L’objecte d’aquest Projecte de llei és l’actualització i la millora de la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears, adaptant-la a la normativa actual, a la realitat i a la reformulació del terme i al concepte de cultura popular i tradicional. Han passat més de setze anys des de l’aprovació de la Llei 1/2002 i, per tant, se’n fa palesa la necessitat de revisar-la i actualitzar-la.
La futura llei té com a objectius primordials l’adaptació a les legislacions i les normatives actuals en matèria de patrimoni cultural immaterial, l’actualització de la definició conceptual, la revisió de les figures de protecció, la creació d’òrgans de consulta i de supervisió, la implicació de totes les administracions i agents culturals, la participació ciutadana i la previsió de més recursos.
L’any 2003 es va aprovar, per part de la UNESCO, la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (IPC), que va ser ratificada l’any 2006 i que ha estat el referent a l’hora de redefinir conceptes i continguts i ampliar els camps de participació i l’abast del patrimoni susceptible de ser regulat en aquesta nova iniciativa.
La nova llei amplia el concepte de patrimoni cultural immaterial i els seus àmbits, el concepte de portadors (comunitats, grups o persones portadors d’elements del patrimoni cultural immaterial que reconeixen la manifestació immaterial com a part integrant del seu patrimoni cultural), i els requisits i les característiques del patrimoni cultural immaterial.
En la nova norma hi destaca el fet que només es tindrà en compte el patrimoni cultural immaterial que sigui compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre les comunitats, els grups i les persones, amb la protecció dels animals i amb el desenvolupament sostenible.
La llei defineix el concepte de salvaguarda com les mesures encaminades a garantir la viabilitat del patrimoni cultural immaterial. En aquest sentit, una novetat important és el capítol III, sobre mesures de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, i el capítol IV, de règim de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, la finalitat del qual és dur a terme accions que tenguin com a objectiu promocionar, fomentar i protegir aquest patrimoni.
El capítol II inclou un altre canvi significatiu que fa referència a les figures de protecció. En la llei anterior es regulava el patrimoni etnològic i les festes d’interès cultural, però la nova llei les denomina categories del patrimoni cultural immaterial, i n’estableix tres: els Béns d’Interès Cultural Immaterial Compartits, que reconeixen les manifestacions comunes al conjunt de les Illes Balears i que representen una sola identitat nacional compartida; els Béns d’Interès Cultural Immaterial, que recullen les manifestacions més representatives del patrimoni cultural immaterial de cada una de les illes, i els Béns Catalogats Immaterials, que corresponen als béns o manifestacions que, tot i no tenir la rellevància que els permetria declarar-los Béns d’Interès Cultural Immaterial, tenen prou significació i valor per constituir un bé que s’ha de protegir singularment. Dins aquests darrers, d’acord amb la disposició addicional segona de la llei, les manifestacions que s’havien declarat Festes d’Interès Cultural passaran a tenir la consideració de Béns Catalogats Immaterials.
Ateses les diferents categories dels béns, pel que fa al procediment per tramitar-ne la declaració, hi ha diferents maneres d’iniciar-lo. En el cas dels Béns d’Interès Cultural Immaterial i els Béns Catalogats Immaterials, els han d’iniciar d’ofici els consells insulars per iniciativa pròpia o a instància d’una altra administració pública, comunitat, grup o persona; i els Béns d’Interès Cultural Immaterial Compartits els ha d’iniciar d’ofici el Govern de les Illes Balears o s’iniciaran a instància d’una altra administració pública, comunitat, grup o persona.
Així mateix, el capítol V preveu la creació d’òrgans col·legiats de caràcter consultiu i se n’amplien les propostes i iniciatives. Una altra novetat del mateix capítol són les institucions consultives, que hauran d’emetre els informes dels experts que calguin sobre les diferents matèries.
L’esborrany de l’Avantprojecte de llei ha seguit els tràmits d’audiència i d’informació pública del Govern de les Illes Balears, entre altres tràmits preceptius de sol·licituds d’informes; un procés participatiu que ha permès als ciutadans i ciutadanes poder informar-se de l’Avantprojecte de llei i incorporar-hi propostes i suggeriments.
La redacció de la proposta ha comptat amb la participació del Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional, que presideix Andreu Ramis, i amb la participació de representants de les quatre illes experts en la matèria.
