La irrupció del partit ultradretà Vox al parlament andalús amb 12 escons ha estat la notícia què ha fet saltar totes les alarmes dins els partits polítics, a esquerra i a dreta i a nord i a sud. Com diu la dita castellana: “Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar” i a hores d’ara ben segur què n’hi ha de ben xopes de barbes… i és que la dreta andalusa anava ben confiada de que – tal i com deien les enquestes – Vox just trauria un parell de diputats (ells mateixos fiaven de 5 o 6 com a molt) i que l’espai hegemònic dels liberals se’l repartirien PP i Ciutadans. Mentre l’esquerra fiava que la confluència d’EU i Podem fos decisiva per sumar prou diputats i condicionar la victòria (que ningú posava en dubte) de Susana Díaz. Idò, nyas! Ni uns ni altres se n’han sortit i la dreta pot governar per primera vegada Andalusia, però això sí, amb la ingerència de Vox, un partit antifeminista, que vol fer desaparèixer les autonomies, anti europeista, que es declara en contra de la llei de Memòria Històrica, que vol derogar la llei de Violència de Gènere, que vol il·legalitzar partits i associacions i “alguna ONG” (sic) i que, en definitiva, al seu programa electoral al·ludeix directament a la “reconquesta”. No són, ni d’aprop, bons companys de viatge per una dreta (PP i Ciutadans) que volen assolir el Govern d’Espanya.
I mentre, aquí, es van coneixent noms i cares que apunten a les eleccions locals i autonòmiques. Pel que fa al Consell, Coia Sugrañes aspira a guanyar sense deixar el seu escó al Parlament, tot i que Susana Mora li posarà difícil i ja comença a mostrar algunes de les seves cartes. Cristina Gómez, sense el recolzament del seu partit ha demostrat que “Sí que es pot” i tornarà a entrar en combat. Maite Salord posarà damunt la taula el seu bagatge i les xifres al capdavant de Promoció Turística, i així ja tenim confirmat el quartet de candidates a presidir Menorca. Passaran factura temes com el lloguer turístic o la mobilitat?…Des de l’esquerra són conscients del desgast que suposa governar i de les dificultats que tenen a l’hora de comunicar i, en alguns casos, pensen que mentre puguin reeditar el pacte a tres bandes, ja es donen per satisfets. Cal veure encara quí presentarà Ciutadans i quí el Pi, i en cas de necessitat, cap a on tombarien els regionalistes la balança?…ah! i tot això amb permís de Vox, que, vist el terrabastall d’Andalusia, ningú descarta un bon enderrossall a la Plaça de la Biosfera. D’aquí a mig any sortirem de dubtes.
