Fa dues setmanes us fèiem referència amb un article de com el ioga podia acompanyar-nos durant la menstruació, i arran d’unes peticions, avui ens endinsem en aquest gran tema per a nosaltres, les dones, el cicle menstrual. També amb aquest article podem o volem donar una mica de llum o algunes pistes aquells homes que viuen propers a nosaltres, i que potser per tractar-se de “cosa de dones” ho desconeixen “massa”, i a tots aquells que ja hi esteu aprop a les coses de dones, així que va per tots nosaltres!
Les nostres estructures físiques son una obra mestra. El cos funciona de manera harmoniosa en la majoria de les circumstàncies, i sinó el propi cos té un mecanisme auto regulable, es queixa (per tal que atenguem els desajustos) o s’ajusta a si mateix constantment, en sintonia a les seves pròpies necessitats i capacitats. Ara bé, hem de poder estar en una actitud observadora dels nostres cossos, això ens permetrà estar atentes a l’equilibri, basant-nos en el coneixement propi i la confiança. Crec que un aspecte important per la dona, és la de confiar amb els nostres cossos, ell és savi, tot el que ens comunica té un motiu, una causa d’un efecte, una crida d’atenció amb contracció i generant dolor, una expansió d’energia demanant activitat i moviment enfora, o un benestar que ens permet viure amb plenitud i harmonia.
Ja ens ha mostrat l’Univers com es mou en una multiplicitat de ritmes: la llarga i lenta erosió de les muntanyes, la regular temporalitat de les estacions, l’alternativa del dia i la nit, el moviment circular del Sol i el creixement i retirada de la Lluna, que veiem el seu reflex tots aquells que vivim propers a la mar. La lluna, l’aigua, les emocions i la menstruació de sempre han estat aspectes relacionants.
Viure en un cos de dona, és compartir aquest flux del Cosmos, perquè d’alguna manera (més conscient o inconscientment) la part femenina es veu tocada amb l’aspecte de la fertilitat (encara que la noia no tingui edat del cicle, com la dona que si, com la dona que ja se li ha retirat). El reflex del cicle menstrual és una connexió i recordatori de la unió amb la creativitat infinita: la potencialitat de crear i atorgar vida, i com a tal ho fa de manera cíclica.
El cicle menstrual
El cicle menstrual és compost per una sèrie d’esdeveniments que succeeixen una vegada al mes, a una dona sexualment madura. Des de la primera menstruació ( la menarquia) fins a la cessació de la menstruació (la menopausa) és un patró que es repeteix constantment. Cada cicle és iniciat per una hormona estimulant del fol·licle,que la produeix la glàndula pituïtària, situada a la base del cervell.
Aquesta hormona regula el desenvolupament, el creixement, la maduració puberal, i els processos reproductius del cos. A la dona produeix la maduració dels òvuls i a mesura que el fol·licle madura, es segrega estrogen per revestir l’úter que podria rebre l’òvul fertilitzat. L’estrogen també afecta la glàndula pituïtària, de manera que segrega una altra hormona, la luteïnitzant (per produir progesterona).
Quan aquestes dues hormones assoleixen un determinat equilibri en el cos (el voltant del 14è dia), el fol·licle madur allibera l’òvul desenvolupat d’una de les dues trompes de Fal.lopi. Després que l’ou és expulsat, el fol·licle s’anomena (corpus luteum) estimulat per l’hormona luteïnitzant per la producció de progesterona, la qual inhibirà una nova ovulació i mantindrà el revestiment de l’úter, preparat per rebre l’òvul fertilitzat. Si l’òvul es fertilitza, es dirigirà per la trompa de Fal-lopi cap a l’úter, lloc on s’implementarà. El fol·licle continuarà segregant progesterona fins que la placenta continuï la seva tasca.
Quant l’òvul no és fertilitzat, el fol·licle desapareix els 24 dies. La secreció d’estrògens i progesterona disminuirà ràpidament i s’acaba desfent el revestiment uterí, creant l’inici del flux menstrual. L’hormona estimulant del fol·licle de la pituïtària es fa dominant un altre cop, i un nou fol·licle i un nou òvul comencen a desenvolupar-se.
