Armengol ha fet balanç de la legislatura en matèria turística i ha destacat la consolidació del creixement econòmic de la comunitat gràcies a aquestes polítiques. Per exemple, s’han creat 93.500 cotitzadors més el mes d’octubre (de 431.888 el 2014 a 525.444 el 2018). “Són treballs amb una major estabilitat i amb sous més alts”, ha apuntat Armengol. També ha recordat la millora del conveni d’hoteleria, que ha suposat un benefici en tot el sector i que ha permès liderar la pujada de salaris a tot l’Estat en un 17% i beneficiar més de 137.000 persones: “Tenim xifres de creixement econòmic millors abans que la crisi econòmica i som l’únic territori espanyol amb aquestes característiques”.
En tres anys i mig de legislatura, les Illes Balears han millorat la seva facturació turística en 3.436 milions. Segons dades de l’Enquesta de Despesa Turística, passa de 12.703 milions el 2015 als 16.139 milions el 2018 (encara s’hi ha d’incorporar el mes de desembre). Armengol ha destacat que es tracta d’un “èxit de tothom, que ha de tenir continuïtat amb polítiques que segueixin fomentant la qualitat per damunt de la quantitat”. A més, un estudi encarregat per l’AETIB a la Fundació Impulsa posiciona les Illes en el 8è lloc de 280 en competitivitat turística. No obstant això, Armengol ha deixat clar que “queda molt treball per fer”.
Desestacionalització
La presidenta ha destacat la consolidació de l’allargament de la temporada turística. “Tenim l’hivern amb més treball i turistes de la nostra història”, ha subratllat. D’aquesta manera, ha remarcat que l’aposta de les Illes Balears per la desestacionalització del turisme funciona i aporta importants beneficis a la comunitat. “L’objectiu ha de continuar: generar més riquesa i que es reparteixi millor”, ha apuntat.
El creixement del turisme s’ha assentat també en la temporada baixa. Armengol ha recordat que el passat 2018 no es va créixer ni el juliol ni l’agost, però que es tancarà l’any amb “xifres rècord” per l’arribada de més de 16 milions de turistes, 2 milions més que a principis de legislatura. En aquest sentit, Armengol ha explicat els propers reptes: “La temporada s’ha allargat de manera clara a Mallorca i ara hem de treballar per estendre-la a Menorca, Eivissa i Formentera”.
La vicepresidenta del Govern i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, Bel Busquets, ha recordat que la intenció de l’executiu és que la riquesa que genera el principal motor econòmic arribi a més mans. En aquest sentit, Busquets ha incidit en la importància de suavitzar els pics d’arribada de turistes durant l’estiu i allargar la temporada perquè, ha dit, “volem més llocs de treball, més mesos a l’any i també unes millors pensions en un futur. El que hem de remarcar és que durant la temporada que consideràvem baixa (primavera i tardor) ha augmentat en un 16 per cent l’arribada de visitants i un 22 per cent la despesa que fan els turistes”
De fet, la connectivitat de les Illes amb la resta del món ha millorat de manera notable. Les aerolínies han programat per l’hivern actual la millor temporada baixa de la història, amb un 22% més de places als aeroports balears. Pel que fa al pes del turisme espanyol, les dades confirmen que es tracta del tercer mercat a les Illes Balears en volum de clients (després d’Alemanya i el Regne Unit). S’han incrementat més d’un 7% anual les arribades de turistes de l’Estat i el 2018 es van superar els 2,6 milions.
Rendibilitat
L’allargament de la temporada ha permès que la rendibilitat sigui més alta, ja que ha crescut un 42% des del darrer octubre respecte del mateix mes de 2014. En temporada alta, ha augmentat un 29% i ha passat dels 93 euros l’agost de 2014 als 120 d’aquest darrer estiu. Aquesta pujada gairebé duplica la mitjana de millora en el conjunt de l’Estat, que se situa en el 17,6%.
Aquestes millores han permès que les Illes Balears estiguin immerses en el millor cicle de creació de treball des de l’inici de segle. A banda de l’augment de les contractacions, també ha tingut un efecte directe en la creació de petites i mitjanes empreses. Ara tenim 9.527 empreses actives més que el 2015, i s’ha passat de 87.111 a 96.638, segons dades de l’INE.
