L’únic episodi de violència coneguda en època pretalaiòtica, és la llegenda de la construcció de la Naveta dels Tudons. ¿Recordau com la pedra que hi falta és suposadament, al pou de sa Barrina, llençada pels gegants? Més enllà, les construccions de naveta, en llocs plans i accessibles de tota l’illa, ens han demostrat com la convivència era més aviat pacífica. Tanmateix, les excavacions al Cap Costaner de Cala Morell podrien afegir un episodi una mica més fosc a la prehistòria de Menorca.
15 cases en un espai de pocs metres quadrats, al qual s’accedeix per un camí estret i escarpat, a un cap costaner que dóna ben al nord. Si fos per tenir un xalet d’estiu, encara podria semblar una bona idea. Però el que els arqueòlegs del projecte Entre Illes -responsables de l’excavació de Cala Morell- han trobat, és quelcom ben diferent. “Quan tries un lloc així per anar a viure, és perquè no et queda res més. Estàs totalment marginat i a més l’has fortificat amb murades”, explica una de les responsables del projecte Montserrat Anglada. La hipòtesi de partida del projecte, però, era ben diferent. “El punt de partida és el fet que podien ser llocs d’entrada de comerç (Cala Morell i el jaciment que s’està excavant a Porto Cristo de manera simultània dintre del mateix projecte Entre Illes). L’objectiu era investigar el comerç, el contacte que tenien amb l’exterior, perquè són dues ubicacions de cara a la mar. Però després de 8 anys, no hem trobat cap senyal que ens indiqui que eren punts de contacte, sinó que miraven cap a terra ferma, cap a l’interior. Cala Morell era un lloc habitat de manera contínua, i ho veiem amb les evidències d’activitat quotidiana. Però síque crida l’atenció la ubicació a un lloc tan marginal. La seva zona de feina és a l’exterior, els camps de conreu. Però a l’hora de viure, cercaven una protecció, el que implica que existia una conflictivitat, d’alguna cosa es protegien”, remarca l’arqueòleg Damià Ramis.
De què es protegien, ja és més complicat de saber.
Les murades de la costa
La singularitat del poblat de Cala Morell ha fet que els investigadors del projecte Entre Illes obrin nous horitzons que els permetin respondre a les incògnites que se’ls hi han plantejat. “Comences a mirar al voltant i veus que hi ha d’altres poblats que estan damunt turons o llocs elevats amb les mateixes característiques, com el de Sa Bassa Verda o el Pugi de Sa Fita a la Vall. Hem vist que és un procés que no és aïllat, sinó que es repeteix el model, almanco a aquesta zona de Menorca, el nord de Ciutadella”, remarca Anglada. “El que encara no sabem explicar és aquest doble patró: poblats sense cap classe de defensa, en llocs de fàcil accés, i altres que estan fortificats i en zones relativament inaccessibles. Hi ha peces del puzle que encara no encaixen. Perquè no tenim signes de violència en el registre funerari d’aquesta època.”
De fet, tal com explica Damià Ramis, “els textos que tenim fins ara, defineixen l’època de les navetes com una cultura pacífica, d’aldees situades en llocs plans sense preocupacions defensives. Ara hi hem d’afegir aquest altre patró d’assentaments fortificats, coincidint en el temps.”
Un poblat amb encant
Tanmateix, la vida a Cala Morell no era molt diferent de les dels veïns de l’interior de l’illa. Eren economies familiars, de subsistència, que conreaven la terra i només miraven cap a la manera de forma esporàdica. Un fet, assegura l’equip, bastant peculiar, per la proximitat de l’aigua. Sí que destaquen dos elements, dintre del poblat, que el fan una mica especial.
El primer són les dues basses o “cisternes per emmagatzemar aigua, que són dels més antics que es coneixen avui en dia a Balears. És una obra d’enginyeria, estan forrats fins i tot, per poder conservar l’aigua. Segurament els devien tapar també. En un moment tan antic és una cosa molt innovadora”, assegura Ramis.
El segon element és la construcció més elevada que hi ha a dins del poblat. Anglada explica que “sabem que va patir un incendi i el sostre va caure, el que va crear com una càpsula del temps, el que ens donarà bastante informació de com feien les construccions. Abans d’excavar-se, es pensava que era un possible far. Realment no ho ha estat, però ja veiem que era diferent i esperam amb ganes els resultats de les anàlisis dels materials que hem investigat”.
El projecte Entre Illes
El projecte Entre Illes va començar l’any 2011, amb el Museu de Manacor i el Museu de Ciutadella. El promotor és l’Associaciód’Amics del Museu d’Història de Manacor i les excavacions se subvencionen gràcies al Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament de Ciutadella. En aquests moments, hi ha quatre persones fixes a dintre del projecte: Magadalena Salas, Maria José León, Damià Ramis i Montserrat Anglada, que cada octubre fan feina a la campanya d’excavació. També compten amb la participació de voluntaris de les dues illes.
El projecte va néixer arran de la hipòtesi que Cala Morell podia ser un punt d’entrada de comerç. Abans de les excavacions del projecte Entre Illes, l’arqueòleg Lluís Plantalamor ja havia fet un mapa del poblat, als anys 90, el qual s’ha ampliat amb els descobriments de més cases per part de l’equip d’excavació.
El poblat de Cala Morell té una cronologia d’ús d’entre el 1.600 el 1.200 abans de Crist, que coincideix amb el final de la cultura de les navetes. La feina de l’equip Entre Illes també inclou la conservació i adequació de les estructures descobertes, que s’han senyalitzat per tal que els visitants en puguin descobrir la història.
