudi del notari, jutge, advocat, mercader, i en certes cases una cambra individual o dormitori; una zona on la dona i el personal de servei exercien les tasques culinàries de la casa (cuina, rebost, pastador, despensa) o àrea pròpiament femenina; i una zona comuna, formada per les estances de relació familiar, com era la sala-menjador, l’entrada, el pati i l’hort.
El centre neuràlgic del habitatge era el menjador, on se reunia tota la família, al voltant d’una taula, al voltant de la qual s’havien disposat alguns arquibancs, mobles a mena de seient i arca, on els diferents membres de la família havien dipositades algunes de les seves pertinences d’ús, com eren els torcaboques dels comensals, les tovalles de taula, un petit taler per a brodar i cosir, uns didals i cintes de colors, els papers i quaderns d’escriure dels infants que aprenien a llegir i escriure les primeres lletres sota l’atenta mirada de la mare, saquets de fruits secs (ametlles, faves torrades), fruita confitada dintre de pots de ceràmica etc. En el cap de la taula sempre hi apareix una cadira sola, amb respatller, alta, diferenciada de la resta, ocupada pel cap de família, el pare o el senyor de la casa (avi).
En el menjador, el pare no hi guardava res. Totes les seves pertinences les guardava a la cambra particular o a l’estudi, un habitatge situat a mitja escala, en el qual sols ell hi tenia accés, i on concertava amb els seus amics i clients els seus negocis.
Al voltant del menjador o sala se distribuïen les cambres particulars de cadascun dels membres familiars. Si la senyora disposava d’una cambra pròpia (en els matrimonis d’edat avançada), al seu interior hi solia haver una recambra – habitació petita – on hi dormia una serventa o esclava de molta confiança, que li ajudava a vestir-se, a pentinar o li portava l’aigua calenta per les seves ablucions diàries.
La cuina, el rebost i el pastador eren espais femenins, on la senyora tenia esment de la preparació dels aliments que el gruo familiar consumia. En les cases benestant, a més dels estris per cuinar (torrar, bullir, fregir) hi solia aparèixer la pastadora i la fenyedora per confeccionar variats pastissos i on amassar el pa que, col·locat sobre posts de fusta i coberts amb un barragà de tela, eren portats al forn. Amb les mans de morter de fusta, de pedra o aram, se confeccionaven les salses. I hi a més havia tota mena de recipients per emmagatzemar i netejar aliments.
A les cases nobles que no disposaven de pati i d’una escala a l’entrada, s’accedia per un portal de mig punt després de franquejar una gruixuda porta clavetejada, amb frontisses de ferro i dues baules clavetejades a mena de picaport.
A la part posterior de les cases hi solia haver un pati o jardí. A les més humils, amb dos o tres arbres fruiters; en les més riques, en el centre hi solia haver un pou que servia per treure l’aigua fresca i regar un petit hort, que era cuidat per un servent, el qual disposava de càvecs, xapons, caveguells, i en altres ocasions els inventaris ens informen de l’existència de tets plantats amb “verdesques”; a les cases més acomodades, al jardí se baixava a través d’una escala de pedra des de la cuina.
El mobiliari propi en cadascuna de les estances i la decoració pictòrica que adornava la casa
L’entrada de la casa: Moltes cases eren habitades per jornalers i menestrals, de manera que l’entrada era l’obrador, que determinava la professió del mestre. En ser un lloc de treball i de relació amb el públic, l’estança estava ocupada pel taulell, banqueta, cadira, arquibancs … i en poques ocasions s’hi documenta un armari. La decoració era quasi inexistent, i a les parets podria penjar alguna estora de cànem, col·locada per reduir el fred de la paret, algun estoig de cuiro o una sàrria d’espart. Sobre el taulell i la taula se disposaven les eines de treball del mestre, agrupades dintre d’un caixó de fusta.
A les entrades dels albergs ocupats per notaris, ciutadans i mercaders, la disposició era diferent. L’estança era un lloc de transit entre el carrer i la sala o menjador. Per tant el propietari hi havia disposat una decoració un tant sumptuosa, però senzilla. El moble més característic era el tinell, una mena de caixa, col·locada damunt un o dos graons, sobre el qual hi solia haver objectes d’aram o llautó, plats de ceràmica de luxe, i a sobre, penjant de la paret un retaule, un tapis o un drap de pinzell(tela pintada). Davant el tinell sol aparèixer una conca de ferro, amb peus de bolla.
