L’ordre judicial de requisar els telèfons mòbils i ordinadors d’un periodista de Diario de Mallorca i d’una altra reportera d’Europa Press Balears en el marc de la investigació del Cas Cursach ha desencadenat una onada d’indignació entre companys de professió i ciutadans. Aquests fets, tot i estar emparats per una ordre judicial, trenquen amb les premisses bàsiques de la llibertat d‘informació. Tant el Sindicat de Periodistes de les IB com l’Associació de Periodistes de les IB, així com diverses organitzacions periodístiques nacionals han posat el crit al cel i han censurat aquestes actuacions. I és que les autoritats judicials i policials ni tan sols van deixar a la periodista consultar amb el seu advocat, directament li van requisar el telèfon mòbil personal. El secret professional està emparat en l’article 20 de la Constitució Espanyola (sí, la que la setmana passada complí els 40 anys) perquè és imprescindible protegir la identitat de la font en l’exercici de la professió periodística. Si es vulnera el secret professional s’elimina una de les vies més importants d’accés a la informació. De fet només es sol revelar la font d’informació quan s’està segur que aquesta ha mentit o quan hi ha perill físic per a les persones.
En els casos com aquest que fa referència a filtracions periodístiques, la jurisprudència eximeix d’aquest delicte als periodistes i ho atribueix en el seu cas als funcionaris que hagin facilitat la informació. Cal recordar que el secret professional és un dret dels periodistes i té una doble finalitat: emparar al professional dels requeriments de tercers perquè reveli les seves fonts, així com a la font que li ha subministrat la informació. No revelar les fonts d’una informació és un dels pilars bàsics de la llibertat de premsa i per tant aquesta confiscació vulnera el dret dels periodistes al secret professional.
Des d’El Iris ens solidaritzam amb els companys i companyes de Diario de Mallorca i Europa Press, i defensam, i sempre defensarem, que el dret al secret professional i al silenci és irrenunciable per a tot periodista. No tot val en periodisme, clar que no, però tampoc val tot en les actuacions dels representants de l’Estat de Dret i menys, quan es conculquen drets fonamentals de l’exercici periodístic.
