La vicepresidenta i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, Bel Busquets, ha participat en el debat polític organitzat en el marc del consorci comú entre Còrsega, Sardenya, Creta i Balears creat el passat octubre. La jornada, dedicada a debatre sobre el paper de la política de cohesió a partir de 2020 per fer front als reptes de la insularitat, ha comptat amb la presència dels presidents de Sardenya, Francesco Pigliaru, i Còrsega, Gilles Simeoni; i el vicepresident de l’Intergroup SEARICA; Tonino Picula.
Busquets ha assenyalat que “les dificultats compartides de les illes han de tenir una resposta, i aquesta resposta passa pels fons de cohesió de la Comunitat Europea”. Per això, sessions com les d’avui serveixen perquè els territoris insulars de la mediterrània demanin “que no només es tenguin en compte factors macroeconòmics a l’hora de repartir els fons, sinó que també tenguin en compte aquelles característiques vinculades a la insularitat: l’aïllament per la manca de connectivitat, la dificultat de les nostres empreses per ser competitives, i la necessitat de conservació del nostre medi ambient”.
A més, ha anunciat que la proposta en ferm del Govern és continuar treballant amb les altres illes, com Còrsega i Sardenya, a través de les oficines regionals a Brussel·les: “hem proposat fer una aliança mediterrània” per defensar els nostres interessos comuns davant la Unió Europea, i també continuar “aquestes trobades de primera línia política per tal de parlar amb els nostres Estats i que posin la insularitat en el punt de mira de la Comissió”. Així, la vicepresidenta ha mantingut una reunió en aquest sentit amb els presidents de les dues illes presents a l’acte.
Política de Cohesió post 2020
Durant la seva ponència, Busquets ha exposat els principis clau en la futura política de cohesió segons el Govern balear. La Política de Cohesió de la Unió Europea destinarà a Balears, durant el període 2014-2020, fons estructurals per valor de 235 milions d’euros entre FEDER i Fons Social Europeu. Això suposarà inversions per uns 520 milions d’euros i projectes com ara el Pol Marí d’Excel·lència a Palma o el desplegament de la banda ampla a les Illes Balears. Això no obstant, el Govern considera cabdal garantir que els fons europeus 2021-2027 aportin solucions als grans reptes que els diferents territoris (entre ells, les illes mediterrànies) hauran d’afrontar.