Alguns exemples són aquests:
| Any | professió del propietari | Element decoratiu i temàtica pictòrica |
| 1480 | cavaller | Un drap de tinell de ras, amb figures de Sant Jordi a cavall quant delliure del Drach la donzella, ja vell e usat |
| 1487 | (sense especificar) | Un drap de tela pintat amb un galant e una donzella, demunt lotinell. |
| 1492 | mercader | Un retaule o drap de pinzell dels Tres Reys de Orient, sòtil. (A un costat hi havia una llàntia d’oli encesa, sostinguda per un artilugi de llautó ficat a la paret) |
| 1497 | cavaller | Hun drap de tinell Ystòria de Júpiter i Argos |
| 1499 | ciutadà | Un drap de tinell de cànem pintat de la Salutació (El motiu és l’Anunciació de l’Arcàngel S. Gabriel) Un ymatge de Nostra Dona y altres figures, vell, amb un frontal de vellut vermell (Al seu costat hi havia encesa una llàntia d’oli) |
| 1499 | prevere | En la paret, hun drap de pinzell de figures de Nostra Dona. |
L’estudi o retret: Era un espai masculí, reservat pel senyor de la casa. En ell, el moble més característic era una taula plena de papers, material d’escriptori i un crucifix. No hi solia mancar un petit armari on el notari o el mercader solia guardar els protocols notarials, els llibres comptables i altres llibres de lectura. Molts eren de temàtica religiosa i o de narracions cavalleresques. No hi mancaven els llibres de dret romà o alguna obra del Mestre Ramon Llull. Dintre l’habitacle també hi solia haver un llit de repòs.
La decoració existent en alguns estudis és aquesta:
| 1492 | mercader | En la paret, hun drap de pinzell amb ymatges de Nostra Dona e altres sants Hun ymatge de paper, al cap del llit, de la Trinitat |
| 1493 | Notari | Hun drap de pinzell de figures de Hector e Priam (De temàtica renaixentista) |
| 1497 | Notari | Hun ymatge de Flandes, de l’assotament de Jesús |
La cambra: Era un espai comú o individual, de caràcter privat, on la parella marital guardava els objectes més preuats de la casa. Els plats, pitxers, culleres, salers etc. de plata eren dipositats dintre l’argentera; els diners d’or i argent eren estojats en bosses de cuiro dintre de baüls o les caixes que envoltaven l’estança, plens de roba del marit o de l’esposa; els vestits més luxosos, etc.
El moble més característic era el llit, d’una o dues places, amb cobricel, per evitar la pols que constantment se desprenia del sostre.
Dintre de les cambres és on es localitzaven la major part de les pintures del propietari, algunes d’elles convertides en devocionaris. Aquí no és possible fer una relació de tots ells, la llista seria llarga i tediosa.
| 1474 | Mestre corder | Hun drap de pinzell, clavat a la paret, amb el Misteri del trobar de la Creu. |
| 1486 | Mestre paraire | Una cortina de cànem negre pintada de brots i figures |
| 1486 | Donzell | Un ymatge de vori guarnit de fust daurat, penjat a la paret Un drap de ras, amb figures de galants, gran Un drap de la Salutació, fet de tela, obra de Flandes Un drap de tela, amb la figura de Sancta Magdalena Un drap de tela hon és pintada La Pietat |
| 1489 | Donzell | Un drap de ras per atinell, de quatre figures de galants e dues donzelles, vell Un drap de ras, amb figures de cassa, vell e sòtil Un ymatge de paper, hon és pintada La Pietat |
| 1490 | Ciutadà | Un ymatge dels Tres Reys d¡Orient, penjat a la paret (al costat hi havia una llàntia de vidre) |
| 1491 | Forner | Sis peses de cortinatge de tela negre, pintades de la Istòria de l’Ardach, atrobades dins una caxa … |
| 1491 | Forner | Una cortina pintada de les vistes e sponsalles de los Reys nostres senyors (En referència als Reis Catòlics) |
| 1493 | Ciutadà | Dos ymatges de guix, la una de Nostra Dona, l’altra de la Salutació Un retaulet de Nostra Dona, de fusta, vell, e lo Jesús. Una cortineta de tela pintada dels Reys Dos papers pintats de ymatges de la Passió e de Nostra Dona |
| 1493 | Paraire | Una cortina verda ab la Istòria de Susanna |
| 1497 | Cavaller | Un drap de pinzell. obra de venecians, pintat dels Set Goigs de la Verge Maria Un drap de pinzell de les tres deesses: Venus, Juno y Pallas, usat |
| 1499 | Prevere | Un ymatge ab figures de la Passió e hun Jesucrist. |
La sala – menjador: Situat a la planta baixa en les cases dels menestrals i en el primer pis a la majoria de les famílies acomodades, era on es concentrava la relació entre els membres de la família.
