Millora estèticament i seràs una persona guapa i d’èxit. Treballa per assolir un bon càrrec, i seràs una persona lluitadora i d’èxit. Busca la manera de fer molts diners i seràs una persona rica i d’immens èxit. Busca una parella d’èxit i porta al món quatre fills, formaràs una família de pel·lícula, i per tant, d’èxit. Mira les xarxes socials, busca les persones que tenen més seguidors, les que tenen més èxit, agafa’ls com a models, segueix-los i seràs una persona amb un èxit total.
De veritat?
Busca l’èxit fora de tu, i trobaràs infelicitat. L’èxit dels altres no és el que la vida ens té preparat per a nosaltres. I a part, qui diu que amb tot el que veim, tan brillant i TOP 10, és realment l’èxit?
L’èxit, no s’aconsegueix copiant els models de fora, sigui un amic, un vesí, o les persones, més aviat personatges, que esdevenen populars a les xarxes. Quan dediquem massa temps pensant que volem ser com X, ens allunyem del nostre vertader èxit i oblidam que la vida, és curta, massa curta per perdre el temps allunyant-nos de nosaltres mateixos, caminant en sentit contrari al que la vida ens prepara per viure, que no és res més que enriquir els nostres talents i aprendre de totes les adversitats, aquestes, siguin grans o petites.
Siguin com siguin, l’important no és el que et passi, sinó en quin tipus de persona et converteixes. L’objectiu no és adaptar-se a qualsevol mitjà, sinó créixer amb les circumstàncies, ser la persona que se n’ensurt i les aprofita per ser un ésser digne d’existir i compartir.
Per tant, seguint altres models d’èxit, és segur que no ens convertirem amb quí veritablement volem ser, persones tranquil·les i agraïdes de viure el moment present i existent. Perquè l’èxit, el veritable èxit, és millorar a partir de tu mateix i competint sanament amb tu mateix, i no comparant-te amb els altres. Així mateix, valorar el potencial i l’oportunitat d’estar viu. Aquest sentiment d’agraïment pacífic, costa molt de trobar, i al llarg de la vida pot ser difós i confós, l’esbrinem massa tard, per sentir la existència colpida, al cap i a la fi, l’important és sentir-lo en algun moment, mai és tard. Intentem descobrir-lo abans, sense esforç, per disfrutar de llarga vida i curta mort.
Alguns de nosaltres, bàsicament els més joves, perdem o hem perdut massa temps vivint realitats paral·leles; bé sigui per defugir d’una realitat perturbadora, o bé perquè no hem dedicat prou temps a escoltar-nos en solitud i veure el món ric que tenim a dintre per construir la nostra pròpia vida, l’autèntica, la que s’identifica amb el nostre jo més veritable i pur. I ens perdem, amb el que creiem que veuen els nostres ulls; no obstant, no ens adonem que aquelles persones “d’èxit”, poden estar molt soles, sentir-se buides, poc estimades, o poden patir qualsevol problema que evidentment no s’observa a la seva talla 38, al seu cabell i cutis impecable, al seu cos tan flexible i atlètic, a la seva casa, cotxe i família tan fantàstica.
Si ens focalitzem en fer de nosaltres mateixos la nostra pròpia riquesa, rodejats de tresors que ningú et pot robar perquè estan dins el teu propi ésser, ser conscient del teu propi valor i que aquest no té res a veure amb la teva categoria laboral, la teva salut, bellesa, pes o títols acadèmics… Té a veure amb la teva bondat, ganes de ser una persona millor, la teva curiositat, ganes d’aprendre… i quan entens això profundament, arribes a una conclusió: No ets més que ningú ni menys que ningú: però ningú pot ocupar el teu lloc.
Carolina Torres Fernàndez
