La jove Maria Bauzà Villalonga va estudiar enginyeria física i matemàtiques a la Universitat Politècnica de Catalunya en quatre anys i mig. Amb una ment ràpida i brillant, va seguir camí en el camp de la investigació fent un màster. I ara amb un doctorat, pel qual Facebook li ha fet una aportació econòmica que li permet centrar-se únicament en la investigació. El seu camp, la intersecció entre robòtica i intel·ligència artificial: tot un repte que des de fa poc menys de cinc anys estan assolint gegants tecnològics com Amazon, Microsoft o Apple.
“Lo millor que pot tenir una persona que tengui beca, és que li cobreixi tot, sense haver de treballar en altres àmbits. I Facebook, m’ha fet com un regal que em permet estar 100% concentrada en el que vull fer.” Així s’expressa na Maria, que durant les vacances de Nadal ha tornat a casa, a Ciutadella, des de Boston, on treballa al MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts), un dels centres d’investigació més importants del món.
- Quina és exactament la feina que fas?
- Lo que faig és robòtica amb intel·ligència artificial. Lo que volem és que els robots tinguin dexteritat, que sàpiguen manipular objectes, que tinguin destresa. Com un robot interactua amb el món és una cosa molt important i que encara no està resolta. El que jo vull fer en particular és poder-lo dotar de tacte, perquè hi ha molt de potencial. Hi ha un sensor per tacte que és molt bo, però queda sense resoldre la pregunta de com combinar el tacte amb la visió (a través de càmeres). D’aquesta manera tindrem robots més eficients.
- Quin és el repte que suposa aquest enfocament?
- Els robots fa molts anys que són a la indústria, però dur-los a un ambient quotidià, ficar-los dins una casa, suposa un problema, perquè el robot ha de ser intel·ligent. L’entorn és canviant, i s’ha de poder adaptar. El que volem resoldre és com els robots reben els inputs sensorials a través de vista i tacte i fer-los reflexionar sobre el que reben. En un món real, com és una casa, sempre passen coses. I l’adaptació a l’entorn és el problema que estem intentant resoldre nosaltres. Per interaccionar bé has de tenir un raonament sobre lo que veus i també sobre el que toques, com fan les persones.
- Tindrem robots realment intel·ligents si segueixen aquest camí?
- Hem vist com la intel·ligència artificial, en alguns àmbits, ens supera. Són àmbits on els robots tenen una avantatge sobre nosaltres i és la capacitat de computar, de fer moltes operacions en molt poc temps. Però en un entorn canviant, on has de processar la informació externa, és quan un robot li costa molt més. S’han fet passes, però hi falta molt per fer.
- I veurem un robot amb intel·ligència similar a la humana?
- La tecnologia està accelerant a un ritme molt gran. Fa 100 anys vam viure canvis molts grans, que afectaven la vida de manera molt clara, com la possibilitat de poder-te dutxar amb aigua corrent i calenta. Però els canvis a dins del nostre dia a dia no han estat tan grans. La tecnologia anirà augmentat molt, però el nostre benestar no tindrà pics tan grans de canvi.
- En 50 anys podrem tenir intel·ligència artificial similar a la humana?
- Està difícil. Però sabem que es pot fer perquè l’ésser humà n’és el millor exemple. Al cap i a la fi, nosaltres som, primordialment, un sistema d’àtoms. Per tant, hi ha d’haver una manera de construir-lo. Hi ha molta gent que està animada i esperançada de què podrem tenir, potser no una intel·ligència com la humana, però alguna cosa molt semblant. No serà quelcom que arribi d’un dia per l’altre, sinó a poc a poc. Ens hi anirem adaptant. Abans de tenir un robot molt intel·ligent tindrem un robot poc intel·ligent i un robot molt dolent, passarem per totes les etapes. També hem de tenir en compte que una cosa és crear una tecnologia i l’altra dur-la a la societat. Aquí i entren temes polítics,ètics, assegurar-se que les coses estan ben fetes… una empresa no vol dur un producte i que aquest producte es carregui una persona. S’asseguren que el que treuen és bo.
- Quines aplicacions tindran les investigacions que dueu a terme?
- Infinites. Però personalment crec que hi ha dos sectors on fa molta falta. Un és la indústria alimentària. Ara mateix són feines dures i que podrien ser fetes per robots si tinguessin aquesta capacitat de raonament d’acord ambls estímuls externs. Per saber si un fruit està madura, per exemple i recollir-la quan toca. Un dels àmbits que pot ser més revolucionari pel que fa al nostre nivell de vida és el referent a la població major. La demografia s’està atracant a la piràmide invertida. Hi haurà poca gent que treballi i molta gent que necessitarà ajuda perquè serà major. Pot ser una persona que faci aquestes feines, però són dures. Aquí els robots tindran molt a dir. Per exemple: les caigudes es podrien minvar amb un exoesquelet que ajudés a evitar aquests accidents. Aquests canvis ens ajudaran, com a persones majors, a poder viure una vida digna.
- Com és el teu dia a dia de feina?
- Bàsicament, llegir què fa la resta de gent. Perquè en investigació funciona molt bé poder combinar idees per fer sorgir una cosa nova. Programar molt, picar codi i implantar-lo al robot. Amb la robòtica has de provar que funciona la idea que has tingut.
- És un camp en expansió?
- Dintre de robòtica i hi ha molta gent que investiga i també en intel·ligència artificial. El meu camp està creixent molt de pressa en interès, perquè té molt de potencial. Fa 15 anys no n’hi havia tant. Però per exemple l’empresa Boston Dinamics i totes les empreses tecnològiques com Google, Facebook, Amazon, IBM, Microsoft… Totes s’han ficat a fer robòtica. S’han adonat que si tens un robot que és capaç d’interactuar en el dia a dia, tens molt a fer i molt a dir.