Els elements sumptuaris eren diversos i el seu nombre depenia de la capacitat adquisitiva de l’amo de la casa, i de l’esperit devocionari de la família. En ser un espai on se celebraven alguns esdeveniments familiars (bateijos, noces i festes) amb altres persones, l’estança procurava ser engalanada i ornada amb els mobles i gust de l’època. Una relació, com la que presentem, pot donar una idea dels gusts existents a finals del segle XV en les famílies més riques.
| 1471 | Mestre baster | hun drap de pinzell de les Tres deesses Venus, Juno e Pallas Un ymatge petit de la Pietat de fust e hun ymatge de Nostra Dona de guix. |
| 1479 | Mariner | Un ymatge de Nostra Dona a la paret nou obra de venecians |
| 1480 | Cavaller | Un oratori en que és pintat Nostra Dona ab lo Jesús al braç e Sant Joan Baptista a hun costat e Sant Francesch al altre, e altres figures ab les armes (escut heràldic) a les polceres. |
| 1485 | Teixidor | Un retaulet o ymatge de figures de Nostra Dona e altres sants ja vell, e ab un frontal sòtil Un drap de pinzell pintat de les Tres Deesses e Paris (venut a l’encant per 1 lliura 2 sous) |
| 1485 | Tintorer | Un drap de pinzell obra de Flandes hon és lo davallament de la Creu e la Resurrecció |
| 1486 | Mercader | Un drap de pinzell obra de Flandes qui és la Istòria de Paris ab les deesses Un drap de pinzell ho és la creació de Adam e Eva (venut a l’encant per 1 lliura 4 sous) |
| 1489 | Donzell | Un relaula penjat a la paret ab figures de Nostra Dona e des Sants Joans, ja vell |
| 1489 | Ciutadà | Un ymatge, al portal de la cambra, hon ha pintada la Salutació de Nostra Dona ab una làntia davant |
| 1490 | Ferrer | Un retaule de Nostra Dona (Donat pel difunt a una confraria) Un drap de pinzell pintat de homens salvatges, sòtil |
| 1490 | Ciutadà | Un ymatge, penjat a la paret, ab figures de la Verònica e de la Verge Maria, la Fas. |
| 1493 | Paraire | Una cortina negre pintada de la Istòria de Griselda (venut per 2 lliures) Una cortina negre pintada de donzelles Un drap de pinzell pintat de la Creatió de Adam (venut per 8 sous) |
| 1494 | Cavaller | Una ymatge de la Salutació ab una cortina de la Passió “crucem portat humeris”. Un drap de pinzell de les Tres deesses e de Paris Un ymatge de la passió en un armari de fust pintat, ab una tela de ceda devant. |
| 1497 | Notari | Hun ymatge de monsenyer Sent Onofre ab la història de la sua vida. |
| 1500 | Paraire | Un drap de pinzell a la paret ab història de la Sibil.la Un drap de pinzell a la paret ab història de Sant Jordi Un drap de pinzell per a un tinell, ab dos galants e dues dames Un ymatge de Nostra Dona pintada de fust al portal de la cambra. |
El seu suport material
Les anotacions fetes pels notaris ens informen del suport material en el qual s’havien representat les figures. De tots ells podem fer aquesta relació: Un drap de pinzell; un drap de tinell de ras; una cortina de cànem; una cortina pintada; un cortinatge (amb un galant i una donzella)un retauleto reretaule; un ymatge; un ymatge de paper; un oratori pintat; un ymatge… amb una cortina de la Passió; hun ymatge de la Passió … en un armari de fust pintat, amb una tela de seda davant.
L’oratori:generalment es tractava d’una caixeta o petit armariet de fusta pintada, fixat a la paret, a l’interior del qual hi figurava una imatge, ja fos pintada o de bust redó (guix, fusta marbre o ivori), la qual presidia el menjador. Freqüentment anava cobert per una cortina de tela de ras, cànem, seda o altre tipus de drap, que també solia ser pintat. En altres, l’armariet era tancat amb dues portetes, fixades amb petites frontisses, als costats de la caixa, que a l’hora de l’oració s’abatien deixant al descobert la imatge principal. Les dues portetes solien tenir pintats, a les cares interiors, sants o algun motiu que emmarcava la imatge principal. A un costat de l’oratori hi solia haver una llàntia d’oli que penjava d’una cadena, en la qual s’encenia una llumenera.