És interessant saber que aquesta mateixa hormonaestimulant del fol·licle, en els homes genera la producció i regulació de la gènesi d’esperma, molt més coneguda com l’activitat de la testosterona que estimula la producció d’espermatozoides els testicles.
La menstruació
La menstruació no és més que el procés en què el cos allibera el recobriment de l’úter que no ha emprat. El fluid menstrual surt per la vagina i consisteix en un teixit d’escamat i de sang. Aquesta és la mateixa sang que circula usualment en el cos, excepte que no té conté agents coagulants. És la mateixa sang i teixit que hauria mantingut l’òvul si aquest hagués estat fertilitzat. No hi ha res particularment brut en aquesta substància, encara que pugui desenvolupar una olor desagradable degut a la descomposició que segueix experimentant després de deixar el cos. La menstruació sol ocupar entre 3 i 7 dies cada mes, i s’alliberen uns 70 mil·lilitres de líquids en cada període. Normalment comença entre els 10-14 anys, encara que pot esperar-se fins als 17 o 18 anys. En general va acompanyada per al creixement i desenvolupament dels pits i l’aparició de pèl púbic. El cicle menstrual pot continuar durant uns 30-35 anys, durant el qual només s’interromp en cas d’embaràs o de malaltia. La cessació del cicle és la part del procés d’envelliment, ja que normalment quan envellim produïm menys quantitats d’hormones, fins a deixar de produir-les. Aquest període es denomina menopausa i també climateri.
La menstruació dolorosa
El fet que algunes dones pateixin períodes de dolor durant la menstruació, i s’hagi normalitzat en l’àmbit social, i a la vegada amagat darrere d’analgèsics, la menstruació de forma natural, no hauria de produir dolor. L’experiència de què per altres dones la menstruació no és una càrrega, ens dóna l’índex a pensar que encara que moltes ho viuen com quelcom “normal”, de que els faci mal, de sentir molts símptomes físics i alteracions normals, no és ideal. Així que valorem el fet que les coses i successos al voltant de la menstruació poden ser d’una altra manera. El dolor durant el període de la menstruació, com qualsevol altre dolor, és un senyal que alguna cosa està desequilibrada en el cos, i no ho arreglarem si ho acceptem com quelcom modificable.
L’altra setmana us dèiem com a través del ioga, podem actuar positivament per eliminar el dolor durant el període, per la regulació hormonal que aquesta pràctica ens ofereix, i a la vegada redescobrirem la nostra herència de la salut femenina.
El perquè
La dismenorrea, la dificultat i dolor durant el període menstrual, és molt comú, i poc compresa mèdicament, però hi ha na Katherina Dalton, d’Estats Units, una investigadora en el camp del dolor femení explica que hi ha dos problemes diferents en aquest aspecte:
- La dismenorrea espasmòdica, que es caracteritza per espasmes i dolors aguts a la zona baixa de l’abdomen, presentant a vegades nàusees o tremolors al principi del període, que en general es regularitza després del naixement del primer fill.
- La dismenorrea congestiva, que està associada a una tensió que els metges anomenen “síndrome premenstrual”. Un fort dolor a l’abdomen, a la part baixa de l’esquena que pot començar tres o quatre dies abans de començar el sangrat. Algunes dones observen inflamació i fragilitat els pits, a l’abdomen i/o una sensació general de pesadesa. També pot reflexar-se una major retenció de líquids amb un augment de pes temporal, fins a tres kilos, i pot haver-hi també nàusees. Mals de cap, la rigidesa generalitzada i l’estrenyiment també. Ara bé, els aspectes pitjors i més mals de passar són els aspectes psico-físics, com la irritabilitat, la sensibilitat emocional que fa que durant aquests dies del mes, fins que la intensitat anirà disminuint i alleugerant en el moment que s’inicia l’hemorràgia. Aquest tipus de problema menstrual és força comú en moltes dones, de totes les edats, des de la pubertat fins a la menopausa, ara bé, els estudis diuen que les dues dismenorrees, l’espasmòdica i la congestiva, són degudes a un desequilibri hormonal. En el dolor espasmòdic hi ha un excés de progesterona en el cos, i en el cas congestiu hi ha un excés d’estrògens.
