Els sondejos han resultat negatius però no es descarta plantejar nous sondejos en altres zones del recinte, així com aprofundir en la investigació històrica.
Els tècnics de la Sociedad de Ciencias Aranzadi han dut a terme una sèrie de prospeccions a la part del darrere dels nínxols moderns: en una meitat s’han trobat excavades sepultures modernes, amb restes de baüls, plàstics, teixits sintètics, etc., i a l’altra meitat no s’han trobat restes d’ossos de cap tipus ni restes de terra alterada.
La proposta de treballar aquesta fossa ve motivada pel fet que encara avui dia hi ha fills vius de les víctimes a Menorca. Entre aquestes víctimes, hi podria haver els menorquins Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés i Josep Filomeno Pons Sintes. És una fossa que presenta un seguit de dificultats però, a proposta de la Conselleria de Cultura, la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses va aprovar dur-hi a terme les tasques pertinents.
Durant el segon semestre de l’any 1936 arribaren al cementiri de Bunyola una quinzena de cadàvers. Eren homes que havien estat assassinats per arma de foc i abandonats a la vorera de camins o carreteres, en la intersecció amb altres camins o torrents. Durant la postguerra l’elevat nombre de defuncions, a causa, entre d’altres, de l’aportació de cadàvers procedents de l’hospital Joan March, va fer que l’espai que ocupava el cementeri antic s’omplís, de tal manera que fou necessària la seva ampliació. Aquest fet fa pensar si els cossos d’aquella fossa comuna varen ser traslladats a l’ossera. Per aquest motiu, es fan necessàries tasques de prospecció arqueològiques per aclarir aquesta circumstància abans de dur a terme una excavació de més envergadura.
