Fa anys que a Menorca es van afegint pantalans, camps de boies i rampes per a facilitar l’activitat nàutica. Es va incrementant constantment l’oferta sense que ningú estigui analitzant si la capacitat de càrrega del litoral ja s’està superant.
Recentment ha sortit a exposició pública el Pla General de Ports de Balears. El GOB ha presentat al·legacions en algunes qüestions referents a Menorca.
Es considera que l’esborrany del Pla incorpora filosofies interessants per a respondre a les necessitats nàutiques de manera més imaginativa per tal de no haver de dependre sempre d’amarraments en làmina d’aigua, com són les rampes de varada, els estacionaments d’embarcacions a terra i d’altres. És una passa important mirar de respondre a la demanda amb solucions manco impactants.
Però es detecta una mancança que resulta clau en un Pla, i és respondre prèviament si cal continuar ampliant l’oferta per respondre (infinitament?) a aquesta demanda. Per aquest motiu, s’ha sol·licitat que el Pla de Ports incorpori una anàlisi sobre la capacitat de carrega nàutica de les illes i sobre el nivell de saturació que es pot estar donant en alguns indrets.
De la mateixa manera que s’ha entès que no resultava convenient ampliar els aparcaments de les platges sense preveure un sostre màxim, sinó adequar l’oferta d’estacionament a la capacitat d’acollida de cada platja, també caldria incorporar al Pla la capacitat nàutica de cada illa i la pressió actual que es registra.
Això és factible a partir d’analitzar en cada cala i platja que rep visites nàutiques, una ordenació bàsica que descompti la zona dedicada a banyistes i les àrees amb hàbitats submarins d’interès (a no ser que disposin de camps de boies que evitin l’ancoratge) i defineixi la capacitat per a barques de cada indret. La suma dels diferents llocs dirà quina és la possibilitat d’acollida.
Cal tenir present també que l’excessiva pressió nàutica sobre una determinada zona acaba per degradar el seu atractiu. Sigui per afectació al fons marí, per contaminació de les aigües o per la pròpia sensació de massificació que puguin tenir els usuaris o la ciutadania que gaudeix del litoral des de dins o de fora de les embarcacions.
Per altra part, en el Pla es detecten actuacions que incrementen la pressió humana sobre zones que fa pocs anys que ja han experimentat ampliacions en aquest sentit, com ara el creixement del port esportiu d’Addaia, on s’afegeix una zona que duplica la zona d’aigua que s’ha estat usant amb aquesta finalitat.
Cal tenir present que no fa gaire anys ja es va fer una reorganització i un increment substancial del nombre d’amarraments de la zona adjacent de cala Molí. La constatació d’un intent de nova ampliació d’oferta uns anys després demostra la necessitat de definir primer la capacitat de carrega per no actuar sense cap sostre.
A les al·legacions presentades també s’exposen els perills potencials de les rampes de varada, que impliquen sovint punts on es duen a terme reparacions i manteniment d’embarcacions. Al respecte, cal recordar que en aquests tipus d’activitat (rascat, pintat, canvis d’oli, etc) s’acostumen a generar residus (sòlids, líquids o en pols) de materials altament contaminants.
És per aquests motius que es demana que es prohibeixin les labors de manteniment i reparació en aquestes zones i que el Pla prevegi espais on hi pugui haver garanties de control de líquids, sòlids i aerosols, de forma que no s’afecti l’entorn proper (ni cap a terra ni cap al mar) i es faci una recollida controlada de qualsevol residu.
Així mateix, s’ha exposat la necessitat de definir concretament els aparcaments vinculats a les rampes de varada. En aquest sentit, el Pla cita diferents llocs (Es Grau, Cala Molí i Macaret, Sant Tomàs…) on es preveu actuar per generar noves zones d’aparcament per a vehicles i remolcs, que complementin el servei previst per les rampes de varada.
Però no es detallen les zones, només es dibuixen grans extensions dins les qual es suposa que caldrà concretar. Aquest manca de definició impedeix valorar adequadament si els impactes a generar poden trobar-se equilibrats amb els serveis que es volen oferir.
A tall d’exemple, la zona des Grau va tenir un increment molt substancial d’aparcament fa uns anys i no s’entén que ara es vulgui incrementar de nou aquest servei. També cala Molí i Macaret troben limitacions no fàcils de resoldre.