El drap de pinzell: Era una tela primerament engrutada i després pintada, fixada a una taula o proveïda d’un bastiment de fusta, que solia penjar de la paret. Altres vegades, la peça podia formar part de l’oratori, ocupant la paret central del menjador. Aquests draps de pinzell solien ser petits, i són una prova clara d’un gust nou i d’una manera de representar les imatges a la manera italiana – renaixentista.
El drap de tinell: Peça de tela, més llarga que ampla, que solia col·locar-se sobre el tinell, i estava adornat amb brots, fulles, o figures humanes (galant i donzella). Generalment era de ras (Arràs – França) però també ni havia de seda, cànem o altre teixit.
Imatges de paper: Alguns preveres i frares, per obtenir una almoina o alguna compensació econòmica, dibuixaven en petits trossos de paper, figures de Sants, Passatges de la Passió, La Trinitat … que els feligresos adquirien per fixar-los a la capçalera del seu llit. Eren de poc valor artístic i de material molt feble, raó per la qual tan sols coneixem la seva existència a través dels inventaris.
El cortinatge: Al voltant del llit de les famílies benestants, se disposaven quatre cortines i un cobricel que permetien un total aïllament dels dorments. Les teles, de colors negre, verdes i vermells eren decorades amb motius molt diversos. Dos galants i dues donzelles enfrontats, escuts heràldics dels llinatges dels esposos. Moltes vegades solien localitzar-se a l’interior dels baüls i caixes, indicatiu de que eren renovades i retirades en els mesos d’estiu, i utilitzades en els mesos de més fred.
La temàtica pictòrica a les cases menorquines
Els gustos decoratius de les estances menorquines atenien als dos principals condicionants ideològics de la societat illenca: un marcat caràcter religiós, propi d’una societat arrelada en creences ancestrals i una forta confiança amb la Providència, i una altra atent a les noves corrents ideològiques, arribades de fora (sobretot de Itàlia a través de Mallorca)que preludien unes tendències renaixentistes en les persones més riques, però que deixaven poca empremta a nivell popular.
El principal tema religiós de les cases era gaudir d’una representació de Nostra Dona Santa Maria, la qual estava present a la majoria dels albergs; un tema que el trobam mesclat amb altres passatges i figures, com: Nostra Dona i Santa catalina; amb Jesús al braç; amb sant Joan Baptista i Sant Francesc; o el tema de l’Anunciació i els Set Goigs de la Verge.
Segueixen en importància els passatges de la Passió de Crist, com: El misteri del trobar de la Creu(1487); lo davallament de la Creu e la Resurrecció (1485); La Verònica(1490); la Passió o Crucifixi de Jhesu Crist (1494.
La representació de Sants, de dos en dos o formant grup: Sant Antoni i Santa Catalina (1474); Santa Magdalena (1486); els dos Sants Joans (1489); Sant Hieronym e Santa Jordi ; Sant Joan Baptista ab la sua Ystòria (1494); història de Sant Jordi (1500); Sant Onofre (1497).
Un altre grup, encara que menys nombrós, és la representació de temes de l’Antic Testament o escenes bíbliques. Entre elles hi figuren: Ystòtria de Santa Sibil.la(1475 – 1500); la Creació d’Adam i Eva, encara que aquest tema es també purament del Renaixement (1486); Els Tres Reys d’Orient(1487 i 1492), Istòria de Susanna(1493).
És interessant anotar l’existència de pintures de gust renaixentista a Ciutadella a final del segle XV i principi del XVI. Encara que no pugem valorar la seva qualitat artística, en alguns es fa referència a que procedien de Flandes i altres de Venecià, dos focus artístics importants, on els tallers de pintura pareixen reproduir incessantment els motius per abastir una demanda i una clientela que els adquiria per ornar les seves cases.
Els temes que apareixen són: Les Tres deesses Venus, Juno e Pallas (1471 – 1497); Les Tres deesses e Paris (1485); Istòria de Paris amb les deesses(1486 – 1494); la creació de Adam e Eva ; Figures de Hector e Priam (1493); Istòria de Griselda (1493); Ystòria de Júpiter i Argos(1497), Homes salvatges (1490).
A través de totes aquestes manifestacions artístiques podríem concloure que l’illa de Menorca, principalment Ciutadella, la capital, era oberta a tota classe d’influències exteriors, i no estava tancada, reclosa i absent de tot el que passava a Europa.
