Cada vegada que t’aferres a un no, aixeques un mur que no et permet veure el present. Per descomptat, has de perseverar per als teus somnis, però també és imprescindible veure les possibilitats reals i meravelloses d’ara, d’avui, i que estan al teu abast perquè siguis feliç, sigui quina sigui la teva situació, tant de salut com de malaltia. Quan les descobreixis veuràs que per cada “NO” hi ha un “SÍ”. Completar la teva llista dels “NO puc / PERÒ SÍ que puc” és un bon exercici en moments en què apareix un impediment, un impossible de fer, un no recomanable. Sempre hi haurà una alternativa que farà redireccionar i emprendre el vol de nou.
Per exemple:
NO PUC fer pilates amb la contundència amb què ho feia i ensenyava abans. PERÒ SÍ que puc aprofitar els meus coneixements de ioga, pilates, entrenament mental i meditació per crear un programa nou d’exercici físic per a cossos “especials” que es Diu “Flowing Health”. Que per cert, practicant-lo estic recuperant la felicitat de trobar-me forta igual i més que abans.
NO PUC treballar, PERO SÍ que he pogut escriure un llibre i ara aquest article.
NO PUC tenir a alguns amics que han decidit no seguir-me en aquesta etapa de la vida, PERO SÍ que tenc al meu costat a les millors persones. I per tu, com seria la teva llista?
Com comentava, el món segueix estant ple de possibilitats i fantàstiques opcions, ara i sempre. Ho sé perquè ara estic malalta, però he estat mesos fora de combat apagant-me físicament i setmanes a la UCI sense quasi bé vida. Sé veure la diferència que suposa està convalescent a casa.
Quan ens enganxem a un no, exponencialment es desenvolupa una muntanya de ceguesa que ens crea malestar i invalida viure amb fluïdesa i armonia, fisiològicament podem arribar a tenir mal de cap, accelerar el ritme cardíac o respiratori, aquest últim de cada cop més supericial. Tota la nostra persona cau dins “les presons de la ment”.
Entre deixar un no i agafar un sí existeix el que anomen la “farmaciola d’emergències”. És un imprescindible quan ens capfiquem en un no puc, aquells que ens deixen abatuts. Una bona recepta és:
- Agafa una capsa de pintures i pinta mentres escoltes música suau.
- Apren a tocar un instrument.
- Estableix contacte amb la natura, el sol, el cel, el mar, el vent, els arbres…
- Planta flors, fes activitats de jardineria.
- Visita museus, mira quadres, escultures, encara que sigui a través de llibres o vistes on line.
- Llegeix llibres interessants.
- Mira bones pel.lícules.
No et quedis dins de tu mateix, cultivant els teus temors i desànims, deixant créixer falses presons.
Et poden passar coses però sempre seguiràs sent tu, vivint la vida des dels teus valors, des del teu ésser. No obstant, no sempre és així, ens passen coses i aquestes ens poden allunyar de nosaltres mateixos. Per no apartar-te de tu mateix, t’aconsello:
- No convertir en regla general un fet aïllat.
- No recol.lectar dades en la teva contra.
Els dos punts esmentats anteriorment són els que ens porten a l’inici d’una xarxa de pensaments negatius, i com els podem combatre?
En primer lloc, regulant les nostres emocions. Hem sentit moltes vegades que els nostres pensaments determinen les nostres emocions, però també passa al revés. Si tens un sentiment negatiu, és possible que convoquis pensaments que certifiquin l’autenticitat d’aquesta emoció. A tots ens agrada tenir raó, encara que sigui a costa de ratificar un desastre.
Si penses en esdeveniments tristos, estàs convocant la tristesa; si t’aixeques trist i penses amb més tristor, ja t’instal.les en la tristesa.
Deixa de pensar, de sentir, de ser tu mateix, entregat a l’activitat. Alguna cosa fàcil, plaent, de ràpid accés. Pintar, llegir, parlar amb un amic. Allunya’t del perill mitjançant l’acció. A vegades no es tracta d’entrar en tu mateix i explorar la teva ànima, es tracta de fer una activitat. T’hauran dit moltes vegades que per sortir de les presons de la ment facis meditació. Hi ha moltes maneres de meditar i una de les tantes és meditar en acció, amb totes les activitats que he comentat a l’inici de l’article. També útil i sense tanta trascendència
Carolina Torres Fernàndez