Una altra doctora, la Elisabeth Connel, suggereix que els espasmes uterins podrien produir-se pels alts nivells de prostaglandines, que son pseudo-hormones, produïdes en grans quantitats per la coberta de l’úter, just abans de recobrir-se. La falta de progesterona (és a dir, l’excés d’estrògens) també provoca que les cèl·lules del cos retinguin sodi i perdin potassi, produint grans conseqüències amb la transmissió d’impulsos en tot el sistema nerviós. També sabem que el cervell depèn d’una correcta proporció de sodi i potassi, per tant, això ens du a observar que el desequilibri hormonal és també l’arrel fisiològica de la vulnerabilitat emocional durant la menstruació.
L’enfoc iòguic
Encara que molts metges generalment proposin tractar les dificultats menstruals amb analgèsics i suplements hormonals com són les pastilles anticonceptives, es una solució que a dia d’avui hi ha més dones que no volen utilitzar-la. La pràctica del ioga en canvi ofereix mètodes naturals i també efectius, sense efectes secundaris tòxics i amb beneficis que s’estenen més enllà de l’aspecte físic. També la dona ha de cuidar la seva dieta, equilibrada ajudarà a un bon estat de segregació hormonal.
Els dolors durant el període no són imaginaris, són molt reals, i molt sovint hi ha raons físiques que els expliquen, ara bé hem d’aprendre a gestionar actituds emocionals negatives, conflictes respecte a sentiments sexuals, o activitats sexuals durant aquests dies. Sovint també hi ha un sentiment de culpa subjacent, encara que inconscientment, pot fer sentir el dolor com algun mode de càstig a experiències reals o imaginaries en relació a la vida sexual de la dona. Sovint l’aparició de la menstruació incideix amb el sorgiment del desig, i aquest és un aspecte que de la cultura heretada de la qual procedim, no han sabut evocar-nos massa llum, coneixements, ni acceptació com a part natural de la vida. Podem fer-ho nosaltres ara, de manera conscient, acollint-ho perquè es sani, perquè s’equilibri tot possible desajust o malestar.
Recomanacions iòguiques
Certament moltes dones em preguntàveu si era segur practicar ioga durant els períodes, inclús durant l’embaràs o si era recomanable durant la menopausa, ja que moltes senten dolor en els ossos, i sensació de debilitat, i la resposta és de sentit comú, sí, però practicant sense esforçar-se, sense anar més enllà de què el teu cos et diu, i òbviament prendre algunes indicacions dels teus Mestres de ioga. Ara bé, no hi ha cap motiu per abandonar la pràctica. És més, és conegut com una dona que està acostumada a practicar ioga, i coneix el seu propi cos, que millor que continuar practicant, amb l’autoconeixement i necessitats reconegudes que el seu propi cos té, durant aquells períodes en què sent debilitat, dolor, malestar…
Aquelles dones que us esteu plantejant començar a fer ioga, us diria, proveu com us sentiu amb el ioga, sense fer cas el pensament col.lectiu, què t’han dit o has cregut sempre… Tanmateix quan hi aneu permeteu que el vostre professor/a estigui al càrrec de les teves necessitats, requeriments en cada moment, per tal que us pugui oferir algunes indicacions personalitzades.
Els primers dies de la menstruació no són aconsellables posicions invertides intenses, però si que posicions com la d’assentar-se de genolls, les posicions d’expandir i contraure la part baixa de la panxa i esquena, la pràctica de la respiració abdominal, tècniques de concentració, relaxació i respiració seran totalment adequades.
Durant la resta del cicle, un programa equilibrat d’asanas harmonitzarà la producció d’hormones a través de la subtil activació de les glàndules. Les posicions de ioga fan com un massatge, una compressió a les glàndules i els òrgans interns, forçant que la sang viciada a sortir del cos i permetent una circulació de sang fresca. És de ben estudiat, que les glàndules i la totalitat de l’aparell reproductor es tonifiquen i s’enforteixen amb la pràctica de ioga.
