Té 62 anys. Va estudiar Farmàcia i treballà durant 11 anys a una farmàcia pròpia, fins que va sentir la necessitat d’ampliar altres aspectes de tractaments per ajudar millor a les persones. Es considera una eterna estudiant perquè cada dia aprèn i procura estar el dia de nous tractaments o tècniques per millorar a la seva feina, confessa que no diferencia vida de feina, viu tot lligat. Creu en l’Amor com la força més potent que existeix.
Ets estudiant de farmàcia. Com vas iniciar-te en el món terapèutic?
Sempre m’ha meravellat el funcionament del cos humà, què l’alterava i
què l’equilibrava. Tot i la meva formació i dedicació com a farmacèutica veia que tot tractament quedava limitat si nomésconsideràvem el cos físic. M’adonava que moltes vegades només enescoltar i donar un consell feia més bé a la persona que qualsevolaltre tractament. Llavors vaig començar entendre que tot te que sermés senzill.Vaig posar-me a estudiar Medicina Tradicional Xinesa, quatre anysaquí i un màster a Pequín treballant a hospitals.
Què no et convencia de la medicina tradicional?
Em faltava el tracte individualitzat de la persona, el fet de saber què li
està passant aquella persona, què li ha portat a la malaltia o quins factors han
influït.Entenc un símptoma com un senyal del cos de que alguna cosa no funciona bé im’agrada treballar en aquesta línia. Consider que si no arribem a l’origen del conflicte o desequilibri, elproblema es seguirà repetint. Per això veiem que tenim temes crònics orepetitius.
La medicina és per vendre i no per prendre?
Medicina és la que cura i crec que ha de ser el més natural possible
per no alterar altres sistemes. Com a farmacèutica he estudiat els
efectes favorables dels medicaments però també els adversos. Podríem
deixar els tractaments químics per a casos aguts i procurar donar
substàncies més naturals en casos lleus o crònics, si això és possible.
Veig en la pràctica diària que si contemplem la part emocional de la
persona, l’equilibri de la persona es pot recuperar amb més
facilitat.
Aquest és un concepte que costa acceptar… Imagino que no deus tenir un mode occidental convencional de la medicina al·lopàtica amb les pacients… Quin és el mode en el què atens a una persona ara?
La base del meu diagnòstic és amb el test de Kinesiologia (*Lectors en parlarem en una futura entrevista, si no ho coneixeu, us invitem que investigueu què és). És a través dels símptomes (que veig com ho somatitza la persona en el cos físic) i que podréaccedir a investigar l’origen. Un cop veigquin camp hi ha el desequilibri, amb tècniques d’alliberació emocional, identifiquem la causa del desequilibri, i després trob quina és la manera mésnatural i ràpida per tornar l’equilibri.
Quina és la base de molts dels símptomes que veus?
Un tema molt comú és la falta d’autoestima. Això afecta la vida
personal, professional i social de la persona i en aquest cas, si no
aconseguim recuperar-la, cap tractament serà efectiu.
Ara bé, un coprecuperem l’autoestima, els fonaments de la vida estan ben assentatsi la persona ja pot construir la casa que vulgui, que es mantindrà en
el temps. Jo sempre dic que:“L’amor és la força més potent que existeix”
Parlem de retornar a l’equilibri, i no de curar. Llavors què és el que et motiva realment de la teva feina?
Cada persona que ve demanant ajuda, és un món que s’ha desestabilitzat.
Em motiva poder ajudar a tornar l’equilibri i millorar l’estat i la
vida d’aquesta persona.Em motiva veure els resultats de millora.
Don gràcies quan diuen que tornen a ser el que eren fa molt de
temps, quan estaven bé.Tot això em motiva per seguir aprenent i treballar cada dia millor.M’apassiona el que faig.
Parla’ns del llibre que presentes Las Reglas deljuego de la Vida
Las Reglas del Juego de la Vida és un llibre per despertar la consciència, per qui vulguievolucionar i millorar. Vol ser un llibre per acompanyari ajudar el lector a viure millor enel Present. El Present és l’única franja real que tenim, sense el pes del passat, ni l’estrès pel futur. Portem massa càrrega. Crec que la ment pot ser una trampa, ens pot crear una visió de larealitat de la qual no poder sortir, que ens atrapa i tortura. Peraixò és important recuperar el nostre poder i baixar el de la ment.
És un llibre teòric o pràctic?
El llibre te una primera part de conceptes bàsics i una segona de pràctiques.
Ajuda a prendreconsciència d’un mateix/a.És un llibre per fer la vida senzilla, escrit des del cor ifruit de la meva experiència de vida. És important entendre que lavida té un ritme, i anar a favor seu ens porta la màgia, tot surt bé.Forçar les coses o impacientar-nos pot bloquejar aquest flux.Reconèixer el gran poder de la ment i saber que denosaltres depèn recuperar aquest poder. També ens ajuda a sabernodrir-nos energèticament.També parl de tornar a ser com nens, a recuperar el poder desorprendre que tenen i a sanar el nen que som. En resum, ens potajudar, si volem, a ser millors persones.
Per què està il·lustrat amb dibuixos de nens?
Ho he fet per 3 raons:Primera, perquè és important sanar el nen que vam ser si va quedarferit i tornar a ser nen des de la saviesa d’ara. El fet de dibuixar
com quan érem petits, o pintar, ens torna a aquella etapa i podem
recuperar l’alegria de ser-ho.Segon, perquè al pintar, segreguem serotonina, que augmenta el nostre benestar.I tercer que al pintar amb colors, estem posant color a les nostresvides. I això només ho podem fer un mateix. Recuperem el nostreprotagonisme, el nostre poder.
Ens agrada que feu alguna recomanació als nostres lectors, quina
seria la teva?
Jo recomanaria de viure la vida com si fóssim nens, introduir més
alegria, que no està renyida amb la responsabilitat, agraint i
valorant el que tenim, compartint, deixar-nos sorprendre per la vida
fluint al seu ritme, estimant el que fem, acceptant el moment i fer
canvis per millorar sempre.I si pogués demanar un desig, demanaria: Consciència. Crec que si tots entenim, crearem un món millor.
